El Barça no pot deixar de plorar a una Champions convertida en una tortura (0-3)

BarcelonaAmb la cua entre les cames, el Barça marxa desterrat a l’Europa League. Fa mal deixar de sentir l’himne de la Champions i perdre de vista els diners d’aquesta competició, però encara fa més mal la manera com el Barça va encaminar-se a l’escorxador, amb una actuació trista contra el Bayern (0-3). Sempre el Bayern, sempre el monstre alemany. Pocs podien imaginar fa uns mesos haver de tornar a guardar un forat a les agendes els dijous. Quines coses té el futbol, que ha vist en tot just 24 hores com dos dels tres defensors de la Superlliga acaben condemnats a jugar l’Europa League, el Barça i la Juve.

Havia de ser la Champions del renaixement i ha acabat per ser un viacrucis, una autèntica tortura, amb el Barça pagant els seus pecats en mans de la inquisició europea, on no et regalen res. No, els àrbitres no hi han ajudat, però un sol punt en quatre partits contra l'Inter i el Bayern no s'explica per un cop de xiulet. La temporada de les pancartes i les palanques no ha escapat al destí tràgic dels darrers anys a la Champions, la competició que tothom somia de nou i on cada any el cor barcelonista acaba trencat en mil peces, com si fos de vidre, massa fràgil. Ni els músculs de Lewandowski, ni les idees de Xavi, ni els fitxatges de Laporta han servit en una competició en què el Barça passeja la seva recança infinita, recordant allò que va ser i no aconsegueix tornar a ser. Tothom, al club, ha volgut tocar el cel amb les mans massa ràpid i, com Ícar, s’ha cremat per voler volar massa alt. Li cal temps i paciència, al Barça, per ser gran. No ha tingut cap de les dues coses, en una Champions convertida en una tortura que va acabar amb mig estadi animant, en un acte de fe, i altres xiulant i desfilant cap a casa. Prou paciència ha tingut, l'afició.

Sense miracle al camp de l'Inter

De posar una espelma pregant per un miracle txec es va passar a un Dimecres de Cendra. Xavi s’ha deixat part de l’encís de les primeres setmanes, incapaç de trobar la tecla per derrotar l’Inter i el Bayer ni un sol cop. La ferida europea deixarà cicatriu en un equip que, per sort, segueix viu a la Lliga. Però és precisament a Europa on el Barça ha rebut més cops i on cal aixecar el cap, a l’escenari més global. I cada any la història es repeteix, rebent de valent en mans d’un Bayern convertit en el monstre que no deixa dormir els barcelonistes. Dels 15 cops que els dos clubs s’han vist les cares, els bavaresos han guanyat onze vegades, i el Barça, tot just dues. De fet, el Bayern s’hi jugava més que el Barça, al partit. El triomf de l’Inter obligava l’equip de Nagelsmann a puntuar per ser primer de grup, mentre que el Barça, ja eliminat, havia d’aprofitar el partit per derrotar el seu fantasma. Fer del darrer partit de Champions al Camp Nou en anys, ja que la temporada vinent tocarà pujar a Montjuïc, un discurs anunciant millors temps. Fer foc nou, guanyant com a mínim un cop als alemanys. Ni així. Massa accelerat, emocionalment ferit, el Barça va fallar-li a la una afició on la graderia d'animació va acabar unida amb germanor amb els futbolistes després de la desfeta. La major part de la graderia però, ja era buida.

La Champions ha acabat per ser una esperança desfeta. Caldrà esperar per tornar a ser grans. Era tan gran la il·lusió, que el Barça ha acabat topant contra un mur de realitat en un grup on no ha tingut sort, tampoc. El duel contra el Bayern també va veure un equip massa accelerat, massa nerviós, incapaç de sumar punts contra els bavaresos i de marcar-los un gol en 180 minuts. El Barça s’acomiadava lentament, sense dir res, de la Champions, i marxava a l’exili. L’equip de Xavi, amb Dembélé i Pedri acompanyant Lewandowski en atac, va oferir un recital d’errades individuals. La fórmula que va servir per derrotar l’Athletic, amb De Jong i Busquets, junts, ni va servir per esgarrapar un Bayern que al cap de 10 minuts ja va aprofitar l’esquena d’un Bellerín reconvertit en lateral dret per marcar gràcies a Sané. Choupo-Moting faria el segon poc després en una nova errada d’una defensa una mica kamikaze. A l’altra porteria, el Bayern castigava el seu màxim golejador històric, Lewandowski. Cada falta que li feien, cada duel guanyat, venia acompanyat de mirades sornegueres, com si li preguntessin si va valdre la pena deixar-los per acabar a l'Europa League tot just començar. Quan abans del descans van xiular penal de De Ligt sobre el polonès, el VAR va descobrir que el defensa havia tocat abans la pilota. Semblava una broma de mal gust.

Un comiat de la Champions massa frustrant

Pedri sembla massa cansant i Kessie no pot fer oblidar un Gavi no recuperat del cop rebut diumenge passat. Era un Barça tou que tampoc va saber alçar el cap quan van arribar els canvis. Ni la llum d’Ansu va brillar. Ferran, res de res. I amb Dembélé va sortir creu. Així és el francès, un home d’extrems que no va rutllar ni per la banda dreta ni per l’esquerra. Era el comiat de la Champions, però el Barça no va saber marxar amb el cap alt. Tot el contrari. Si a Baviera havia jugat millor que el Bayern, per acabar perdent, al Camp Nou no se’n va sortir, angoixat, conscient de tot el que ha perdut. De tot el que no podrà arribar a ser aquesta temporada. I el Bayern, cruel, anava punxant amb contres, i va marcar un tercer gol en l'últim segon gràcies a Pavard, l'epitafi final d'una aventura europea per oblidar. La Champions, tan estimada, la competició on tothom, de la llotja als bars, somiava, segueix fent mal a un projecte encara poc madur. Li tocarà aprendre a cop de garrot, al Barça. Patint decepcions. La Champions ha posat al seu lloc un Barça condemnat a l’exili de l’Europa League.