Óscar Duarte: “Una de les qualitats que tenim és la predisposició a defensar junts”

Sant Adrià De BesòsGairebé nou mesos després de trencar-se el lligament creuat del genoll esquerre, Óscar Duarte va tornar a somriure en sortir d’inici a Las Palmas. El central de Costa Rica ha tornat a ser titular amb Quique Sánchez Flores, que en l’últim mes ha aprofitat el seu retorn per implementar diversos canvis tàctics que feia temps que anhelava. Duarte torna a somriure, amb la mirada posada en el derbi i, de reüll, en el Mundial.

El partit d’anada és l’exemple perfecte de la capacitat d’aquest grup?

A nivell general, estem treballant sempre amb una mateixa idea com a equip. A l’anada ens va sortir bastant bé, vam saber gestionar bé el partit i vam aprofitar l’ocasió. Ara queda anar al Camp Nou i fer igualment el nostre joc, que esperem que sigui similar al de l’anada. No plantegem la tornada de forma gaire diferent a com vam fer-ho a casa.

Molts cops heu competit bé, però sense bons resultats. Què us falta?

No hem tingut gaire sort en algunes ocasions de gol que no hem aconseguit concretar. I els rivals necessiten poc per marcar-nos. L’any passat teníem sort i guanyàvem molts partits al tram final. Aquest curs no en tenim tanta, però cal ser conscients que encara queda molt i que cal seguir treballant fort per concretar les oportunitats que arribin.

La Copa és un camí més curt que la Lliga per anar a Europa?

No hi hem pensat, anem partit a partit. No podem pensar en una cosa que ens agafa tan lluny, més enllà del recorregut que ens queda per arribar-hi. Cal pensar en l’immediat.

Ajuda que la resta d’equip comparteixi tanta solidaritat defensiva?

Sí, una de les grans qualitats que tenim com a equip és la predisposició de defensar bastant, fer-ho junts, amb blocs propers. Això ajuda molt. En una jugada pot passar qualsevol cosa, i està bé tenir algun company a prop per ajudar. Som molt solidaris, tenim un grup que treballa bé.

El 2017 ha sigut un any força difícil per la lesió.

Sí. No havia viscut una situació d’una lesió tan greu ni estar tant de temps fora, i al final això et fa veure les coses diferent i valorar el fet d’estar sempre entrenant-se. Quan un està fora passa moments difícils perquè sempre vol estar entrenant-se amb els companys.

És més dur el treball mental o el físic?

Tots dos. Sempre he tingut l’actitud d’intentar fer-ho bé i recuperar-me. Quan va passar l’operació vam prendre decisions com anar a visitar la meva família amb el Manolo González (actual cap dels serveis mèdics del club) per no tenir dies lliures, estar sempre entrenant-me i, si es podia, escurçar terminis en la recuperació. Poder estar al meu país amb la meva família em va ajudar molt, va fer que l’espera no se’m fes tan llarga, i em va donar forces per seguir.

Què pensava durant aquells vuit mesos en què no va poder competir?

Sobretot al principi, quan em van donar la notícia que m’havia d’operar i havia d’estar vuit mesos fora, et passen moltes coses pel cap. La selecció, acabar l’any amb l’equip… Saber que em perdria molts partits era un gran maldecap. Però l’única opció era acceptar la realitat i treballar. Vaig començar de zero per tornar a guanyar-me la confiança de l’entrenador.

Va ser presentat el 27 de gener del 2016, ara fa dos anys. Quin balanç en fa?

Han passat molt ràpid. Estic molt agraït a la gent del club, que m’han tractat molt bé, com si fos de la casa. A nivell futbolístic, ha sigut una etapa bona. A nivell personal, quan he estat bé he jugat, encara que he tingut algunes lesions al turmell i al genoll. Crec que he demostrat que tenia la qualitat per jugar aquí. Amb totes les lesions que he patit, potser no he tingut la regularitat que tot jugador vol per mostrar la millor versió. Però estic tranquil, amb ganes per seguir treballant pels reptes del club.

Va témer perdre’s el Mundial d’aquest estiu a causa de la lesió?

Una de les coses que vaig agrair, malgrat tot el que té de dolent la lesió, és que va passar en un moment en què tenia molt de temps per fer una bona recuperació i tornar a agafar ritme amb l’equip. El Mundial no arribarà fins d’aquí a uns mesos. Ara el meu cap és aquí i vull seguir fent-ho bé i aportar més al grup. L’Espanyol és primordial. El Mundial és el millor que li pot passar a un jugador. Hi van les millors seleccions i equips. Jo tinc l’oportunitat de lluitar per anar-hi per segon cop, de la mateixa manera que havia fet fins a la lesió. Espero estar bé i que em truquin per anar-hi.