Les 10 pedres amb què ha ensopegat el Barça

BarcelonaFa falta molt més que una derrota en un clàssic per canviar l’etiqueta d’infal·lible d’un equip que s’ha passat sis mesos sense perdre, per la de vulnerable. Però l’ensopegada contra el Madrid ha rescatat el debat sobre quin tipus de partit va millor al Barça. La versatilitat amb què Luis Enrique ha fet fort i complet el seu equip segueix acostant-lo a no tenir cap preferència -rival defensiu, valent, de joc directe o gust per la combinació-, perquè respon a qualsevol plantejament amb més recursos. La de dissabte és tot just la desena derrota per a l’asturià i totes tenen punts en comú. Analitzar-los ajuda a conèixer les possibles debilitats d’un equip que ahir s’entrenava amb ganes d’oblidar l’1-2 amb una bona actuació davant l’Atlètic demà en Champions.

Alguns dels patrons que es repeteixen en les derrotes

• Pressió alta del rival i problemes en la sortida

Molts adversaris han intentat anar a dalt per collar el Barça en l’inici del joc i han acabat golejats. Però coincideix que la majoria dels que l’han derrotat apostaven per avançar línies i anar-lo a buscar des del porter. Si l’equip no està precís en camp propi, acaba molt penalitzat.

• S’imposa el pla rival i el Barça va a remolc

Quan el Barça no pot imposar el seu pla de partit, pateix (i, de tant en tant, perd). Per molt antídot que traci Luis Enrique amb l’onze o el posicionament, l’equip trontolla si el rival marca el tempo amb més intensitat defensiva i bons recursos per gestionar la possessió de la pilota.

• Dificultat per alimentar el trident en atac

Sembla obvi però cal remarcar-ho: el Barça perd quan no troba la manera d’oferir un bon context d’ocasions per al trident. No té tant a veure amb problemes defensius com amb dies d’encallar-se en atac. En quatre derrotes s’ha quedat sense marcar o ha fet només un gol.

• Impotència i desesperació per buscar la remuntada

Seria injust afirmar que el Barça no sap gestionar un resultat desfavorable, però és cert que quan s’ha vist per darrere ha transmès frustració i nervis. Eren dies en què el rival l’estava fent anar a remolc. Incòmode i insegur, ni tan sols amb girs tàctics ha sabut canviar la dinàmica.

• L’adversari busca les pessigolles als laterals

Ja no ho és tot l’esquena d’Alves. La zona dèbil del Barça són les esquenes de Messi i Neymar, que acaben afectant l’actuació dels seus laterals. És habitual que els rivals busquin atacar aquests espais que el Barça, malgrat les cobertures dels migcampistes, no sempre pot protegir.

1. El talent del PSG

La transició de Pastore i companyia estrena la llista de derrotes

El projecte de Luis Enrique havia començat amb alegria i bons números, fins que el París Saint-Germain, a finals de setembre del 2014, li va fer tastar el regust de la primera derrota (3-2). Laurent Blanc va optar per una espera a tres quarts de camp, que es convertia en pressió quan el Barça filtrava una passada interior. El pla era forçar una errada per recuperar la pilota i arrencar a córrer: Cavani i Lucas Moura eren les bales en profunditat, i Pastore, el cervell entre línies. Els problemes del Barça per controlar un ritme a estones massa desbocat, la frustració de no saber aprofitar que Alves estava lliure per atacar, més l’habilitat francesa amb la pilota, van desencaixar un Barça que va buscar la remuntada amb defensa de tres.

2. Punxada al clàssic

El Madrid d’Ancelotti se surt amb la seva el dia del debut de Luis Suárez

Potser perquè es va avançar molt aviat o per un excés de por després de ser desestabilitzat un mes abans a París, el Barça va estar insegur al Bernabéu i va perdre amb claredat (3-1). Amb Xavi per buscar control de la pilota i amb Suárez estrenant-se en banda dreta, l’equip culer va intentar ferir el Madrid a través de l’ordre defensiu, que prioritzava no concedir espais a l’esquena. Els blancs van tenir moments de domini, gràcies al talent de Marcelo i Isco.

3. La primera de Berizzo

Un Celta agressiu assalta el Camp Nou en un dia d’ocasions fallades

En la següent jornada al clàssic, el Barça va tornar a ensopegar, a casa contra el Celta (0-1). Va ser un partit amb un guió diferent, contra un rival que el va pressionar a dalt i que va evidenciar els problemes d’encaix ofensiu que encara tenia Suárez, motivat però poc transcendent per banda. L’equip mai va trobar maduresa per moure amb verticalitat els seus interiors (aquell dia, Rafinha i Rakitic) sense perdre l’equilibri. Es va veure un Barça dispers, escampat, sense control. Tampoc la defensa de tres va salvar la situació en el tram final.

4. La crisi d’Anoeta

Amb Messi i Neymar a la banqueta, el Barça mor per un autogol d’Alba

La quarta derrota és una de les poques que el Barça ha patit contra rivals de perfil contemplatiu com va ser aquella Reial Societat de David Moyes (1-0). Un desgraciat autogol d’Alba i un ambient enrarit per les suplències de Messi i Neymar van encallar un Barça lent i sense idees per perforar l’entramat defensiu dels guipuscoans. Tampoc es va veure un equip fiable en les transicions defensives, amb problemes per frenar el duo Chory Castro i Canales.

5. El Màlaga, una muralla

L’espessíssim 4-4-2 de Javi Gracia deixa el Barça sense xuts a porteria

A la Rosaleda s’havia salvat un punt malgrat no xutar a porteria, però al Camp Nou el Barça va caure davant un Màlaga disciplinat, replegat i molt concentrat (0-1). El conjunt andalús es va fer fort per dins i va concedir les bandes com a únic espai per atacar. El Barça es va entestar a buscar el seu trident per la zona interior i va crear un embut a la frontal de l’àrea que no va saber desfer ni amb un 3-4-3 d’urgència. La rèplica andalusa va deixar-lo en evidència al darrere, per culpa d’un jugador que fixava els centrals i un segon que caçava passades en zones intermèdies. La força per arribar dels visitants va fer la resta.

6. Guardiola i la mobilitat

Pràcticament eliminat a l’anada, el Bayern mareja el Barça en semifinals

Emparat per la renda del partit d’anada, el Barça va adoptar un paper reactiu a l’Allianz Arena, on va acceptar no tenir la pilota a canvi de marcar un parell de gols de seguretat per superar l’eliminatòria sense patir (3-2). El dinamisme del Bayern, impredictible posicionalment i sempre protagonista amb pilota, va donar problemes a un Barça amb Suárez tocat. La pressió alta dels de Guardiola tampoc va ajudar a veure un Barça clarivident i segur en la sortida.

7. Desconnexió a San Mamés

Amb cos de pretemporada, el Barça naufraga en l’anada de la Supercopa

El nou curs 2015-2016, que havia començat amb una pretemporada fluixa i condicionada per la Copa Amèrica, va tremolar a mitjans d’agost a Bilbao, on un Barça mig suplent va ser golejat per l’Athletic (4-0). Els de Valverde van triomfar amb un un contra un a tot el camp i una defensa paparra durant 90 minuts.

8. Altre cop el Celta

Berizzo va repetir la fórmula per escombrar un Barça impotent a Vigo

Pressió alta, marcatges individuals a tot el camp i un pla d’atac orientat a la seva zona de més talent, prop de Nolito. Va ser el pla amb què Berizzo va anul·lar el Barça a Balaídos (4-1). Els blaugranes van anar sempre a remolc, impotents, perduts, trencats pel dinamisme gallec.

9. Contracops al Pizjuán

El Sevilla sorprèn un Barça neguitós sense Messi, Alves i Iniesta

Amb un onze de circumstàncies, el Barça va ser derrotat 2-1 per un Sevilla molt madur. Va fer una pressió intensa (tot i que no sempre a dalt), va donar protagonisme en atac al seu lateral esquerre (Trémoulinas, a qui ni tan sols Munir va poder frenar) i va saber contraatacar amb Iborra i Krohn-Dehli multiplicant-se pel mig, i Gameiro arrossegant als centrals a les bandes. Al Barça li va faltar punteria per empatar.

10. El clàssic de la ruleta

Benzema, Cristiano i Marcelo creixen en un segon temps desbocat

Sense una pressió asfixiant, un replegament ultracompacte o un contraatac estratègicament orientat, com altres rivals, el Madrid, indefinit però amb talent, va acabar sent –gairebé per inèrcia i per una debilitada posada en escena dels blaugranes– la suma de les (poques) pedres amb què ha ensopegat el Barça (1-2).