Badalona és futur i és bàsquet: la Penya s'assegura la viabilitat

BarcelonaFa tot just un any a la junta d’accionistes de la Penya, el llavors president, Jordi Villacampa, alertava de la possibilitat real que el club verd-i-negre acabés en liquidació si no es trobava una solució al deute de 10,6 milions que tenia el Joventut. Dilluns el club badaloní va respirar alleujat després d’un acord amb el consistori que li permetrà ingressar 3,2 milions fins al 2021 en concepte de patrocini. "Badalona és futur", lluirà a partir d’ara la samarreta del conjunt entrenat per Diego Ocampo.

L’alcaldessa, Dolors Sabater, va qualificar l’acord com una "gran aliança" que canvia la manera de relacionar "la ciutat amb el club", i en declaracions a l’ARA va assegurar que associar-se a la Penya ha de servir per projectar la "la ciutat en positiu, a diferència del que s’havia fet durant els últims anys amb l’anterior equip de govern. "La Penya és un club de planter que forma i exporta bons jugadors. Com Badalona, que té un potencial enorme com a tercera ciutat de Catalunya i pot aportar molt més al món", va dir Sabater. Per al president verd-i-negre, Juanan Morales, l’aliança ratifica que el Joventut "és un club d’oportunitats" que "ho serà més en el futur" gràcies a la implicació del consistori.

Arribar fins aquí, però, no ha sigut fàcil. Abans que se signi l’acord anunciat dilluns -es farà en els pròxims dies-, l’entitat badalonina ha hagut de batallar amb Hisenda, Bankia, Mercadona, el mateix consistori i molts altres actors. La primera pedra per reconstruir el projecte va arribar al febrer, quan es va fer oficial la venda dels terrenys del Pomar a Mercadona, uns ingressos de prop 3 milions que van suposar una primera ràfega d’aire fresc per a les malmeses finances. Part d’aquests diners van anar destinats a pagar els gairebé 4 milions que el club devia a Hisenda, i que havien provocat la tardor del 2015 l’embargament dels comptes. S’obria un nou escenari que es va consolidar amb l’acord amb l’Agència Tributària per refinançar el deute de 3,2 milions que mantenia la Penya. El nou conveni permetia als badalonins pagar el deute en 8 anys, a raó de 400.000 euros anuals, i, a més, s’aixecava l’embargament.

La tercera pota per garantir la viabilitat del club era la venda dels terrenys del Club Esportiu Mas Ram, propietat de l’entitat, a l’Ajuntament. Jordi Villacampa va deixar la presidència amb la seguretat que l’operació es faria. Aquell mes de març Sabater anunciava que duria la compra de Mas Ram al següent ple municipal. Però els estudis tècnics del consistori van acabar aparcant l’operació. "No es justificava l’interès públic, i hi ha un risc de judicialització", explica Sabater, que manté que sense la implicació de la resta d’administracions l’operació no està entre les prioritats del consistori. L’equip municipal havia estudiat, fins i tot, la possibilitat de fer un centre de tecnificació esportiva en la línia del CAR de Sant Cugat.

Els 3,2 milions que aportarà l’Ajuntament serviran per eixugar inicialment els més d'1,5 milions que el club deu al consistori derivats de l’impagament de l’impost sobre els béns immobles del Palau Olímpic, una quantitat que no es podia condonar i que està emmarcada en la nova aliança que ha de "projectar Badalona com es mereix". Al gener, de fet, l’equip de govern va declarar el pavelló com a bé públic i el va deixar pràcticament exempt d’IBI, fet que va alleujar la tresoreria del club, que només en paga ara el 5%.