Aquest dissabte Luis Suárez torna al Camp Nou i el Barça li retrà un petit homenatge sobradament merescut. I podria passar que l’uruguaià fes avui el que millor sap fer: un gol que, tal com està la Lliga, castigaria els interessos blaugranes. Però això no hauria de canviar la valoració d’una de les poques decisions encertades que va prendre Bartomeu.
Dic que podria passar perquè ja ha passat. El 2013 el Barça va regalar a l’Atlètic de Madrid un David Villa en decadència, i l’asturià no només va ser peça clau en l’última Lliga que han guanyat els matalassers, amb desenllaç tràgic al Camp Nou, sinó que va marcar un dels gols que van eliminar el Barça de la Champions. Si els de Simeone repeteixen èxit aquesta temporada serà, fonamentalment, gràcies al concurs de Suárez, que ha marcat gairebé un de cada tres gols –19 de 61– matalassers. Però ni tan sols un altre final cruel ens hauria d’atrofiar la perspectiva.
És evident, i n’hem parlat durant tota la temporada, que el Barça ha sofert l’absència d’un davanter centre nat, sobretot en els passatges del curs en què Koeman s’exclamava de la falta d’efectivitat o quan va reubicar Dembélé com a jugador més avançat i va demostrar que la punteria no és el seu fort. Però les dades ens diuen que, també sense Suárez, el Barça és de llarg l’equip més golejador de la Lliga o que el decebedor Griezmann ha fet els mateixos gols –19 entre totes les competicions– que l’uruguaià o, fins o tot, que el rendiment de Messi no s’ha vist afectat per l’absència del seu amic i exsoci de davantera.
Trobo que els registres de Suárez aquest any, a la seva edat, amb l’estat dels seus genolls i en un equip amb força menys vocació ofensiva, són per treure’s el barret, i demostren que qui neix golejador mor golejador. Ara bé, convé recordar també el desequilibri defensiu que provocava en l’equip quan l’uruguaià s’afegia a Messi en la deserció de les seves obligacions en la pressió. Dit d’una altra manera: la lesió d’Ansu ens ha impedit comprovar que els minuts alliberats per Suárez els hauria tingut un jove cridat a ser el futur de l’equip però, sobretot, a Koeman li hauria sigut impossible construir el bloc sòlid que hem vist en la segona part de temporada amb Suárez instal·lat a les alineacions.
Fora bo, si l’economia ho permetés aquest estiu, fitxar un davanter que donés el rendiment que va donar Suárez. Però com que pinta que no serà així, estaria bé no recrear-nos en els que ja no hi són. Fins i tot si aquest dissabte passa el que podria passar.
