Parlem-ne
No falla. Quan una dona decideix expressar-se hi ha un patoll de senyors qualificant-la d'histèrica, de boja, i posant-li els punts sobre les is. El missatge és aquí, alt i clar: calla! En la renúncia de Simone Biles no es pot obviar que és una dona la que s'ha fet seu el relat i ha posat el focus global sobre la salut mental. Llàstima que alguns segueixin confonent els ous amb els caragols i dissertin ara sobre el privilegi de la pressió en l'esport, com Novak Djokovic.
Com si Biles no sabés què és la pressió o com l'ha de gestionar. Com si no hagués competit, guanyat i revolucionat la seva disciplina després de fer públic que havia patit abusos sexuals igual que 140 esportistes més. Com si això, en fi, no fos important. Seu, Simone, que el Novak –i altres senyors com ell– et donarà una lliçó en assumptes sobre la salut, la pressió i com ser una campiona. El mateix Djokovic, per cert, que va organitzar un torneig en el qual es va acabar contagiant (perquè el coronavirus no era per a tant i les vacunes marramiau) i és ara un expert en sanitat i control de les emocions.
No. No es pot obviar que és una dona la que ha dit prou. També li va passar a Naomi Osaka quan va fer pública la seva ansietat i alguns van sortir a corregir-la com si fos una nena, a apuntar que "això és el que hi ha". Com si ella no ho sabés. El "Va, calla" sempre present. No es pot dur a un univers paral·lel el fet que Biles hagi denunciat la Federació i el Comitè Olímpic del seu país per permetre els abusos de Larry Nassar i silenciar les víctimes. No es pot oblidar que l'entorn que havia de protegir-la li va fallar. I no es pot passar per alt que els que critiquen la seva decisió no s'han pres la molèstia d'escoltar-la, ni a ella ni per descomptat a totes les que han explicat com ha afectat una cosa així en les seves relacions, la seva manera d'estar i de ser. En definitiva, a la seva vida. Perquè el trauma les acompanya i els dimonis les aguaiten.
El "Fins aquí" de Simone Biles no té cap efecte negatiu. S'ha originat un debat mundial sobre la importància de la salut mental i es parla obertament de depressió, de crisi d'ansietat, de la necessitat d'una ajuda professional, d'aconseguir eines per conviure millor amb la pressió i del revers tenebrós de l'esport d'elit que ens obstinem a vendre com un Tibidabo sense peròs ni pegues. Però hi ha qui segueix tretze són tretze, sense escoltar res que no sigui la seva pròpia veu. I d'això també cal parlar-ne. Parlem-ne.