L'oportunitat perduda d'Ilaix Moriba

Barcelona"Apostarem per La Masia, que ens permetrà executar el model que volem". Cap al final de la maratoniana roda de premsa que va oferir dilluns al Camp Nou, Joan Laporta va deixar clar cap a on vol dirigir la planificació esportiva en temps de crisi. El futbol formatiu del Barça, mundialment reconegut gràcies al talent de figures de la talla de Leo Messi, Carles Puyol o Andrés Iniesta, tindrà, segons el mandatari culer, un paper clau en la reconstrucció del club. Més enllà de l'argument de la identitat, la solució de la casa s'imposa per un tema econòmic i es postula per reparar la deriva d'uns anys marcats per la deixadesa i els fitxatges dubtosos.

El discurs amable de Laporta amb La Masia és música celestial per a Nico González, Pablo Gavi o Alejandro Balde, perles del planter que han convençut Ronald Koeman a la pretemporada. També per a Yusuf Demir, un altre jove adquirit per scouting, o fins i tot per a Riqui Puig, que malgrat el poc cas que li fa l'entrenador insisteix en quedar-se al Barça. En canvi, el context d'oportunitat no somriu a Álex Collado, excapità del filial que accepta que haurà de buscar minuts lluny del Camp Nou, ni tampoc a Ilaix Moriba, que ha passat de ser una peça estratègica en el futur esportiu de l'entitat a veure's a un pas de viure una campanya sencera en el més pur ostracisme.

Perquè, a diferència de Puig i Collado, l'hispanoguineà ja ha superat la pantalla del criteri de l'entrenador. En virtut de la irrupció que va protagonitzar en el segon tram del curs passat, ja s'havia guanyat un lloc als plans de Koeman, que el va convertir en el primer refresc del mig del camp. Ilaix es troba, per tant, en la contradicció de veure que per jugar al Barça ha de fer més esforços per convèncer el seu pare i els seus agents que no pas els tècnics del primer equip. Amb 18 anys i tota la carrera al davant, el migcampista està a les portes de desaprofitar un moment ideal per exhibir el seu potencial a causa de l'ambició dels que l'assessoren, que han posat condicions astronòmiques (quasi tres milions anuals) per renovar-lo més enllà del 2022, que és quan acaba contracte.

El Barça no esquiva al pols, manté el jugador al filial i amenaça amb aguantar la mesura tot l'any si, com sospita, la seva intenció és marxar lliure l'estiu vinent per percebre una sucosa prima de fitxatge. Ara per ara, més que l'ampliació contractual, l'alternativa a aquesta solució poc constructiva és que arribi una oferta per desencallar-ho tot abans del tancament del mercat. El problema, segons ha pogut saber l'ARA, és que cap de les propostes que han arribat a la direcció esportiva superen els cinc milions d'euros, quan la voluntat, posats a perdre un valor de futur, és ingressar-ne tres vegades més. No hi ha cel clar a l'horitzó d'Ilaix, una perla en guaret per motius empresarials, apartada d'un present que li pertocava.