Òscar Perarnau, l’alquimista de Sant Adrià

BarcelonaQuan no hi ha diners, has de ser imaginatiu. T’has d’anticipar i preveure sempre dos o tres escenaris de futur. Aquesta és la màxima que domina el dia a dia d’Òscar Perarnau, un home tranquil i discret que s’ha convertit en peça indispensable de l’Espanyol en el seu camí cap a la solvència esportiva i econòmica. És el seu alquimista, i revitalitza cada any el club per difícil que sigui el repte i per immens que sigui el buit que deixa qualsevol de les vendes obligades que no pot evitar fer l’Espanyol.

De la gestió de Perarnau, examinada setmanalment per la crueltat dels resultats, en neix un ingrés que aquest any s’acostarà als 20 milions d’euros (una tercera part del pressupost de l’entitat) i en surt una despesa que no supera el milió i mig. Per cada milió que gasta Perarnau, en fa guanyar 13 al club. El secretari tècnic blanc-i-blau fa tres anys que se la juga temporada rere temporada, gairebé amb l’obligació d’haver-la d’encertar sí o sí, i cada cop ho fa amb menys recursos. Aquest estiu s’ha hagut d’inventar un equip nou amb pràcticament cap euro a la butxaca i amb la difícil missió de construir una plantilla que no enyori gaire Sergio García, Kiko Casilla, Lucas Vázquez, Stuani o Héctor Moreno.

L’Espanyol ha perdut en dos mesos el seu home gol, els seus guants protectors, el seu desequilibri, el seu principal factor revulsiu i el guardià més fiable en defensa. Ho ha anat fent de manera progressiva però inevitable al llarg de l’estiu, i ha obligat l’àrea esportiva a anar reactualitzant diàriament l’anàlisi i el disseny de la plantilla. “És la nostra realitat”, assumeix la seva gent. A la Ciutat Esportiva de Sant Adrià, la rutina de Perarnau és conviure amb el miracle, i ho fa ajudat per Ángel Gómez, la seva mà dreta, i per un petit equip -amb alguns col·laboradors externs- que fa seguiment de partits i jugadors. Després de mirar hores de joc d’un futbolista, revisar situacions contractuals i estudiar la viabilitat de cada potencial fitxatge, s’activen els passos fins a anar tancant el cercle sobre un jugador. El següent pas ja és negociar i fitxar-lo.

Però quin és el secret per trobar sempre l’elixir? “Has de tenir un pla B per a totes les opcions”, explica sovint Perarnau, que ha reaccionat amb agilitat a tots els moviments de mercat que s’ha vist obligat a fer. El cas més aplaudit va ser, l’any passat, contractar lliure José Alberto Cañas només un dia després de perdre David López, traspassat al Nàpols per 5,3 milions (l’any anterior se n’havien pagat 250.000 euros per recuperar-lo d’una cessió a l’Osca).

Els elogis incomoden el director esportiu, que prefereix envoltar-se de silenci i discreció en cada negociació. “El soroll i els rumors ens dificulten la feina”, se li sent dir durant els mesos de més tensió. Aquests dies sense Lliga, Perarnau intenta desconnectar. A Cornellà, la satisfacció amb la remodelació és absoluta, tant en termes econòmics com esportius, i només s’espera “que la piloteta entri” i s’obtingui el premi d’una classificació europea.

Perarnau, destre també per alleugerir el vestidor de les fitxes més cares sense que se’n ressenti el rendiment col·lectiu, prefereix ser més prudent i es limita a celebrar la confecció d’una plantilla sobre la qual, gràcies a les opcions de compra de les cessions i a l’habilitat per convèncer els agents lliures, es té gairebé el 100% del control de tots els jugadors, excepte del madridista Marco Asensio. Això, expliquen des del club, és primordial per afrontar l’actual etapa de canvi sense perdre actius.

Un cas paradigmàtic és el de Lucas Vázquez, per qui, sense ser propi, es van aconseguir ingressar 2,5 milions d’euros. És una fórmula que fa més estable l’Espanyol que altres clubs amb gran mobilitat, com el Rayo Vallecano, que fa i desfà sense tenir drets preferencials sobre els seus futbolistes. A més, tot i que sense arribar a les xifres del Sevilla -un altre dels que revolucionen la plantilla cada any-, també s’intenta invertir per seguir “comprant actius”, com aquest any s’ha fet pel 50% dels drets de Gerard Moreno, l’única inversió. És la fórmula Perarnau, que fa malabars perquè tot el que entra a la proveta del futbol no faci vessar la proveta dels números. Aquest any, que semblava el més difícil dels últims tres, ho ha tornat a fer.

Creix la identificació del filial al Power8

En paral·lel a la feina de Perarnau a la secretaria tècnica, l’Espanyol també ha retrobat l’estabilitat esportiva al seu futbol base de la mà de Jordi Lardín i Àngel Morales. Els tècnics mimen el filial i la resta de categories en l’escala formativa per tenir el màxim de jugadors a punt per fer el salt al primer equip, com l’any passat va fer Rubén Duarte. El lateral esquerre ha començat la temporada com a titular, com també li està passant a Raillo, company d’Álvaro a l’eix de la defensa. En total, al vestidor, Sergio González arribarà a tenir fins a 11 futbolistes sorgits de la base, entre els quals Joan Jordán, que ja va anar traient el cap l’any passat, i que en aquest seguirà buscant minuts, igual que ho farà el lateral dret Roberto Correa.