Oscar Pistorius, condemnat a sis anys de presó per l'homicidi de la seva parella

BarcelonaL'atleta paralímpic sud-africà Oscar Pistorius és condemnat per la Cort de Pretòria a sis anys de presó per l'assassinat de la seva parella, la model Reeva Steenkamp. La model va aparèixer morta a casa de Pistorius el 14 de febrer de l'any 2013. El cadàver de Steenkamp havia rebut fins a quatre trets fets amb una escopeta propietat de l'atleta a través de la porta del bany. A més, el cap de la model presentava evidències d'haver sigut colpejat repetidament amb un objecte contundent.

Amb aquesta sentència l'entorn de l'atleta queda satisfet i el seu equip d'advocats ha informat que accepta la sentència que ha dictat la jutgessa. Un cop conegut el veredicte el germà del condemnat ha publicat el següent missatge a Twitter:

L'atleta s'enfrontava a una pena mínima de 15 anys de presó que ha sigut reduïda per la jutgessa en considerar que hi havia atenuants "evidents i convincents". El principal d'aquests atenuants ha sigut considerar que l'atleta té doble personalitat; d'una banda hi ha l'atleta d'èxit i heroi nacional sud-africà, i de l'altra, un home vulnerable i discapacitat. Els altres factors que la jutgessa Thokozile Masipa ha considerat com a atenuants són els següents: que l'atleta sense les seves pròtesis es trobarà en situació de vulnerabilitat a la presó, que en un principi l'atleta es va pensar que la persona que va entrar a casa seva era un intrús, que després dels fets Pistorius va intentar fer tots els possibles per salvar Steenkamp i, finalment, que la jutgessa ha tingut la percepció que Pistorius n'està penedit. Per tots aquests fets la pena final ha sigut reduïda dels 15 anys que contemplava, com a mínim, la llei del país africà fins als sis anys finals. A més, el temps a la presó podria ser inferior en cas de bon comportament de l'esportista.

Una sentència que arriba tres anys després dels fets

El cas de l'atleta ja ve de llarg: en un primer terme va ser detingut i posat en llibertat condicional després de pagar la fiança. En aquest moment es va considerar que la policia no tenia prou evidències per mantenir pres el mediàtic atleta. Aquesta llibertat però, es veia limitada per la retirada del passaport de Pistorius i, per tant, la impossibilitat d'abandonar el país. A més se l'obligava a presentar-se a una comissaria cada dilluns i cada divendres fins que el judici es tornés a posar en marxa.

El judici va començar el 3 de març del 2014, ja dirigit per la jutgessa Masipa. Aquest primer judici era per declarar si la mort de la model i parella de Pistorius era un assassinat. La defensa de l'atleta va argumentar que en un primer moment Pistorius va creure que la persona que hi havia a l'altra banda de la porta a través de la qual va disparar era un lladre. El setembre d'aquest mateix any la jutgessa va determinar que no es tractava d'un assassinat, i es va començar a tractar d'homicidi. El cas va seguir i l'atleta va ser sentenciat a cinc anys de presó per homicidi voluntari. En aquest moment ja es van contemplar factors que han tornat a ser determinants en la sentència actual –tinença i ús d'armes letals, disparar quatre vegades sabent que hi havia algú a l'altra banda de la porta o el fet de no haver fet un tret d'avís– per definir els cinc anys de pena. D'aquests cinc anys l'atleta en va passar un d'empresonat, i des de l'octubre del 2015 es trobava a casa seva, a Pretòria, sota arrest domiciliari. A partir d'aquest moment una apel·lació del Tribunal Superior sud-africà ha tornat a engegar el cas fins al judici actual.