El pavelló construït amb les mans dels socis

Sarrià de TerSarrià de Ter està de festa. Per primer cop en la seva història, el club sarrianenc jugarà la temporada vinent a la Divisió d’Honor Plata, la segona divisió estatal d’handbol. I és que Sarrià de Ter ha sigut, des de sempre, un poble d’handbol gràcies a la UE Sarrià. Una unió que, segons Jordi Paretas, vicepresident del club, persistirà durant molt de temps. “És impensable la separació entre el poble i la UE Sarrià”, confessa. Per anar a l’inici d’aquesta forta unió ens hem de remuntar fins al 1977, quan gràcies a la fusió dels Grup Deportiu Nostra Senyora de Montserrat i l’Agrupació Deportiva i Cultural de Sarrià de Dalt va néixer la UE Sarrià.

“Hi ha dos pavellons a Sarrià de Ter. Un de municipal i aquest, que és del club. De tots els socis”, explica Paretas, quan és preguntat per què hi ha dos recintes poliesportius. Una característica molt singular de la qual el club sarrianenc està molt orgullós perquè “en tot Catalunya només hi ha dos clubs més d’handbol que el tinguin en propietat: el FC Barcelona i el GEIEG”. Un pavelló petit i resguardat al bell mig del poble on els colors blau, groc i blanc predominen a la façana. “Aquests tres colors són els colors del club. Són els mateixos que portaven els dos clubs que es van unir l’any 1977. I per no tenir problemes entre les aficions ens vam quedar amb tots tres”, diu en Jordi. I sobre seu s’hi pot veure la imatge d’un tauró: “És la nostra mascota, que ve d’un dels càntics de la nostra afició”. Però la cosa no queda aquí, sinó que un dels grups d’animació dels sarrianencs ha sigut batejat com a Comando Tiburón.

La construcció del pavelló data del 1978, un any després de la unió dels dos clubs. Un pavelló que va ser construït per “tots els socis”: “El que vam fer és demanar a un soci amb nocions de construcció que ens hi ajudés. Va acceptar la proposta i, a més, va ensenyar a d’altres la professió per agilitzar l’edificació”. En Jordi recorda: “Portava el berenar a tots aquells que hi treballaven. Quan es va començar a planejar la construcció del recinte el club no tenia diners i no podia donar cap aval per demanar un crèdit. Però una gran quantitat de socis van anar al banc per demanar els diners i donar com a aval alguna de les seves pertinences”.

El Comando Tiburón també segueix el sènior femení, fent molt de soroll en un pavelló ben particular perquè a dins hi ha una xemeneia. “La tenim per als dies que fa fred. Així escalfem el pavelló i la gent”, diu entre rialles en Jordi, afegint que “ara seria impensable construir-ne una”: “Ens en cauria una de bona”. Una bona alternativa per estalviar diners i no fer tant d’ús de la calefacció: “Com que és propietat nostra, totes les factures ordinàries com la llum, el gas, l’aigua i la mateixa calefacció l’hem de pagar nosaltres i no l’Ajuntament de Sarrià”. Però això no és tot, perquè durant el transcurs de la conversa uns quants directius del club comencen a aixecar una bastida per arreglar el sostre del pavelló. “Aquí ho fem tot nosaltres. Si hem de pagar les factures ordinàries també hem d’intentar arreglar tot allò que es fa malbé a l’edifici”, raona el vicepresident, que afegeix que “així com el pavelló és propietat del club i dels socis, el club també els pertany”.

Un recinte que ha donat moltes alegries a la parròquia sarrianenca durant tots aquests anys. Sense anar gaire lluny, aquesta temporada ha sigut una de les millors de la història del club. El primer equip militarà el curs vinent a la Divisió d’Honor Plata, on jugarà derbi gironí amb l’Handbol Bordils. Avui jugarà, precisament al seu pavelló, la final de la Copa Catalunya contra la Roca (18.30 h), en el que serà l’últim partit com a tècnics de Pere Coll i Jordi de Toro. La pròxima temporada, el tècnic serà Salva Puig, exjugador del Granollers i el Barça.