Paula Badosa, la tenista que mai va deixar de somiar
L'empordanesa guanya el títol d'Indian Wells tres anys després de patir ansietat i depressió
BarcelonaEls dies feien molta pujada i pensava que mai arribaria a l'èxit. Paula Badosa va patir a finals del 2018 ansietat i depressió, tanta, de fet, que li feia por trepitjar una pista de tenis, l'hàbitat on es desenvolupava millor. Tres anys després de guanyar el Roland Garros Junior (2015) i de ser batejada com la nova Xaràpova, la tenista empordanesa va deixar de gaudir amb la seva gran passió. La primera cosa que li va passar pel cap la nit de diumenge a dilluns, quan va fer història convertint-se en la primera catalana que aixecava el títol d'Indian Wells, va ser aquell període de la seva carrera professional: "He passat per moments molt durs, però mai vaig deixar de somiar i de lluitar. Aquests dies me’n recordava. Tinc memòria i sé què ha passat, he hagut de treballar molt i passar per moments de depressió, de tractar-me, em costava molt el tenis, pensava que no arribaria fins aquí".
Després de superar l'experimentada Victoria Azarenka per 7-6, 2-6 i 7-6 en una final espectacular, Badosa va ascendir catorze llocs en la classificació mundial fins a situar-se tretzena en una llista que no canvia en els seus tres primers llocs. "Quan ets un bon jugador júnior, la gent pensa que l’any següent estaràs al top 20 i et posa molta pressió. La gent té moltes expectatives i mola pressa. Creu que amb 21 anys cal guanyar aquests tornejos i no és així. Hi ha nenes i joves que pensen que amb 17 anys han de ser les millors. Crec que cal tenir molta paciència i no crear-los aquestes expectatives. És la part que no es veu del tenis professional", assegura la tenista de 23 anys, que va fer història en el món del tenis. Era la primera vegada que l'empordanesa disputava la fase final d'Indian Wells i el final no va poder ser millor, perquè es va convertir en la primera catalana i espanyola que aconsegueix la glòria al desert californià. Només Conchita Martínez, finalista en les edicions del 1992 i 1996, sabia què era jugar la final.
"Quan vaig guanyar el Roland Garros Junior, el meu primer any de professional, es van generar moltes expectatives, però no hi estava preparada. Potser tampoc vaig tenir l’entorn adequat. Tot va anar molt de pressa i era molt jove per gestionar-ho. Vaig començar molt bé, però va arribar un moment en què em va venir un bloqueig, pensant que podia ser professional. Vaig tenir una por que no vaig saber explicar i vaig estar-me dos mesos passant-ho malament, tant fora de la pista com a dins", analitza. El paper de Xavi Budó, que actualment és director d'esports del FC Barcelona, va ser decisiu: "Va ser molt important per a mi, m'ho va donar tot. Em va fer veure que si perdia un partit no passava res, que ell continuava al meu costat. Soc competitiva, sempre vull guanyar, però ara quan perdo ho relativitzo, penso en les coses que puc millorar i miro endavant". Badosa va fer un canvi d'hàbits molt intens: "La manera com vivia el tenis potser no era l'adequada. Calia canviar l'estil de vida, ser més professional en petits detalls com l'alimentació, entrenar-me cada dia bé... Sembla fàcil, però un cop ets a la pista o tens coses al cap que potser no et tocaria tenir, no menges tan bé, no t'entrenes tan bé, passes per moments d'ansietat, de por... de coses emocionals que fan distreure't més. La primera cosa que vam fer va ser treure tot això fora del meu cap, perquè un cop dins la pista pogués mostrar el tenis que tinc".
"Un somni fet realitat"
"Guanyar a Indian Wells és un somni fet realitat", va dir l'empordanesa. Després d'un primer set que es va resoldre superada l'hora de joc, es va veure la igualtat entre les dues tenistes. Azarenka va començar més intensa, però ben aviat Badosa va plantar cara. Fins a 15 punts es van necessitar per resoldre el segon joc, retrat d'una final que prometia i que va superar les expectatives. Al final, el primer set se'l va endur la catalana en un disputat tie break, com gairebé cada punt fins llavors. El segon set és el que va tenir menys història, amb la bielorussa prement l'accelerador i Badosa sortint, de tant en tant, del partit. Es va segellar amb un ràpid 2-6.
Al set decisiu, a l'hora de la veritat, l'empordanesa, que ha tingut un 2021 sensacional, va ressorgir i va començar una emocionant disputa en què cada punt es va convertir en una batalla per aconseguir el preuat trofeu. Badosa va començar marcant la pauta, recuperant sensacions, tornant a tancar el puny en senyal de victòria, però Azarenka va plantar cara. I és que la bielorussa va arribar a capgirar el partit i a posar-se 4-5 quan la catalana semblava que s'havia encaminat cap al títol.
Però encara quedava un últim i definitiu gir de guió. Badosa va trencar el servei de la bielorussa, forçant el 5-5, i a partir d'aquí el trofeu començava a brillar als seus ulls i va fer fins a sis punts seguits, amb tie break final i tot. La catalana va rubricar un final de partit fantàstic: es va imposar per 6-2 al desempat decisiu i va gravar el seu nom amb lletres d'or a la història d'Indian Wells. Però això només és el principi... "No seria aquí si no fos per dones com tu, gràcies per inspirar-me", va dir Badosa a la seva rival Azarenka, que va encaixar amb esportivitat la derrota davant una jove tenista disposada a menjar-s'ho tot.