“Papa, jo vull fer un Dakar amb tu”

BarcelonaQuan des de petit a casa veus que cada any, quan arriba el fred, el teu pare es prepara per anar al Dakar i marxa lluny per enfrontar-se a les dunes a bord d’un camió, tens dues opcions: o bé odiar el ral·li o bé decidir que quan siguis gran, tu també hi aniràs. Això és el que li ha passat a Rafa Tibau júnior. El seu pare, Rafa Tibau sènior, navegant professional fins al 1994 i farmacèutic, va fer el seu primer Dakar el 1986. I amb el pas dels anys, el fill gran (són tres germans) va deixar anar la frase: “Papa, jo vull fer un Dakar amb tu”.

“Ell sempre em deia si faríem un Dakar plegats i jo li deia que em retiraria el dia que féssim un Dakar ell, jo i el meu segon fill, el Pol. Però el Pol, que ja va tenir l’oportunitat d’incorporar-se l’any passat, no està gaire per la feina”, diu el pare que, amb 65 anys, ja ha perdut el compte dels Dakars en què ha participat. De fet, quan encara es feia a l’Àfrica, va ser assaltat a punta de pistola a Mauritània i aquell dia va “jurar” que no hi tornaria. “Llavors només havien nascut el Rafa i el Pol, i jo sempre els dic que em van salvar la vida, perquè a aquell home li era igual fotre’m un tret o no, i jo només li parlava del Rafa i del Pol”, diu el pare. Però hi va tornar. I hi torna ara, en família.

Per a Rafa Tibau fill, aquest serà el seu segon Dakar. L’any passat l’objectiu ja era anar-hi plegats, però un accident va provocar que el pare patís un despreniment de retina que el va fer baixar del camió a última hora. “Ara farem realitat un somni”, coincideixen els dos. A casa dels Tibau han tingut sempre una cosa clara: res d’imposicions. “No he volgut que els meus fills fessin alguna cosa fora de la seva voluntat”, diu el pare, i el fill recorda que mai els van portar a fer classes de vela. “El que sí que s’ha fomentat és fer les coses amb passió, les mitges tintes mai s’han acabat de veure clares”, apunta.

Rafa Tibau júnior té a l’esquena dos campionats del món de biketrial, però ara ha escoltat la crida del desert. Per convertir-se en copilot, ha rebut l’ajuda d’un veí de Caldes que coneix molt bé la professió. “Un mite com el Lucas Cruz, copilot de Carlos Sainz i molt amic meu, l’ha agafat com a alumne. Ara fan fins i tot curses de bici plegats”, explica el pare. Però el Dakar no és només saber fer. “El primer any vaig anar-hi sabent que era molt dur, però soc jove, portava tota la vida fent esport... i veia que hi havia molta gent més gran que jo que el feia”, diu el fill, i el pare l’interromp per afegir: “En resum, el que diu és: «Pensava que si el iaio del meu pare és capaç d’aguantar un Dakar, jo també!»”, i se’l mira amb un riure que s’escapa mentre el fill segueix: “És que és una duresa totalment diferent. És mental, psicològica...”, recorda.

“El Dakar em va foguejar. Abans m’estava cinc hores preparant el road-book. Sabia què ens trobaríem l’endemà. Però al Dakar un dia arribes a les 8 al bivac i surts a les 9. I en aquella hora, pots fer el road-book o menjar, dutxar-te, descansar... aprens a improvisar”, relata el fill, que espera “no perdre’s”. De cara a aquesta edició que demà arrenca des de Lima, els Tibau tornaran a fer de camió d’assistència a l’equip Mini. “A veure si estic fi amb el road-book ”, diu el fill, i el pare afegeix: “Jo no temo res, però ell sí que tem la meva exigència dalt del camió, perquè em coneix”.

Els dos es coneixen a la perfecció, tant dins com fora del camió. “Hem fet milers de quilòmetres junts anant a campionats de bici i, fins que ell no va fer els 18, conduïa jo. A nivell personal, sé que serà una experiència important”, apunta el pare. Com quan els fills eren petits, que el pare marxava “i això volia dir que arribaven les joguines”, ara marxen els dos. “El nostre entorn no està en contra, al contrari, ells estan orgullosos del que fem i nosaltres estem orgullosos de la família que tenim”, diuen, ansiosos per començar a donar gas.