Entrevista a Oriol Alsina: “Si ens salvem, tornarem a ser la revelació; som l’equip més petit”

PalafrugellOriol Alsina (Arenys de Mar, 1968) és alhora l’arquitecte i el conductor d’un miracle anomenat Llagostera, un club que fa deu anys era a Primera Territorial, i que ara prepara el seu segon any a Segona amb el somni de tornar a ser la sorpresa del curs.

L’any passat buscàveu la salvació i vau acabar novens. Quin objectiu us plantegeu aquesta temporada?

El mateix que l’any passat. Consolidar-nos en aquesta categoria tan difícil, on hi ha equips molt més grans. Volem allargar aquesta dinàmica i seguir a Segona un any més. La dificultat és molt gran. Som l’equip més petit en tots els aspectes. Esperem que no hàgim de patir al final de curs.

Com ha viscut l’equip aquest estiu? ¿Amb resignació per haver-se quedat a les portes de l’ascens, o més aviat amb satisfacció per haver assolit la salvació?

Amb una satisfacció i tranquil·litat bestials, perquè vam lluitar fins al final per l’ascens després d’una primera volta molt difícil. Va ser un any excepcional en què el club va créixer esportivament i socialment.

Van ser el divuitè equip en gols marcats. És l’assignatura pendent?

La dinàmica golejadora no va ser la nostra millor faceta. Vam fer millors números en l’apartat defensiu. Tot l’equip defensa, tot l’equip ataca. Hem fitxat alguns jugadors importants, i ofensivament crec que podem millorar el que vam fer.

És l’entrenador, però també l’arquitecte d’aquest equip. Com valora el nivell de la plantilla?

Tinc jugadors millors. Ara falta fer-ne un equip, com el que teníem l’any passat, que no és fàcil. Dins les nostres possibilitats, hem intentat optimitzar els nostres recursos. Estic molt content, tenim una plantilla competitiva. Hem gastat menys del límit salarial perquè la vida del club ha de ser llarga, independentment de la categoria, i si sobren diners els podem destinar a construir una ciutat esportiva o a agafar patrimoni.

Heu demanat algú del Barça B?

Sí, però ens van dir que era impossible. Volien que juguessin a Segona B. Tampoc tenim cap cedit de l’Espanyol. A vegades ens ajuden més els equips de fora de Catalunya, com el Còrdova o l’Elx, que sí que ens han cedit alguns jugadors, i els agraïm que ens tinguin en compte.

La pretemporada que heu fet (quatre victòries i tres empats) demostra que sou un equip sòlid darrere.

Els resultats, pel que fa a guanyar o perdre, són bons. Pel que fa al que jo buscava, he marxat no gaire satisfet d’alguna victòria i més després d’algun empat. Intentarem repetir la trajectòria fora de casa [el Llagostera va ser el cinquè millor equip a domicili] i millorar el rendiment a casa, on vam ser el cinquè pitjor equip.

¿Serà important l’experiència acumulada durant el primer any?

Els rivals ja ens coneixen del curs passat, per la qual cosa serà difícil sorprendre’ls. Si ens salvem, tornarem a ser l’equip revelació, perquè som el club més petit. Molts jugadors que no havien jugat mai a Segona ara tindran més confiança.

A Palamós ja hi llueixen quasi 2.000 seients blaus. ¿Us pot ajudar a crear més afició?

Fa dos anys teníem 300 socis. L’any passat ja vam estar en 1.300, 300 de Llagostera i 1.000 de la Costa Brava. Vam créixer molt, però seguim sent el club de Segona amb menys socis. Esperem seguir creixent i que més gent s’identifiqui amb el Llagostera.

El treball permet miracles com el vostre, un club que cau simpàtic. Com ho viu, vostè?

La gent ens valora perquè som petits i humils, pels principis i valors que encarnem. Som un equip que cau bé. Ara compliré dotze anys aquí i és una situació anormal: en deu anys hem pujat set cops. Ningú ens ha regalat res; ens ho hem guanyat.

Què els va semblar la nova samarreta del Barça, idèntica a la seva?

Ens va sorprendre, no només al vestidor, sinó a tot el cos tècnic i dirigents del club. Si la fan és perquè creuen que és maca i es vendrà. Sempre podrem dir que el Barça ens ha copiat la samarreta, i que va igual que nosaltres. Estem encantats que sigui així.