Palestina, la selecció de futbol que brilla en plena guerra a casa seva

BarcelonaFins no fa gaire el futbolista Mo Saleh, de 30 anys, feia broma sobre la semblança del seu nom amb el del millor jugador africà, l’egipci Mo Salah. Tots dos es diuen Mohamed i tots dos juguen a futbol. Però l'un triomfa al Liverpool marcant gols i Mo Saleh juga de defensa on pot, en equips de Malta, a la segona divisió d’Egipte o a Malàisia. Però aquests últims dies Saleh no té ganes de bromejar. "Tres cosins meus han perdut la vida. I els meus pares són refugiats, han perdut la casa", explicava. Mo Saleh és de Gaza i juga a la selecció de Palestina.

L’ofensiva d’Israel a Gaza ja fa més de cent dies que dura. Si alguna cosa tenen en comú israelians i palestins és la passió pel futbol. Joves reclutes israelians es fan fotos amb bufandes del Maccabi de Tel-Aviv al front o segueixen els partits dels seus equips dins un tanc de combat. La lliga d’Israel no s’ha aturat. A les cases del sud de Gaza on han arribat milers de refugiats del nord, aquests dies intenten seguir com poden la Copa de les Nacions d’Àsia, la principal competició de seleccions del continent, perquè els palestins hi juguen la fase final. No és el primer cop que hi arriben: el 2015 i el 2019 també van ser-hi. El 2015 van perdre els tres partits que van jugar. El 2019 en van empatar dos i van perdre el tercer.

Però enguany, just enmig de l’onada de violència més gran en molts anys a casa seva, els palestins han fet història. Fa pocs dies van aconseguir derrotar per 3-1 Hong Kong, el primer triomf a la fase final d’un equip que, de passada, es va classificar per primer cop per a la segona ronda del torneig. Dilluns vinent els tocarà jugar contra la vigent campiona, Qatar, als vuitens de final. El seleccionador palestí, el tunisià Makram Daboub, estava emocionat després del triomf: "Cal rendir-se davant aquests jugadors, tots han fet un gran esforç. No és fàcil concentrar-se en el joc quan saps què passa a casa. Alguns han perdut familiars aquests dies. És emocionant veure què han fet".

El partit contra Hong Kong va ser especial perquè a les graderies de l’estadi saudita on es juga el torneig, els aficionats dels dos equips van cantar consignes polítiques. Si els palestins que viuen a l’Aràbia Saudita cantaven "Visca Palestina lliure", els aficionats desplaçats de Hong Kong hi responien amb un "Free Hong Kong", perquè aquest territori és controlat per la Xina amb un règim d’autogovern cada cop menys respectat per les autoritats de Pequín. La selecció de Hong Kong s’ha convertit en un símbol per a bona part de la població del territori, que celebra haver arribat a la fase final i, especialment, haver derrotat la Xina en un amistós poc abans. Un territori ben petit derrotant els gegants.

Xifres dibuixades a la pell

El triomf va ser per als palestins, amb el defensa Mo Saleh lluint al braç una xifra: 110. Els dies que durava l’ofensiva israeliana. Pocs dies abans, el davanter israelià Sagiv Jehezkel, qui juga a l’Antalyaspor turc, havia celebrat el gol amb un gest semblant, en aquest cas el 100: els dies que feia de l’atac de Hamàs contra població civil israeliana. Jehezkel va ser detingut per les autoritats turques, que el van deixar en llibertat després de pagar una multa per "incitar a la violència".

Jugadors amb xifres pintades a la pell, després de més de cent dies de violència que ha posat fi a la vida de milers de persones a Gaza. El periodista esportiu palestí Alaa Shammali, que se suposava que havia de ser a Qatar seguint el partit perquè tenia l’acreditació i el viatge aprovat, explicava la seva experiència seguint el partit a Gaza, on va quedar atrapat. "Molta gent no el va poder seguir perquè s’han destruït cases. Uns altres no tenien connexió. El futbol és important a casa, un símbol de resistència. Moltes persones es van aplegar al sud de la Franja, al voltant de qui tenia internet, per poder veure el partit". "L'equip palestí reuneix homes de tot el país, inclosa Gaza, que tenen família aquí a la Franja. El dolor va motivar els jugadors i els va ajudar a arribar al lloc on es troben al torneig", afegia.

Mohammad Saleh, un dels pocs jugadors de l’equip nascut a Gaza, va esclatar a plorar quan l'àrbitre va xiular el final del partit. "Vaig jugar el partit pel nostre poble a Gaza i per les ànimes dels màrtirs", va dir. Saleh va explicar que tres cosins seus "han estat assassinats fa pocs dies, són màrtirs": "Han bombardejat la casa del meu oncle, està ferit, i els pares han estat traslladats al sud, com a refugiats".

A Palestina només hi ha actualment una lliga a Cisjordània, tot i que en el passat n'hi havia hagut una també a Gaza. La dificultat per anar d’un lloc a l’altre, passant per controls israelians, ha impossibilitat sempre la creació d’una lliga unificada. "Més d’un cop et convocava la selecció i no podies anar-hi perquè Israel no et deixava arribar a Cisjordània", deia Saleh. Ara Palestina jugarà contra Qatar amb el repte de tornar a sorprendre. La selecció d'Israel, per la seva banda, juga a Europa i no pas a l'Àsia. Tan a prop i tan lluny, palestins i israelians.