A partir d'ara caminarem sols
El cercle es tanca a la perfecció. L'era Guardiola es va acabar ahir tal com va començar, amb un partit resolt amb una eficàcia insultant i una imatge impecable. Com als vells temps, el Barça va deixar el partit liquidat en pocs minuts, amb una contundència i una facilitat que feia molts mesos que no vèiem: als 29 segons Messi va estar a punt de marcar després d'una conducció típica de la casa i l'Athletic ja no es va poder treure la por del cos.
La superioritat del Barça va ser tan gran que ni tan sols va necessitar demostrar-la gaire estona: n'hi va haver prou amb 24 curtíssims minuts, els que va necessitar el Barça per aixafar el seu rival i acabar amb la final després de marcar 3 gols i crear múltiples ocasions. La resta del partit va ser gairebé una anècdota, i l'equip blaugrana va deixar passar els minuts amb tanta parsimònia que la notícia ja no era en res del que passava al camp, sinó en els càntics de la graderia, que anaven de la cançó de l'elefant a la reivindicació de Guardiola.
I és que la imatge del partit era a la banqueta, on l'entrenador del Barça no va deixar lloc a cap malinterpretació i es va mostrar enèrgic i motivat. Al principi de la segona part, es va asseure amb Tito a comentar alguna incidència del partit, en una imatge que simbolitza el relleu més important i delicat que s'ha fet mai a la banqueta del Barça.
El partit d'ahir va ser tan fàcil que per alguns moments semblava que fóssim un o dos anys enrere, en ple apogeu del projecte. A la banda es veia Guardiola tan expressiu que no semblava el seu últim partit. Però en realitat tot era un miratge, perquè, ho vulguem o no, ahir es va acabar una era del futbol. Els títols han estat decisius per consolidar el projecte, però a aquestes altures ja sabem que ni tan sols han estat el més important. La manera amb què s'han aconseguit els títols, l'elegància a la banqueta, el respecte profund que s'ha transmès, l'orgull que hem sentit tots amb aquest equip, és això el que recordarem, més que cap estadística, més fins i tot que aquests espectaculars 14 de 19 títols que repetirem incansablement en els propers anys. Amb el títol a la mà, Guardiola es va abraçar amb tothom, i va desfer totes les llegendes que s'havien creat, inclosa la de la seva mala relació amb Piqué, amb qui es va abraçar de manera sincera i emocionada. La celebració del títol va ser serena, calmada i sòbria, com tot el que hem viscut amb Guardiola. Fins ara, ell ha estat l'únic guia i ha indicat on havia d'anar el vaixell en cada moment. A partir d'ara caminarem sols.
