Pau Gasol ageganta la seva llegenda amb l’or més difícil
BarcelonaPau Gasol va augmentar la seva llegenda amb una nova medalla d’or. La selecció espanyola va desfigurar Lituània (80-63) i es va proclamar campiona de l’Eurobàsquet. El palmarès del català, que va dominar la final amb 25 punts, 12 rebots i 4 assistències, ja inclou nou medalles. La d’ahir serà la que quedarà més vinculada al seu nom, ja que la va aconseguir sense la col·laboració de jugadors tan importants com Marc Gasol, Joan Carles Navarro, José Manuel Calderón, Ricky Rubio, Serge Ibaka i Àlex Abrines.
Designat com a millor jugador del torneig (MVP), Pau Gasol la va fer grossa a Lilla (França), un territori hostil per a la selecció espanyola. Tothom intentarà apropiar-se avui de la seva descomunal gesta, però l’èxit d’aquest noi criat a Sant Boi de Llobregat no entén de banderes. La superioritat exhibida durant els últims dies té a veure amb el seu talent, amb el seu esforç i amb la dedicació de les persones, entrenadors, jugadors i familiars, que l’han ajudat des que quan era un marrec va començar a jugar a bàsquet.
Quan Pau Gasol tenia 12 anys, el seu pare va intentar portar-lo a veure un partit del Dream Team als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, però no va aconseguir entrades per al partit i es va haver de conformar amb un Rússia-Lituània a Badalona. L’any següent Agustí Gasol va veure un anunci del CB Cornellà i va decidir portar-hi el seu fill a fer una prova. Allà va començar a construir-se una trajectòria que ara tots presumeixen haver pronosticat.
“Estic molt content i orgullós del que ha fet aquest equip -va dir Pau Gasol-. Les coses m’han sortit molt bé, no puc negar-ho, però la clau de l’èxit és que cadascú ha fet la seva feina -va afegir-. Cada medalla d’or és difícil, però és veritat que aquest títol té un mèrit especial”, va concloure el català.
La millor versió en el millor moment
L’equip espanyol va estar ben dirigit per un Sergio Scariolo que va saber sorprendre el rival lituà amb subtils, però ben pensades, modificacions tàctiques. El joc d’Espanya va anar de menys a més durant un campionat que va acabar de la manera més dolça possible. Una vegada assegurat l’objectiu de disputar els Jocs Olímpics de Rio de Janeiro, el combinat espanyol es va deixar anar i va oferir la seva millor versió.
Liderada per Pau Gasol i Rudy Fernández la selecció espanyola va dominar els primers 16 minuts de la final, i va aconseguir una renda de 16 punts (34-18). Lituània, però, va reaccionar abans del descans. L’equip entrenat per Jonas Kazlauskas va millorar la seva defensa, va controlar les seves pèrdues de pilota i va atacar bé el rebot ofensiu, i va reduir la renda als 8 punts (41-33).
Espanya va trencar definitivament el partit a l’inici del tercer període, quan va estirar la renda fins als 17 punts (52-35). L’equip espanyol, que es va quedar sense Rudy Fernández en la recta final per un fort cop, va arribar a tenir un avantatge de 18 punts (60-42). La selecció espanyola va saber gestionar la renda durant l’últim període i proclamar-se campiona d’Europa per tercera vegada en sis anys.
Borzakovski, una atípica inspiració
Iuri Borzakovski es va penjar la medalla d’or en la prova dels 800 metres dels Jocs Olímpics d’Atlanta 2004. L’atleta rus va popularitzar una tàctica que consistia a reservar forces fins als últims 200 metres, quan llançava el seu atac definitiu i començava a remuntar posicions. Tal com va fer als campionats del 2009 i el 2011, la selecció espanyola va fer servir la mateixa tàctica a l’Eurobàsquet que es va acabar ahir. El combinat entrenat per Sergio Scariolo va perdre dos dels tres primers partits, però després va anar guanyant solidesa, tot el contrari que França, Sèrbia o Grècia, que van acabar la primera fase invictes. L’equip francès va tancar ahir el torneig amb la medalla de bronze.
