Sense penals ni fores de joc: cal canviar les normes del futbol?

Barcelona“Canviaria algunes normes del futbol, hi faria canvis molt radicals perquè, si no es canvia res, el futbol s’estancarà”, deia fa un mes Gerard Piqué al canal de Twitch d’Ibai Llanos. El ja exfutbolista del Barça reobria així un debat que el futbol fa temps que arrossega i que, de fet, el Mundial de Qatar no ha fet sinó alimentar: a l’argentí Lautaro Martínez li van anul·lar un gol en la derrota amb l’Aràbia Saudita perquè tenia el braç més avançat que el peu d’un defensa rival. A Croàcia, pel mateix motiu, n'hi van anul·lar un contra Bèlgica. Les dues accions van generar una gran polèmica perquè les repeticions en 3D que va oferir la realització donaven a entendre que es tractava de situacions mil·limètriques. 

Històricament, el futbol ha estat un dels esports més reticents a l’hora d’aplicar grans canvis normatius o d'introduir tecnologies que ajudin els àrbitres a resoldre amb més certesa determinades accions polèmiques. Fent un exercici de futbol-ficció, l’ARA ha recollit una desena de propostes per canviar el reglament del futbol, algunes de les quals inspirades en altres esports com el bàsquet, l’hoquei herba, l’handbol i el waterpolo. 

La primera és suprimir el fora de joc, una norma que fins i tot en temps de VAR continua generant molta controvèrsia. Sense aquesta limitació, qualsevol equip podria deixar despenjat un jugador o més passada la defensa rival, cosa que dinamitzaria encara més el joc: els equips podrien jugar més en llarg i, per tant, es generarien més espais al mig del camp, perquè molts davanters obligarien els defenses rivals a recular. 

La segona, introduir les expulsions temporals. Al waterpolo es castiga amb 20 segons fora del rectangle de joc els jugadors que agafen o enfonsen un rival que no té la pilota. A l’hoquei herba, en canvi, una targeta verda implica deixar l’equip amb un jugador menys durant 2 minuts (a l’handbol també hi ha aquesta penalització), mentre que la groga implica una expulsió no inferior a 5 minuts. Un cop se supera el termini, el jugador pot tornar a jugar. En el bàsquet, en canvi, si un jugador comet cinc faltes personals és expulsat. Això sí, ha de ser canviat per un company. 

El control del temps efectiu ha comportat que, tant a la Lliga com al Mundial, cada cop sigui més habitual veure partits que duren més de 100 minuts. L'Iran, per exemple, va tombar Gal·les amb gols als minuts 98 i 101. Segons un estudi d’Opta, el temps efectiu de joc a la Lliga espanyola aquesta temporada és de 52,3 minuts. És a dir, que els partits estan aturats una mitjana de 37,7 minuts. Això significa que, tot i que oficialment duren 90 minuts, el temps efectiu de joc és més baix que altres esports on el cronòmetre s’atura cada cop que hi ha una interrupció: els partits d’hoquei duren 70 minuts, els d’handbol 60 i els de bàsquet 40. En el cas de l’hoquei i del bàsquet, a més, els partits estan dividits en quatre quarts i no en dues. 

D’aquest últim esport, també se’n podria treure una altra norma: els temps morts. Cada equip en pot demanar tres, d’un minut cadascun, a la segona part. Cal puntualitzar, això sí, que la introducció de les pauses d’hidratació en els partits que es disputen amb temperatures elevades ja constitueix, de facto, una oportunitat perquè els entrenadors puguin reunir i donar ordres als jugadors en ple partit. 

En tots aquests esports, d’altra banda, estan permesos els canvis il·limitats de jugadors. És a dir, que es poden donar descansos puntuals i tornar a utilitzar els jugadors quan es vulgui al llarg d’un mateix partit. Al futbol, en canvi, fins a la pandèmia només es permetien tres substitucions. Des del 2020 ja és possible fer fins a cinc canvis (la FIFA en permet un altre i tot en eliminatòries amb pròrroga). Això sí, un futbolista que hagi estat canviat no pot tornar a entrar al camp. 

La sisena proposta és reintroduir el gol d’or, que consistia a donar automàticament la victòria a l’equip que marcava primer en una pròrroga. Aquesta norma permetria escurçar moltes eliminatòries que acaben amb empat i evitar nombroses tandes de penals. La FIFA ho va provar entre el 1993 i el 2004. França va guanyar l’Eurocopa del 2000 gràcies a un gol de Trézéguet al minut 103. Un gol de Mário Jardel en el mateix minut va permetre un mes després al Galatasaray imposar-se al Reial Madrid a la Supercopa d’Europa. 

“Els penals no tenen cap sentit, no passa el millor, sinó qualsevol”, va dir Piqué. La selecció espanyola, sense anar més lluny, va caure eliminada amb el Marroc després de no aconseguir transformar cap dels penals xutats. Una possible solució seria transformar els actuals penals estàtics en el que a l’hoquei herba es coneix com a penals shoot-out: els jugadors corren amb la pilota i disposen d’un u contra u amb el porter rival amb un temps limitat. A la MLS nord-americana es van implementar, però l’experiment tan sols va durar quatre anys, entre el 1996 i el 2000. 

Un altre canvi que introduiria més dinamisme al joc seria permetre que qualsevol jugador pugui sortir amb la pilota jugada sense haver de passar-la a un company cada cop que s’assenyala una falta. Això ja passa a l’hoquei i permet que l’equip atacant pugui agafar desprevinguda la defensa rival. 

Especificar d’una manera més senzilla i clara quan es castiguen les mans i quan no també podria ajudar a restar controvèrsia. Gairebé cada temporada hi ha canvis de criteri sobre aquest aspecte, cosa que fa que molts cops sigui complicat interpretar quan cal assenyalar mans i quan no. Castigar-les totes podria eliminar la polèmica. A l’hoquei herba, per exemple, es castiga qualsevol contacte de la pilota amb el peu o la cama d’un jugador, independentment de la voluntarietat. 

“M’agradaria veure els àrbitres amb micròfons”, afegia Piqué. Amb aquest exercici de transparència, que ja s’aplica amb èxit al rugbi, els espectadors podrien escoltar i entendre, en temps real, quins criteris ha seguit a l’hora d’interpretar i jutjar una jugada. Les explicacions poden convèncer més o menys, però serveixen per conèixer com ha entès una determinada acció i què l’ha portat a resoldre-la tant d'una manera com de l'altra. 

Les normes de la Kings League

Precisament per intentar renovar el futbol amb una normativa més enfocada a l’entreteniment, la nova lliga de futbol amateur que presidirà Piqué, la Kings League, ha sotmès a votació tot un seguit de normes. Qualsevol seguidor a Twitter d’aquesta nova competició podia escollir entre mantenir les normes convencionals o buscar-hi una alternativa disruptiva. És a dir, democratitzar el reglament del futbol per acostar-lo més a l'espectador.

De moment, ja s’han completat fins a sis votacions. Per desempatar un partit, s’ha decidit que les tandes de penals siguin en format shoot-out, amb els jugadors arrencant des del mig del camp. També van decidir, per majoria, que es continués jugant amb fora de joc a partir de la frontal de l’àrea, com en el futbol 7; que els serveis de banda es facin amb la mà i no amb el peu; que els tècnics puguin fer canvis il·limitats; que les targetes impliquin expulsions temporals i, finalment, que el servei inicial sigui com en el waterpolo: els equips surten corrent des de la línia de fons fins al mig del camp i el primer que arriba a la pilota se l’emporta.