Martí Perarnau: “Cruyff va crear l’idioma Barça i Guardiola pot crear l’idioma City”

HamburgLa casualitat ha volgut que Pep Guardiola. La metamorfosi, el nou llibre de Martí Perarnau, surti a la venda el pròxim dia 20, l’endemà del Barça-Manchester City. En aquesta entrevista, l’autor explica com ha seguit el procés d’evolució d’un tècnic iniciat a Barcelona, madurat a Alemanya i cobejat a Anglaterra.

¿Aquesta nova obra sobre Guardiola ha sigut més difícil d’escriure que Herr Pep?

Sí, molt més, sobretot el procés de parir el llibre. Durant aquests dos últims anys ja no era un arbre més del paisatge del Bayern, sinó un arbre conegut. Ja no m’explicaven les coses, sinó que les coneixia de primera mà. En aquest sentit tot era molt més fàcil, però es donava per sobreentès que ja no hi hauria un segon llibre igual que el primer, sinó que jo era allà perquè, d’alguna manera, formava part del grup. La dificultat mental ha sigut determinar com publicar un segon llibre que no tingués el format del primer, sinó que reflectís com ha canviat el personatge, tot i explicar força interioritats del dia a dia.

Els secrets de Pep GuardiolaQuè el porta a citar en el llibre filòsofs, experts en música barroca, arquitectes, escriptors, cineastes... ¿Tot això forma part de la personalitat del Pep?

M’hi porta un lector de Herr Pep. Després d’una presentació del llibre a Barcelona ve un senyor perquè li signi un exemplar per al seu nebot i em diu: “T’he estat escoltant i aquestes coses que expliques del Pep són unes característiques molt dels artistes. Com Mozart i Picasso”. Em vaig quedar molt parat i quan vaig iniciar el segon llibre vaig preguntar als que en saben i vaig fer evolucionar aquesta idea.

¿Per a vostè què és el més fascinant de l’evolució de Guardiola com a tècnic a Alemanya?

A mi em recorda molt el procés de l’adolescent que surt per primer cop de casa i veu món. Quan el Pep era entrenador del Barça encara era com un jove que vivia a casa dels pares. Tota aquesta etapa es fa en la seva zona de confort, amb les eines de casa, del Johan Cruyff i La Masia. Però el nen un dia decideix descobrir món. I li passa com a tot xaval que surt a fora: les passa magres i veu que el que troba és diferent del que li havien explicat a casa. Alemanya transforma Guardiola com a tècnic d’adolescent a adult.

¿Se li acut algun altre entrenador que hagi evolucionat tant en un període de tres anys?

Estem molt atrapats en la idea que els entrenadors sempre fan el mateix, i una de les lliçons del Pep durant aquests anys que ha estat a la lliga d’Alemanya és que no és així. Els entrenadors no són com restaurants que no modifiquen mai les seves cartes. El Pep és un restaurant que, tot i que manté la seva filosofia, canvia el menú cada dia de partit. No sé si hi ha hagut un entrenador que hagi canviat tant de manera tan ràpida. Dels contemporanis no se me n’acut cap.

Com exposa al llibre, Guardiola és un tècnic que comparteix els seus coneixements amb els clubs on ha estat i fins i tot amb rivals. ¿El Pep és patrimoni de tot aficionat?

Sí, crec que aquesta és una bona definició. El Pep és un paio molt generós, potser massa i tot. El Pep té el concepte que a més de guanyar es poden fer coses per fer progressar l’esport. Per això comparteix els seus coneixements allà on pot.

¿Creu que Guardiola pot trobar al Manchester City tot el que necessita per ser el que vol ser?

Hi té totes les condicions objectives per fer el projecte que s’ha plantejat. Tot aprenent té un component d’imitació al mestre, i el mestre és el Johan. Cruyff al Barça va aconseguir fites conjunturals -crear el Dream Team i guanyar títols- i també estructurals -crear l’idioma Barça-. Jo crec que el Pep té la possibilitat -tot i que mai no ho ha verbalitzat ni crec que ho faci-, salvant les distàncies de temps, espai i personalitat, de fer alguna cosa semblant. És a dir: intentar grans objectius conjunturals -crear un gran equip amb identitat de joc i guanyar títols- i també crear una cosa més estructural, el que denomino idioma City. Primer s’ha d’ocupar del vessant conjuntural. Però en paral·lel suposo que s’anirà plantejant traslladar els conceptes a l’acadèmia del City i crear aquest model global per al club.

Molts barcelonistes es deuen estirar els cabells de veure que el Pep pot construir una catedral del futbol al City i no a Can Barça.

La catedral del Barça no s’ha de crear de nou. El model de joc ja existeix i està molt estudiat i desenvolupat. La missió actual del club no és construir una catedral sinó administrar-la. El Pep no és un administrador, és un constructor de catedrals. El culer s’ha d’adonar que la catedral ja està feta i s’ha d’administrar bé. No hi hauria d’existir cap potencial conflicte en això.

El Manchester City arriba dimecres al Camp Nou...

És un equip que està posant els fonaments. Just després d’aquesta aturada de seleccions comença una segona fase en què el Pep continuarà posant pedres en la construcció, possiblement més en la línia de control del joc. Però al City li queda molt per fer. Hi ha una imatge que ho explica molt: Piqué i Stones. La diferència entre els dos avui és molt gran. Un és un central madur i consagrat i l’altre n’és un amb molt potencial. La mateixa comparació es pot fer del Barça i del City. Quan maduri, el City intentarà consagrar-se, tot i que no hi ha cap garantia que ho aconsegueixi, i molt menys com ho ha fet el Barça en els últims deu anys.