Pablo Machín: “Ningú que entengui de futbol pot pensar que som favorits a l’ascens”

GironaAmb el cap i el cor freds, les energies renovades i l’autoexigència de demostrar que l’excel·lència no va ser fruit d’un cúmul de circumstàncies, Pablo Machín (Sòria, 1975) ultima la posada a punt del Girona a tres dies del debut a la lliga (dilluns, 21 hores). El tècnic treballa amb una plantilla més que renovada després de l’ascens frustrat del curs passat.

Quan sent Lliga BBVA, què pensa?

Que tot plegat va ser una llàstima. Vam estar a un pas, a un gol, de jugar a Primera. No m’agrada donar-hi voltes, m’empipa. Crec que vam fer més mèrits que l’Sporting de Gijón.

Entenc que és un record agre. ¿El té present?

No gaire. Crec que és un error recordar el passat, i més aquest capítol, però entenc que és inevitable.

Com l’ha afectat?

M’ha ajudat a créixer i a madurar al capdavant d’un equip. Tot té sempre un vessant positiu. El calendari i el rendiment dels asturians ens van obligar a jugar sota pressió. Tothom voldria haver viscut el que vam viure. Vam ser uns privilegiats.

¿Ha hagut de treballar l’aspecte anímic amb els jugadors?

Mai ens hem aturat a analitzar algunes coses que van passar. El futbol és immediatesa, present i futur. Una vegada comenci la lliga, i segons com estigui l’equip, podré utilitzar aquestes experiències per fer-nos més forts. Ara toca treballar a la gespa. Encara hem de millorar, i molt.

Per tant, entenc que no vol l’etiqueta de favorit a l’ascens.

És que no crec que ho siguem, ni jo ni ningú que toqui de peus a terra i entengui de futbol i de la categoria. Res indica que som millors que quinze dels nostres adversaris.

No el veig gaire positiu…

Sóc realista. Sí que som candidats a fer una bona actuació i estic convençut que serem molt competitius. Serem un dels equips a batre pels resultats que ja hem aconseguit. Ens hem guanyat el respecte.

Ha renovat amb el Girona fins al 2018. Per què?

Sóc una persona que creu en els projectes, en la creació d’un bloc basat en una idea esportiva. A Girona n’estem dissenyant un. M’agradaria que a Espanya es valorés la feina de l’entrenador com es fa a Anglaterra. No sempre el teu nivell es correspon amb els resultats que aconsegueixes.

¿La contínua renovació de l’equip en dificulta la tasca?

No excessivament, perquè la base és sòlida. Els canvis són naturals. L’estiu passat, de fet, vam ser força dràstics perquè necessitàvem un relleu generacional. Aquest estiu només hem incorporat jugadors puntuals. Les sortides marquen les prioritats.

Molts d’aquests jugadors arriben en qualitat de cedits. ¿És senzill parlar de futur amb ells al vestidor?

La situació no és la ideal. Per al Girona no és senzill comprar efectius de prestigi. Ens veiem obligats a utilitzar aquest sistema de contractació o a apostar per homes poc coneguts però amb un gran potencial. Parlar de llargs terminis al món del futbol no té lògica.

El factor econòmic és decisiu...

Sí, però tenir diners no t’assegura victòries ni èxits. A banda dels teòricament poderosos, estic convençut que tornarem a veure un parell d’equips trencant esquemes.

Té la plantilla que volia?

L’entrenador sempre aspira a més. Tots voldríem tenir el Messi de torn, però hem de ser conscients d’on som. El club i la secretaria tècnica està fent una gran feina. Estic content del grup que dirigeixo. Per a mi, els meus homes són els millors de tota la Lliga Adelante. Ara ho han de demostrar.

L’última victòria de pretemporada contra l’Espanyol (3-0) diu molt a favor de la seva preparació.

Crec que el resultat va ser excessiu. La preparació estival ha sigut atípica i difícil, perquè els nous fitxatges s’han anat incorporant a mesura que han passat les setmanes. Hem hagut de fer molts experiments, provar coses i situacions. Però les coses funcionen i estic tranquil. Els resultats arribaran.