Cadiach-Latorre, la cursa involuntària per conquerir el darrer repte de l'alpinisme català

BarcelonaUn vuit mil és un terme utilitzat en l'alpinisme per definir aquell pic que supera més de 8.000 metres d'alçada. A la Terra només hi ha 14 pics i tots ells són a l'Himàlaia. Fer-ne el cim no és una fita fàcil i només 33 alpinistes els han pogut coronar. Però encara en són menys els que ho han aconseguit sense l'ajuda de l'oxigen artificial, exactament 15. El primer de tots va ser l'italià Reinhold Messner, pare de l'alpinisme modern, el 1986 sense ús d'oxigen, i després ho han aconseguit altres alpinistes, entre ells, quatre bascos, inclosa la primera dona, Edurne Pasaban.

Completar-los és un repte que no és a l'abast de qualsevol alpinista. És més, a Catalunya encara no ha nascut ningú capaç d'ascendir tots els vuit mil, però Òscar Cadiach i Ferran Latorre estan disposats que no sigui així.

Cadiach, famós per ser el primer alpinista català a conquistar l'Everest el 1985, ha completat 13 dels catorze cims i ja ha començat l'expedició per conquerir el seu últim gran cim, el Broad Peak. Els 8.051 metres del Broad Peak s'han resistit en dues ocasions, l'última la primavera de l'any passat. Un abandonament justificat: “En aquell cas vam rescatar una persona; si a mi m'hagués passat el mateix m'hauria agradat que m'haguessin ajudat. Sí que hi ha el comentari de molta gent dient: 'Tu has d'anar a la teva'. Sap greu per la gent que t'ha donat suport econòmic, relativament perquè també volen que jo torni”. Aquell rescat, juntament amb la seva trajectòria, li va valer una important condecoració, la Creu de Sant Jordi de 2016. Cadiach ja ha abandonat el camp base, per iniciar el llarg atac al cim. Ho pots seguir aquí:

Ferran Latorre persegueix el mateix repte, però “gairebé de manera involuntària. M'he vist en aquest repte. El 2012, quan vaig pujar el meu sisè 8.000, em vaig preguntar: 'Per què no?'”, explicava al diari 'Sport'. Tot va començar quan treballava en el programa 'Al filo de lo imposible', programa d'aventures de TVE nascut el 1970. Aquella feina de càmera “em va permetre endinsar-me en un projecte que més tard cobraria forma”. El barceloní ja n'ha fet 12 dels 14, i gairebé el mateix dia que Cadiach marxava en direcció al Broad Peak ell sortia en busca del seu penúltim cim, el Nanga Parbat. Si tot va segons els plans, només l'Everest, muntanya que ha intentat coronar en dues ocasions, quedarà pendent en la llista de Latorre. De moment, Latorre ja ha superat els 7.000 metres del Nanga Parbat. Pots seguir el seu periple en directe:

Rivalitat o casualitat?

No és una cursa entre ells, simplement la muntanya els crida. Com explica Latorre l'alpinista és un altre tipus d'esportista: “La muntanya m'ha ensenyat a ser humil i millor persona. De res serveix la prepotència que mostren altres esportistes. L'alpinista està fet d'una altra pasta. És més senzill, més sincer... Ha après a escoltar a la muntanya, a demanar-li permís... i a callar”. Però darrere d'aquest discurs no amaga la seva veritable motivació: “Vull ser el primer alpinista català de coronar els 14 cims més alts del planeta sense oxigen artificial”.

Tot el contrari que Cadiach: “El que jo faig no ho faig per ser el primer o el segon, simplement desenvolupo un somni que em permet ser millor i no el millor”. “Jo em vaig fer l'Everest i tampoc em vaig plantejar si era el primer català o no i va resultar que ho vaig ser”, ha assegurat Cadiach per a l'ARA. Que el seu nom pugui quedar en els annals de la història de l'alpinisme no és l'objectiu, fer els 14 cims amaga la veritable motivació de Cadiach: “A mi m'hauria agradat obrir una nova ruta a vuit mil metres, que és la gran travessa de la Via Làctia, vaig fer aquest repte dels 14 vuit mil pensant que agafaria prou renom perquè em sortissin prous patrocinadors per fer aquest repte”. Les rutes ja obertes tenen un preu fixat, però una nova ruta “pot tenir un pressupost deu vegades més gran”.

“Jo no competeixo amb en Ferran, jo m'enfronto amb un repte que és la muntanya. Jo convido el Ferran que quan vulgui anem a fer una escalada plegats o una cervesa”, per tant, una sana rivalitat fruit d'una casualitat, compartir la passió per la muntanya.

Dues carreres molt diferents

Casualment, els dos primers del vuit mil de Cadiach són els dos últims en la carrera de Latorre. El tarragoní va fer el Nanga Parbat el 1984 i un any després arribaria al cim que el faria entrar en la història de Catalunya, l'Everest.

Vuit anys després que Cadiach fes el primer vuit mil Latorre feia el seu amb la tendra edat de 21 anys d'edat. La feina de càmera a TVE li va permetre fer el segon el 1999. Enregistrant el programa de televisió va intentar fer l'Everest i el K2 però es va quedar a les portes del cim. A partir de 2013 amb l'ascensió al Lhotse comencen les opcions reals de ser el primer català en completar el repte. A partir d'aquí, i comptant un pic previ al 2012, aconsegueix 6 vuit mil en poc més de quatre anys.

Una ratxa igual d'increïble va viure l'alpinista tarragoní, però aquesta va començar una mica abans, el 2011: "A la tardor, si feia el Manaslu, podria reprendre això dels vuit mil, si el feia seria difícil", ha reconegut Cadiach. Així va ser com va començar l'Himàlaia Challenge un any després. "Vaig començar aquell 2012 amb moltíssima força, va ser un any mogut a nivell professional. Vaig tenir molts canvis, vaig estrenar una pel·lícula, un llibre, i deuria estar molt, molt, molt motivat perquè em sortís tot tant rodó. Vaig fer el 'hat-trick' català, que jo en dic", primer l'Annapurna, més tard el Dhaulagiri i per acabar el K2. "L'Annapurna, és una de les muntanyes més perilloses, em va sortir a la primera, després vaig fer el Dhaulagiri, que és una muntanya tècnicament difícil i molt exposada als vents i a les tempestes. I vaig tornar al cap d'un mes al K2 per concloure un 2012 fantàstic", que si se suma l'ascens al Khanchenjunga el 2013 eren quatre cims en menys d'un any.

Però la fortuna va acabar amb l'últim vuit mil, el Broad Peak: "Tot indicava que el 2014 s'acabaria, però em vaig quedar a 20 metres del cim. Vaig valorar que podia fer un altre intent dins de la mateixa expedició, però vaig haver de tornar". Un any després faria un nou atac però el rescat de la Luo Jing, l'alpinista xinesa que es va trobar una allau, va evitar la gesta: "Em vaig trobar que tot estava millor però el canvi climàtic que ens ha afectat a tots. Convertint la muntanya en un lloc molt perillós". Justament el clima serà el principal enemic de l'ascens dels dos catalans cap al seu repte.