Pedri i Busquets, líders d'una Espanya en què el blanc és anecdòtic

BarcelonaLa selecció espanyola va iniciar cicle amb Luis Enrique després que el combinat estatal fracassés al Mundial del 2018 amb una llegenda madridista a la banqueta i dos referents blancs a la gespa. Fernando Hierro va dirigir l’equip perquè Luis Rubiales va decidir destituir Julen Lopetegui després que Florentino Pérez l’anunciés com a substitut de Zinedine Zidane abans de la cita de Rússia. Al camp, Sergio Ramos i Isco Alarcón, que venien de guanyar la seva tercera Champions seguida, acumulaven els galons, però el pla no va funcionar. Espanya, amb Busquets de doble pivot i tres mitjapuntes intentant generar joc, va caure als penals als vuitens de final contra l’amfitriona del torneig, sobre el paper molt inferior a la roja.

Tres anys després, el combinat estatal ha tornat al 4-3-3 i a un govern al mig del camp basat en el llibret d’estil del Barça, amb el sempitern Busquets comandant la línia com a únic migcentre; el joveníssim Pedri interpretant els espais com un veterà i millorant quasi totes les jugades en què participa i Koke aportant la dosi necessària de sentit tàctic i arribada a porteria que fa tants anys que exhibeix a les ordres de Simeone a l’Atlètic de Madrid. El capità de la roja i la perla canària, companys d’aventures al Camp Nou, no arriben als nivells d’excel·lència de Xavi Hernández i Andrés Iniesta, principals artífexs del domini espanyol amb clara reminiscència culer durant quatre anys (Eurocopes del 2008 i el 2012 i Mundial del 2010). Tanmateix, es confirmen com els millors executors de la recepta de Luis Enrique, un entrenador tossut que ha sabut aprofitar, practicar i evolucionar, sense cap representació madridista a la gespa, el llenguatge futbolístic que en el seu dia va defensar com a jugador i tècnic blaugrana.

El més blanc d’Espanya en aquesta Eurocopa és el color de la samarreta que els jugadors lluiran per quart partit consecutiu dimarts contra Itàlia, a les semifinals del torneig. Aquesta indumentària suplent aguanta des del dia de la golejada a Eslovàquia (0-5), un punt d’inflexió associat al retorn de Busquets a l’equip un cop superat el coronavirus. Després d’aquell primer triomf, el de Badia va plorar d’emoció davant les càmeres. S’havia sentit impotent per culpa del virus i va agrair la paciència a Luis Enrique, que va esperar que es guarís per donar-li la maneta de l’equip.

L’impacte de Busquets en la millora de la selecció espanyola és total. MVP dels duels amb Eslovàquia i Croàcia, té un promig de 85 passades per partit, amb un 90% d’encert, recupera més de sis pilotes per matx i només ha comès quatre faltes en quasi 400 minuts de joc. Però més que amb aquestes xifres, que no fan sinó consolidar el gran final de temporada que ha fet amb el Barça, Busquets contribueix al fet que Espanya sigui entre les quatre millors seleccions del continent amb la seva alta capacitat per posicionar-se al camp. Amb pilota, ofereix sortida des del darrere i precisió per connectar amb els interiors, els laterals i els atacants. I sense, eleva la línia de pressió per recuperar-la com més a prop millor de l’àrea rival.

Un dels més beneficiats amb la presència innegociable del migcentre català al full de ruta de Luis Enrique és Pedri, que ha millorat les prestacions des que el seu company al Barça li proporciona possessions amb superioritat tant per donar fluïdesa al joc com per explotar el seu talent en posicions de càstig. El canari, que està fent història amb 18 anys, ha sigut titular als cinc partits, té un percentatge d’encert a les passades de més del 90% i és el jugador que més distància total ha cobert durant tota l’Eurocopa: 62 quilòmetres. En virtut d’aquest constant moviment, les defenses rivals no el detecten i els atacants no el veuen venir quan li toca treballar sense pilota. “Estic cansat, però tinc corda per a més”, va dir Pedri, que després de l’Eurocopa també jugarà els Jocs Olímpics malgrat l’oposició tèbia del Barça.

Madridistes sense simpaties

Europa ha descobert Pedri i el Madrid lamenta no haver apostat per ell quan va poder. L’afició blanca, per cert, no té gaires opcions de simpatia en aquesta Eurocopa més enllà de la selecció de Luis Enrique. La Croàcia de Modric, l’Alemanya de Kroos, la Bèlgica de Courtois, la França de Benzema, Varane i Mbappé i el Portugal de Cristiano Ronaldo ja estan de vacances després de caure eliminats d’un torneig marcat per l’alt ritme de competició i les propostes corals. Sense lligams emocionals amb Itàlia, Dinamarca ni Anglaterra, la parròquia madridista s’ha quedat sense alternativa a la roja.