Els penals de l'Eurocopa desperten els pitjors malsons del futbol anglès

LondresEl futbol ha posat el focus en l'ou de la serp o, millor dit, en l'ou dels escorpins: ras i curt, el pitjor d'un sector enverinat de l'afició anglesa. Sense anomenar-los directament, el primer ministre britànic, Boris Johnson, es va referir dilluns en aquests termes als malalts de racisme que, immediatament després que acabés la final de l'Eurocopa, van omplir les xarxes socials de missatges d'odi contra els internacionals –tots negres– que van fallar tres penals en la dramàtica tanda contra Itàlia: Marcus Rashford (Manchester United), Jadon Sancho (Borussia Dortmund) i Bukayo Saka (Arsenal).

En la compareixença en què Johnson va anunciar l'aixecament de les mesures restrictives anticovid el 19 de juliol, el premier va fer, entre altres, les següents afirmacions: "I a tots aquells que heu proferit insults racistes contra alguns dels jugadors us dic que us hauria de fer vergonya i que espero que torneu arrossegant-vos sota la pedra de la qual heu emergit". Escorpins, doncs.

Però el mal ve de molt més lluny, i el que s'ha vist a l'Eurocopa, abans i després, és un símptoma més de la intolerància que sobreviu en estat latent –i que de tant en tant esclata– en determinats sectors de la societat anglesa.

Un mural d'homenatge

A Copson Street, a l'humil districte de Withington, als afores de Manchester, un artista urbà que es fa dir Akse va dibuixar l'any passat un mural en homenatge a Marcus Rashford. L'obra és a cinc quilòmetres d'Old Trafford, l'estadi on juga cada quinze dies l'atacant del United. Basant-se en una fotografia de Daniel Cheetham, la cara de Rashford, de 23 anys, apareix satisfeta: i pot estar-ho, tant dins com fora del camp. Una frase de la mare de Rashford fa de llegenda al grafiti: "Mostreu-vos orgullosos de saber que la vostra lluita serà determinant per assolir els vostres objectius".

Inspirant-se en aquestes paraules que tant el van marcar de petit, Rahsford es va distingir durant la primera onada de la pandèmia, la primavera del 2020, per la defensa del manteniment dels vals de menjar gratuïts –malgrat que els centres educatius estiguessin tancats– per als estudiants anglesos més necessitats. Boris Johnson els volia suprimir durant les vacances de Setmana Santa, però la campanya en xarxes socials que va iniciar Rashford va obligar el premier a fer marxa enrere. Johnson li va trucar personalment per informar-lo de la seva decisió. 1-0. Gran gol a la porteria de Downing Street.

Aquest diumenge, ja de nit, poc després que acabés la final, el comentarista conservador Darren Grimes va fer una piulada més aviat poc subtil i enverinada amb què volia negar a Rashford la seva capacitat per jugar també fora del camp. Hi deia: "Honestament, que Marcus Rashford pensi en els penals i no en política, oi?". Hores després, ja de matinada, uns vàndals van fer malbé el mural de Rashford amb al·lusions racistes. Els insults aconseguien saltar de Twitter al món real. La policia de Manchester ha obert una investigació al respecte. Aquest dimarts, i ja des d'última hora de dilluns, el mural es va omplir amb centenars de missatges de solidaritat i suport al jugador, i també amb rams de flors. Manchester i Withington han volgut dir no al racisme. Rashford es va confessar molt emocionat i "a punt de plorar". Akse va restaurar la seva obra en poc més de vint minuts.

Crítiques a la ministra de l'Interior

Els insults racistes contra els jugadors negres de la Premier van fer que el món del futbol demanés un boicot testimonial a les xarxes entre les 15 i les 23.59 hores del 3 de maig d'aquest any. Alhora, el Manchester United va publicar la seva anàlisi sobre la dimensió del problema, "relativament petita pel que fa a l'escala de la conversa a les xarxes socials sobre el futbol i els jugadors", segons Charlie Brooks, director de comunicacions del club, però significativa.

Des del setembre del 2019, els insults contra els jugadors del United han augmentat un 350%, segons la categorització de 3.300 missatges que els atacaven directament: "La majoria de publicacions racistes contenien la paraula nigger [que gairebé ningú no diu ni escriu en anglès, tothom s'hi refereix com a N word, i té una connotació extremadament ofensiva] (i les variants ortogràfiques) o emoticones utilitzades amb intenció racista (mico, ximpanzé, plàtan, goril·la)".

L'espiral d'acusacions va continuar dilluns a la nit quan el jugador d'Anglaterra i de l'Aston Villa Tyrone Mings va criticar a Twitter la ministra de l'Interior, Priti Patel, per la seva "hipocresia". Poc abans que comencés l'Eurocopa, en els amistosos de preparació, un sector de l'afició anglesa va escridassar l'equip perquè s'agenollaven abans de jugar, símbol de la protesta del Black Lives Matter. Quan li van demanar sobre aquesta qüestió, Patel va dir –a la cadena de televisió ultra GB News– que no donava suport a "les persones que participen en aquest tipus de gestos polítics" i que si els aficionats els xiulaven "hi tenien dret, francament". Aquest dimarts, davant dels insults contra els llançadors dels tres penals fatídics, Patel va dir, també a les xarxes, que estava "disgustada". Per això Mings la titllava d'hipòcrita, perquè abans no s'havia mostrat dura contra el racisme.

D'altra banda, els politòlegs Johan Rewilak i Daniel Fitzpatrick, en un article a The Conversation, afirmen que "els últims anys la celebració de l'Englishness s’ha relacionat amb una imatge estreta i excloent, que es diu que marginalitza les minories ètniques". El autors es pregunten si la trajectòria de l'equip de Gareth Southgate ha provocat una "versió més inclusiva de l'Englishness".

Mentre la societat i el país continuen amb el debat, el primer ministre, Boris Johnson, es va reunir a Downing Street amb els responsables de les xarxes socials per posar fre als insults. El futbol a Anglaterra ha ensenyat, una vegada més, la cara i la creu de la societat que el converteix en un fenomen social. La solidaritat a Withington i els ous dels escorpins a les xarxes després dels penals de Wembley així ho demostren.