BARCELONAAbans de ser un esportista excepcional, Oscar Pistorius era un esportista mediocre que practicava futbol americà. Competia amb dues pròtesis, ja que de ben petit li van amputar les cames perquè li faltava un os entre el genoll i el turmell. "Els meus pares demanaven als meus germans que es posessin els mitjons i a mi que em posés les cames", recorda. Al cap de pocs mesos una greu lesió de genoll va obligar-lo a canviar d'esport i es va passar a l'atletisme. Vuit anys després, Pistorius va aconseguir ahir completar els 400 metres en un temps de 45,2 segons, una dècima més ràpid que la marca mínima exigida per participar als Jocs Olímpics de Londres.
"Tinc dues discapacitats i un milió d'habilitats", diu Pistorius, que corre amb dues pròtesis de fibra de carboni. "Sempre que competeixo hi ha molta expectació mediàtica al meu voltant, però jo intento abstreure'm i centrar-me en la prova, concentrar-me en la tasca de córrer com més ràpid millor", assegura a l'ARA.
A diferència de la resta de rivals, Oscar Pistorius s'ha de concentrar en molts altres aspectes. Primer, per exemple, no el deixaven participar en proves que no fossin específiques per a atletes discapacitats. "Semblava com si no fos digne dels meus somnis. Deien que tenia un avantatge competitiu, però els indicadors no eren els correctes per als corredors de velocitat. Ara estan estudiant si cal algun tipus de restricció o quin risc tinc de fer caure amb les meves pròtesis els altres participants", analitza Pistorius. "El carril pel qual em fan córrer és decisiu perquè el gir i, sobretot, la inclinació no són igual de pronunciats", afegeix.
Amb la marca mínima a la butxaca, l'atleta encara haurà d'esperar la confirmació de la Federació Sud-africana per competir als Jocs Olímpics de Londres. "La prova dels 400 metres és molt especial. La diferència clau respecte a altres curses són els últims 100 metres. La cosa es complica molt quan ja en portes 300, és en aquell moment quan comença la cursa de veritat", afirma.
"Cada dia intento aprendre una cosa nova, fixar-me en la gent que m'envolta o contra la qual competeixo i millorar algun aspecte de la meva personalitat o de la meva manera de córrer", confessa Pistorius, que s'ha convertit en un fenomen mediàtic arreu del món.
"La primera vegada que em vaig posar en una línia de sortida d'una cursa em feia molta vergonya, però aquella sensació de nervis em va captivar. És una barreja molt intensa que enganxa", assegura.
Políticament incorrecte
Sempre que Oscar Pistorius participa en un acte públic, com al Global Sports Forum de Barcelona fa uns dies, l'atleta dedica els primers minuts a trencar prejudicis i a riure's de la seva situació. "Alerta que tinc alguns avantatges: no em suen els peus i no m'he de preocupar pel color dels mitjons", diu. Quan aconsegueix amb quatre rialles treure tensió a la xerrada, comença a transmetre el seu missatge. "No us penseu que les meves cames són especials, les venen en qualsevol botiga especialitzada", explica.