Pedri no serà Iniesta

Pedri serà Pedri, escriurà la seva història, però cada vegada que veig el canari tiro quinze anys enrere. No només quan dansa sobre la gespa, també quan apareix en un acte o dona la cara a les rodes de premsa. Pedri té moltíssims punts en comú amb Andrés Iniesta. Són els futbolistes més normals dins del privilegiat grup dels que no són normals, dels escollits. Com passava amb el manxec, hi ha moments dels partits en què sembla que el temps s’aturi per a tots els jugadors menys per a ell.

Gràcil, lleuger, gravita sobre el seu propi eix per deixar enrere el rival amb un simple moviment de cos. No necessita velocitat ni potència: sempre ben perfilat, deixa que el rival envesteixi i surt pel costat contrari. A vegades al futbol la clau és esperar, tenir prou paciència per llegir el moviment de l'oponent, deixar que el món giri apressat mentre s’aplica pausa. Pocs futbolistes tenen ara mateix a Europa un domini tan gran de la relació espai-temps com Pedri. El canari mai serà el més ràpid ni tampoc el més fort, però és el més intel·ligent. I té 19 anys.

Quan el Barça troba Pedri entre línies, en el famós quadrat en què han de rebre els interiors, atacant l’esquena dels migcampistes rivals, el canari té la pausa i el talent necessaris per trencar qualsevol sistema defensiu. Doneu-li uns davanters que entenguin el joc i ataquin l’espai per estirar la defensa rival –crear el quadrat– i Pedri es farà un tip de celebrar assistències. Perquè a mesura que jugui i maduri com a futbolista, guanyarà encara més precisió a l’hora d’executar, i la presa de decisions serà fins i tot millor, i això que acostuma a decidir gairebé sempre bé gràcies a una qualitat innata i el treball de base al Las Palmas.

Amb 21 anys Iniesta va coronar-se com a futbolista referència després d’una exhibició a Milà en les semifinals de la Lliga de Campions. Pedri té molt temps al davant per intentar apropar-se al que ha significat Iniesta per al futbol mundial. El manxec va coincidir amb una generació única i va estar envoltat de jugadors de primer nivell com Busquets i Xavi. I tenia Messi. Pedri no tindrà l’argentí, i això farà que les fites col·lectives probablement mai podran apropar-se al que va aconseguir aquell equip, sobretot en l’època Guardiola. Però Pedri tindrà una sèrie d’escuders –Gavi i Nico– que sí que permetran pensar en gran. Mai m’hauria imaginat que el Barça podria tenir una versió 2.0 del triangle Xavi-Iniesta-Busquets. Ara, com a mínim, penso que no és una quimera esperançar-s’hi.