Albert Soler contra Albert Solé: el partit de futbol on tots els jugadors tenen el mateix nom

BarcelonaÉs dissabte al matí i el sol ajuda a portar millor el fred ara que toca jugar a futbol. En un camp de la Fundació Brafa, al nord de Barcelona, van arribant els jugadors. Alguns es coneixen d'abans, altres no. "No cal que ens presentem, oi?", diu el més veterà de tots. I ben cert que no cal, ja que tots els jugadors es diuen Albert. En pocs minuts començarà un partit convertit en el malson de tot narrador de futbol, perquè no es pot narrar un partit on tots els jugadors es diuen igual. Només els diferencia una cosa: en un equip tots es diuen Albert Soler, amb r final. En l'altre, Albert Solé, amb accent. Una sola lletra per separar dos grups de persones marcats per una gran rivalitat, amb sentit de l'humor. "Els altres són uns impostors", diu un amb accent. "No van saber defensar la r, que és el nostre motiu d'orgull", els replica un rival.

Amb alguns familiars animant, els jugadors s'escalfen i es van coneixent. "Ahir vaig preguntar si podia jugar amb calçat d'anar per la muntanya", diu un que no juga mai a futbol. "Segur que aquell no es diu Albert Solé", fan broma dos jugadors al veure com a l'equip rival n'hi ha un que la toca prou bé. "Tanta fal·lera per buscar Alberts Solers i no demanes el DNI", bromegen amb l'organitzador de la trobada, l'Albert Soler d'Igualada, que, al treballar en una cooperativa de comunicació i gestió cultural, ha enredat un company de feina per gravar-ho tot. A més, porta càntics d'estadis de futbol per posar-los de fons i una gravació on es canta l'alineació del partit. Un llarg llistat d'Alberts, esclar. A l'equip dels Solé, amb accent, hi ha un pare i un fill amb el mateix nom. A l'equip dels Soler en destaca un que ha jugat a futbol i ara fa d'entrenador a la Unió Esportiva Vic. Serà ell qui decidirà el partit amb tres gols i donarà el triomf als Soler que tenen una r final, per 6 a 2. Al descans, però, el resultat era d'empat a dos gols.

Tot va començar fa 10 anys. Era el 23 de novembre de l’any 2013 i un grup de 14 persones es va trobar a Barcelona. Què tenien en comú? Tots es deien igual: Albert Soler. "Al final tenies una mena de crisi d’identitat, barrejat amb tanta gent amb el mateix nom", diu Albert Soler Fernández, d’Igualada, l'organitzador. Llavors, l’ARA ja va seguir la trobada. Qui firmava la notícia? El periodista Albert Solé. "Un noi va enviar un mail a l’ARA dient que estava buscant gent que es digués com ell. I el vaig rebre jo, que em dic Albert Solé. Va ser sorprenent. Em va explicar la història, em va fer gràcia i vaig cobrir la notícia de la trobada, batejant-la «La importància de dir-se Albert Soler». Llavors li vaig preguntar de broma si els Alberts que ens diem Solé, sense la r, érem benvinguts. I no, la trobada no era per a nosaltres, però es va fer la broma que un dia podíem fer el partit entre nosaltres", explica l’Albert periodista. Al partit que s’ha jugat aquest dissabte, ell ja no ha cobert la informació. Ha jugat el partit defensant la samarreta dels Alberts Solé.

"Tenir el mateix nom et marca, sempre és estrany i divertit parlar amb qui es diu com tu", diu un Albert Soler, amb r. "Jo m’he trobat amb casos de persones que es diuen com jo i quan coincidim, no els agrada. Al final, tots pensem que el nom és únic, personal. I quan trobes que el comparteixes, no tothom s’ho pren amb humor", afegeix un Albert Solé sense r. De fet, quan Albert Solé Fernández va començar a enviar mails i missatges per les xarxes socials a gent que trobava amb el seu nom, no tothom va respondre. En aquella primera trobada d’ara fa 10 anys, alguns Alberts Soler van descobrir que, entre els presents, tres eren esquerrans de peu i dretans de mà. Mai havien trobat ningú amb aquesta característica i, de sobte, en trobaven d'altres amb el mateix nom. "És una forma de conèixer gent, passar una bona estona i compartir experiències", diu l'Albert organitzador. Els que hi han anat s'ho han passat pipa, amb un partit jugat entre bromes i una paraula omnipresent. Albert cap aquí, Albert cap allà.

Però ¿com neix tot plegat? Amb un projecte laboral de l'Albert organitzador. "De seguida vaig veure que era una cosa diferent, el nostre cas. Que som moltes persones amb el mateix nom. Recordo estar creant el meu projecte personal ara fa 10 anys. Era autònom i volia fer servir el meu nom per explicar-me com a professional. I tots els dominis estaven agafats. Només quedava lliure aquell de Montenegro: Albertsoler.me, que no estava malament. Així que vaig començar a donar voltes a la idea de fer una trobada". Aquell primer correu amb un domini balcànic va originar-ho tot, ja que va servir per anar enviant mails a altres Alberts que trobava a les xarxes socials. "Ara tenim més canes, experiència i, en el meu cas, més feina. Treballo en una cooperativa de projectes de cultura i sostenibilitat", afegeix.

Un dels que no hi han anat aquest any és Albert Soler Sicília, que va anar a la trobada de fa 10 anys. Exdiputat del PSC al Congrés, excàrrec de confiança de Josep Maria Bartomeu al Barça i amb passat recent al Consell Superior d'Esports, Albert Soler Sicília admet: "A mi m’agrada quan trobo algú, és divertit. És molt interessant la qüestió de quan es perd la r, com passa amb altres cognoms. En el nostre cas seria un cognom amb arrels cap a València. Hi ha un escut heràldic amb un sol i una torre", diu. Albert Soler Fernández recorda: "A casa sempre em deien que calia defensar la r, que quedés ben clar". Als dos bàndols, defensen que el seu cognom és el més autèntic. Un dels més veterans de l'equip amb r final recorda al final del partit: "Acabes amb la mateixa cantarella tota la vida: «Soler amb r, Soler amb r». Perquè no vols pronunciar el cognom amb la r marcada, que no sona català. Pronuncies Soler sense r, afegint que portem r", explica. Amb r o sense, aquesta és la qüestió. I per decidir qui mana, es va organitzar un duel amb una pilota pel mig.

"Ja en aquella trobada ens vam fer una fotografia els Soler com si fóssim un equip de futbol. I es va parlar de fer el duel amb aquells sense la r. Hi ha rivalitat, tots defensem que som els originals", diu Soler Fernández, que recorda com va descobrir una historieta que li va demostrar que en altres llocs hi ha gent que fa el mateix: el 2001 el director de cinema dels Estats Units Alan Berliner va convidar a sopar 13 persones que es deien com ell i en va fer una pel·lícula.

Els Alberts han fet un partit que ha inclòs entrevistes, concurs de punteria i himne. "A un dels Alberts amb r li van fer una mena de cançó d’amor fa anys. Una noia estava enamorada d'ell, però ell no li feia cas. Així que ella li va fer una cançó on va sonant el nom d'Albert Soler", explica l'Albert d'Igualada. Els dos equips han sortit a jugar com si fos un partit oficial i, plegats, han escoltat aquest himne per primer cop entre rialles. Tots, amb samarretes per jugar el partit. Els Alberts Solé sense r, per cert, han jugat amb els jugadors justos, cinc. Cosa que explica per quina raó s'han desinflat a la segona part, segons deien fent un vermut de tercer temps, compartint històries i coneixent-se una mica més, sense el risc d'equivocar-se de nom.