Barcelona i Sarajevo, agermanades també per als Jocs Olímpics del 2030?
La capital de Bòsnia s'il·lusiona amb la possibilitat de ser seu olímpica de nou
SarajevoDes de l'any 2000, les ciutats de Barcelona i Sarajevo estan oficialment agermanades. Tanmateix, el seu lligam emocional és anterior. Es va enfortir gràcies a la potent onada de solidaritat desfermada a Catalunya mentre la capital bosniana patia a principis dels anys noranta el setge més llarg de la història contemporània d'Europa: 1.425 dies sota el martiri diari de bombes i franctiradors. Les dues ciutats, que van reaparèixer en l'escena internacional amb l'organització dels seus respectius Jocs Olímpics –d'hivern el 1984 a Sarajevo, d'estiu a Barcelona el 1992–, volen que una cita olímpica torni a rellançar-les. Però aquest cop de manera conjunta, formant tàndem en una mateixa candidatura per als Jocs Olímpics d'Hivern de l'any 2030.
"De moment encara estem en una fase d'exploració del projecte comú. Però aquí estem molt il·lusionats amb la idea i agraïts per la invitació de la part catalana", comenta Said Fazlagic, secretari del Comitè Olímpic de Bòsnia, conscient que la ciutat no és capaç de forjar un nou somni olímpic per si mateixa. Vint-i-cinc anys després del final d'una brutal guerra que va dessagnar el país, encara és fàcil trobar senyals de la destrucció causada: impactes de projectils a les façanes, habitatges abandonats, balcons calcinats, etc. Bòsnia figura avui entre els països més pobres d'Europa.
Entre les primeres infrastructures reconstruïdes, juntament amb la seva icònica biblioteca, hi ha el poliesportiu Zetra, seu de diverses disciplines als Jocs del 1984. Un cop acabades les obres, el complex va ser rebatejat amb el nom de Hall J.A. Samaranch, en homenatge a l'expresident del Comitè Olímpic Internacional (COI), que va tenir un paper cabdal en la recaptació de fons a nivell internacional per reedificar-lo. Encara avui, aquells Jocs ocupen un lloc molt especial en la memòria col·lectiva dels bosnians. "Van ser uns dies molt feliços. La ciutat sencera s'hi va bolcar. El món sencer ens mirava i tot va sortir perfecte. Samaranch els va definir com els millors de la història. Vam viure un boom turístic i en l'autoestima", recorda Fazlagic. Els paral·lelismes amb l'experiència olímpica de Barcelona són evidents.
La idea, inèdita, perquè no hi ha cap experiència prèvia de Jocs compartits entre països diferents, és fruit de la imaginació i audàcia d'Eric Hauck, delegat de la Generalitat als Balcans. Es podria dir que Hauck, crescut a Catalunya però de pares alemanys, s'hi va veure abocat per la seva pròpia biografia: va arribar a Sarajevo a l'inici de la guerra com a corresponsal del diari Avui i la va abandonar per treballar durant set anys per al COI. "El projecte té sentit pels forts vincles emocionals entre les dues ciutats i perquè les seves instal·lacions són complementàries", explica assegut en un bar de Sarajevo. Mentre que els Pirineus no disposen d'un circuit per celebrar les competicions de bobsleigh, luge i skeleton, les tres proves de descens en trineu, Sarajevo comptava amb un dels millors circuits del món en els Jocs del 1984, de manera que ara només caldria rehabilitar-lo.
La inclusió de Sarajevo en la candidatura Pirineus-Barcelona depèn ara de si les autoritats bosnianes presenten un projecte solvent de viabilitat financera. "Els cost mitjà de les últimes edicions d'uns Jocs d'Hivern se situa al voltant d'uns 1.500 milions d'euros, dels quals el COI n'aporta uns 900 milions", explica Hauck, que recorda la renovada importància per al COI d'aconseguir que els projectes presentats siguin sostenibles ambientalment i deixin un llegat durador. Segons Fazlagic, el cost de les obres per adequar instal·lacions i infraestructures seria assumible. "Comptem amb el suport del cantó de Sarajevo, el més ric del país. Però, de totes maneres, haurem d'atraure inversions estrangeres", admet aquest robust exjugador de futbol.
L'única xifra aproximada que ofereix Fazlagic és la dels 8 milions d'euros que requeriria la rehabilitació de la pista de bobsleigh situada a la muntanya de Trebevic, connectada amb Sarajevo a través d'un telefèric que ofereix unes impressionants vistes panoràmiques de la ciutat. "El 2002 una delegació de la Federació Internacional de Bobsleigh enviada pel COI va inspeccionar les instal·lacions i va declarar que tenien unes condicions tècniques excel·lents. Amb el finançament suficient, renovar-les no seria un problema", declara Senad Omanovic, president del Comité Olímpic bosnià de l'especialitat i a la vegada seleccionador nacional.
En un passeig per la pista, Omanovic assenyala un dels 50 esvorancs provocats per l'impacte de projectils durant la guerra. Aproximadament fa un pam de diàmetre. Durant diversos mesos, el front va travessar el circuit, que com la resta d'equipaments olímpics va quedar seriosament danyat durant la guerra. Mentre s'explica, una família camina tranquil·lament per la pista, colonitzada per la molsa i decorada amb colorits grafitis. Per les seves vistes i aire net, recórrer els seus 1.570 metres de longitud s'ha convertit en tota una atracció d'hivern per als habitants de Sarajevo. "Quan ve el bon temps l'utilitzem per entrenar. Però ho fem amb trineus adaptats, de rodes, i la velocitat que agafen els atletes no supera els 120 km/h", comenta Omanovic, que es va quedar fora de competir en els Jocs del 1984 per poc. Una espina que encara porta clavada.
Més enllà de l'impacte econòmic i esportiu, Fazlagic subratlla la importància política que tindria el certamen del 2030: "Els Jocs podrien tornar a unir el país en un esforç col·lectiu, superant les divisions generades per la guerra, encara presents". De fet, el mateix Comitè Olímpic de Bòsnia n'és un exemple. Igual que passa amb la presidència del país, aquest càrrec rota cada vuit mesos entre un representant serbobosnià, un de croat i un de bosníac, el terme que defineix els ciutadans de religió musulmana.
"Amb les seves quotes ètniques, el sistema afavoreix els partits nacionalistes de cadascun dels tres grans grups ètnics. Les seves disputes són constants, no es posen d'acord en res i això manté les institucions bloquejades", lamenta l'analista Tanja Topic. Però de moment tots els partits i institucions polítiques fan costat a la candidatura del 2030. A Bòsnia no és exagerat parlar de màgia olímpica.