El país petit de Pep Guardiola

Gràcies, Pep. Gràcies per una nova nit de futbol que perdurarà en el temps. El llegat és immens. Inabastable. Et fa sentir orgullós. Estàs a un pas d’aconseguir 12 títols de lliga des que vas asseure’t a la banqueta del Mini per primera vegada l’any 2007. Ens has representat amb la teva aposta futbolística. Amb el com que tants altres, també aquí, han menyspreat tantes vegades. El viatge és el més important. Gaudir el mentrestant. Amb el cinturó cordat, per descomptat, com ens van advertir el primer dia. Vindrien revolts, ens vas avisar, i tant que n’han vingut!

Durant aquests anys n’hem après a la gespa, i a la sala de premsa. Amb el teu discurs. Coherent. Valent. Defensant la idea. Defensant la identitat. Com quan vas negar-te a jugar contra el Las Palmas després de veure les deplorables imatges d’aquell diumenge d’octubre del 2017. Ens va costar una lliga, però la dignitat anava per davant. I ara arriba una nova final de Champions. Una més. Per això, malgrat el dolor, entendrem que decideixis acabar aquesta història després d’Istanbul. Et trobarem a faltar, però serem comprensius després de tot el que ens has donat. Tot té un final.

La història hauria de ser aquesta. El relat, terriblement ensucrat si voleu, hauria de ser similar al del paràgraf anterior. Vam expulsar el millor de tots. Ja fos per la pressió mediàtica, pel desgast amb un vestidor complicat, per la relació amb Sandro Rosell, pel que va suposar tota la dialèctica amb Mourinho... però la història va durar només quatre anys. L’any que ve Guardiola en sumarà vuit a Manchester. A la freda i inhòspita Manchester. A la plujosa i aspra Manchester. En una ciutat que no era la seva. En un club que no era el seu. Sense identitat. Sense història. Però l'hi van donar tot. El van fer seu. El van cuidar. Vuit anys. El doble de temps.

En un país tan petit com el nostre, que des d’un campanar veiem el poble veí, no podem permetre que el talent fugi d’aquesta manera. Serveix per a Guardiola i serveix per a tants altres. En tots els àmbits de la vida. L’adeu prematur de Guardiola és un dels grans errors del barcelonisme. Una decisió que ha condicionat els resultats i el viatge, sempre el viatge, de l’última dècada. El que ens hem perdut, estimats. Òbviament, va ser decisió seva. Òbviament. Però, malgrat que l’última paraula la va tenir ell, el cert és que no vam saber valorar el que acabàvem de viure durant aquells quatre meravellosos anys. Massa rancúnia. Massa enveja. Massa país petit. I Guardiola va acabar fent feliços els amics de Manchester.