L’Olympique de Lió, el gran somni d’un fill del Maig del 68

BarcelonaEl Maig del 68, Jean-Michel Aulas, un jove de 19 anys, va conduir amb el seu Fiat 500 des de Lió fins a París per unir-se a les manifestacions de milers de joves que volien canviar el món. “El lema ‘Queda prohibit prohibir’ va impactar-me”, explicaria Aulas, el propietari de l’Olympique de Lió. Però aquell idealista que escoltava líders comunistes va decidir imaginar un nou món des d’una perspectiva diferent, creant una de les primeres empreses informàtiques europees, la CEGID, amb la qual va convertir-se en un milionari amb casa a Saint-Tropez.

El 1987, Aulas va comprar l’Olympique de Lió després de ser aconsellat per Bernard Tapie, un excantant que s’havia fet ric invertint en diferents sectors, fins a convertir-se en el propietari de l’Olympique de Marsella. Malgrat la importància de Lió com a motor econòmic francès, a nivell futbolístic la ciutat vivia a l’ombra del Saint-Étienne, l’equip d’una població industrial veïna més petita. Aulas va començar pagant deutes, posant ordre i presentant el projecte “OL-Europe”, amb el repte de portar el club, conegut com a OL a Europa. I ho va aconseguir, tot i que li va costar uns quants anys fer-ho.

Aulas va prioritzar potenciar el futbol base local, construint una ciutat esportiva, fitxant tècnics i obrint el club, molt elitista en el seu moment i encara avui en dia amb un grup ultra d’extrema dreta, als barris perifèrics, on joves d'origen africà o caribeny van començar a posar-se la samarreta del club. Des de llavors, el Lió s’ha convertit en un dels millors planters de França gràcies a jugadors com Umtiti, Benzema, Abidal, Lacazette, Ben Arfa i Martial. El Lió també s’ha especialitzat en fitxar jugadors relativament poc coneguts per vendre’ls a un preu més alt, com els casos de Sonny Anderson, Miralem Pjanic, Hugo Lloris i Michael Essien.

El Lió, que havia guanyat tot just tres Copes durant la seva història, va viure els seus anys daurats en guanyar set lligues de manera consecutiva del 2002 al 2008. A més, va guanyar una Copa de la Lliga el 2001, dues copes i va arribar a les semifinals de la Lliga de Campions el 2010, quan va eliminar el Madrid, abans de perdre contra el Bayern. Els últims anys, amb l’arribada dels diners àrabs al PSG, el Lió ha deixat de competir per guanyar la lliga, però fa dos anys va plantar-se a les semifinals de l’Europa League. I aquest any ha tornat als vuitens de final de la Champions en guanyar al camp del City amb una nova generació jove i descarada, amb futbolistes com Fekir, Houssem Aouar, Maxwel Cornet i Lucas Tousart, que mantenen viu el somni d’Aulas al nou estadi del club, el preciós Groupama Stadiu, inaugurat fa dos anys. El somni d’Aulas és guanyar una Champions masculina, ja que el Lió té el millor club femení del món, havent guanyat les últimes dotze lligues franceses i cinc Champions, les tres últimes de manera consecutiva. El somni d’Aulas segueix ben viu.