Oblidar el DNI per combatre el confinament

BarcelonaCada dia baixa de casa, recorre els 25 metres que el separen del quiosc i agafa el diari. Llegeix, escriu, mira alguna sèrie i tanca el dia fent dos o tres sudokus. Però el que no falla mai és una hora de bicicleta estàtica. “La tenia arraconada, sense utilitzar, i aquests dies l’he rescatat”. Miquel Pucurull té 81 anys, però s’està preparant per córrer la Marató de Barcelona. Tot i que el confinament no hi ajuda, ell no perd la il·lusió. “Entrenar-se a casa no és senzill. Intento moure’m per la terrassa, però es massa curta”.

El canvi de data de la cursa de 42 quilòmetres i 195 metres no va ser una bona notícia per a Pucurull. “La Marató de Barcelona havia de ser al març i ara està ajornada a l’octubre, però ves a saber quan es farà finalment, perquè ningú té clar com evolucionarà aquesta situació. Com més temps passa, més fotut ho tinc jo, ja que la meva gambada cada vegada és més curta i completar el recorregut en sis hores és molt complicat. Si donessin més temps com a altres ciutats... Jo estava ben entrenat, però ara és difícil mantenir la forma confinat a casa”, reconeix. Aquest corredor confia que les mesures per fer esport siguin modificades en els pròxims dies. “Tinc l’esperança que així sigui. A Andorra aixecaran el confinament perquè la gent pugui córrer, respectant una sèrie de mesures. Hi ha maneres de fer-ho de forma esglaonada, en funció de si el número de casa teva és parell o senar, de la franja d’edat o de l’hora del dia. Espero que aviat puguem començar a sortir al carrer per córrer, tot i que evidentment acceptarem qualsevol decisió que prenguin”, diu.

Pucurull, que fa uns dies va perdre la consogra per coronavirus, té relació amb molts corredors, però la majoria són més joves que ell. “Tinc la sensació que aquests dies estan servint perquè molta gent que no feia esport hagi començat a fer alguna cosa a casa. Espero que serveixi perquè ens adonem de com és d’important l’activitat física”, argumenta. Quan ell baixa de la bici, la seva dona li pren el lloc. “No descansem ni un dia de la setmana”, sentencia.

“Avui he llegit l’article de l’Empar Moliner i era terrorífic, m’ha deixat fotut. Jo intento ser optimista i enviar missatges positius a través de les xarxes socials amb l’esperança que puguin ajudar algú, però el que més preocupa és la situació econòmica. Cada dia costa més trobar notícies optimistes. Estic preocupat pel futur, tot i que a mi no me’n queda gaire, de futur”, resumeix Pucu, com és conegut en el món de les curses.

Una ‘triatleta’ atípica

La Laura Paradell acaba de fer 74 anys i ha fet 10 maratons, totes per sota de les tres hores. “Jo sempre dic que soc triatleta perquè corro, nedo i toco el piano. Ara, com que no puc ni córrer ni nedar, em passo quatre o cinc hores al dia tocant el piano”, explica. L’Scherzo número 2 de Chopin ja gairebé el té dominat. El seu dia a dia confinada no s’assembla gaire a una setmana normal, en què surt a córrer cinc vegades i va a la piscina quatre cops. El seu racó preferir per fer esport és la carretera de les Aigües. “Aquests dies estic fent estiraments i abdominals, però poca cosa més perquè, com que ja he patit alguna lesió, no vull fer invents ni provar coses noves”, reconeix.

Paradell, que encara té el rècord d’Espanya de marató per a majors de 45 anys, troba a faltar l’esport. “Porto més de 90.000 quilòmetres a les cames i ara no puc córrer. Quan corres, treus el que portes a dins i vas donant sortida al que et passa pel cap. Els primers dies a casa em vaig ensorrar una mica i fins i tot em marejava. La meva germana va agafar el coronavirus i això em va descol·locar, ja que quan vius un cas tan pròxim pateixes molt. Només espero que tot surti bé i que aviat puguem tornar a la normalitat”, demana amb un discurs ple de vitalitat.

“Jo crec que aviat ens deixaran sortir a córrer perquè es pot fer esport i mantenir la distància de seguretat. En canvi, intueixo que per poder tornar a nedar en una piscina haurem d’esperar més temps”, pronostica Paradell.

Un passadís de 35 metres

Tomàs Barris va ser considerat el millor atleta espanyol de mig fons de la seva època. Ara, als 90 anys, combat el confinament fent esport dins de casa. “La meva dona i jo vam prendre la decisió de no sortir gens al carrer i esperar que passi aquesta situació tan complicada. El meu pis és gran i té una bona terrassa, així que vaig corrent pel passadís. També faig estiraments i alguns exercicis adequats a la meva edat. Tinc la sort de tenir una bona salut, així que la meva pràctica esportiva no s’ha aturat. Li dono al meu cos el que em demana”, explica aquest atleta olímpic. El seu passadís, per sort, fa més de 30 metres.

L’atleta actualitza una pàgina web ( www.barris.org ) molt completa i documentada en què s’hi poden trobar tant vivències personals com resums dels campionats atlètics més importants de la història. “D’activitat en tinc molta”, presumeix mentre no amaga la seva inquietud per la pandèmia del coronavirus. “Tinc molta preocupació i estic pendent dels avenços que es van fent, però no ens queda cap altra opció que seguir la normativa i esperar que la situació canviï. La cosa està complicada. Des de casa vaig veient com els veïns del barri intenten fer el que poden a les seves respectives cases, moure’s pel balcó o el que sigui per fer una mica d’esport i mantenir-se actius”, confessa Barris, a qui en els seus inicis acusaven de gandul per dedicar-se a un món del atletisme que va dominar com pocs.

RECOMANACIONS QUE CAL SEGUIR

1. Fer entre 30 i 60 minuts d’activitat física diària.

2. Fixar una rutina diària en funció de les capacitats.

3. Començar de forma progressiva, pas a pas i sumant minuts.

4. Evitar estar més de 2 hores assegut/uda de forma continuada.

5. Dur roba i calçat còmodes.

6. Hidratar-se bé, durant l’exercici i després.

7. Utilitzar una estora o tovallola.

8. Controlar la higiene corporal a l’acabar.

9. Ventilar l’espai de pràctica.