Mor Romà Cuyàs, un dels pares de la candidatura de Barcelona 1992
L'expresident del Comitè Olímpic Espanyol ha mort als 81 anys a Barcelona
BarcelonaRomà Cuyàs i Sol, president del Comitè Olímpic Espanyol (COE) del 1983 al 1984, ha mort aquest divendres a Barcelona als 81 anys. Cuyàs va ser una de les figures clau a l’hora de defensar la candidatura olímpica de Barcelona 1992.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, Cuyàs va tenir un paper destacat en el món editorial en català a través d’Edicions 62, editorial de la qual va ser conseller delegat. A més, va ser cofundador i primer president de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana. Dins del món de l’esport va destacar com a atleta del Club Natació Barcelona en les disciplines de marxa atlètica i mig fons. També va ser directiu de la Federació Catalana d’Atletisme i de la Reial Federació Espanyola d'Atletisme, a més de secretari d’estat per a l’Esport i president del Consell Superior d'Esports del 1982 al 1987.
El 1982 Cuyàs va rebre l’encàrrec de l’alcalde socialista de Barcelona Narcís Serra de crear un estudi de viabilitat dels Jocs de Barcelona. Cuyàs va defensar amb aquest informe que els Jocs permetrien repensar la ciutat i superar la crisi que vivia, aprofitant el Mundial de futbol d’aquell any per vendre’l a la premsa internacional. Cuyàs, que va ser el primer comissari de la candidatura, va recordar la feina que es va fer aquells dies: “Vam mentir tant com vam poder per vendre un ciutat imaginària per convèncer el Comitè Olímpic Internacional”.
Aquell mateix 1982, el PSOE va guanyar les eleccions generals. Felipe González va cridar Narcís Serra per fer de ministre, cosa que va obrir la porta de l'alcaldia a Pasqual Maragall. Romà Cuyàs, per la seva banda, també va marxar a Madrid, on va ser escollit secretari general de l'Esport primer i president del Comitè Olímpic Espanyol (COE) després. El seu mandat, però, va durar poc, ja que va descartar les candidatures olímpiques de Granada i Jaca per a uns Jocs d'Hivern per cuidar la candidatura de Barcelona. Aquesta aposta li va fer guanyar enemics, així com la seva proposta de tirar endavant una llei que limitava el mandat dels presidents de clubs esportius als 12 anys. El seu mandat al COE, doncs, va durar tot just un any.
Amic de Juan Antonio Samaranch, president del Comitè Olímpic Internacional, Cuyàs va formar part del Comitè Organitzador dels Jocs de Barcelona un cop la ciutat va ser escollida, el 1986. A més, seria vicepresident delegat de l’Olimpíada Cultural i director de la Memòria Oficial dels Jocs de Barcelona. Cuyàs va rebre la Medalla d’Or al Mèrit Esportiu del govern d’Espanya, el Collar de Plata del Comitè Olímpic Internacional i la Creu de Sant Jordi.
Clau en la cultura catalana
L'editor i president del Cercle de Cultura, Segimon Borràs, ha destacar el "paper essencial" en la construcció del sistema cultural català després del franquisme de Cuyàs com a defensor de l'edició en català. Cuyàs va ser un dels artífexs de la Setmana del Llibre en Català, i va participar en unes jornades celebrades a Montserrat juntament amb Jordi Úbeda, Albert Manent i el conseller de Cultura d'aquell moment, Max Cahner, en què es van perfilar qüestions com el suport genèric a la producció editorial en català.