"Només som productes": la cara B de l'èxit olímpic

BarcelonaDesprés de Michael Jordan i Lance Armstrong, arriba el torn de Michael Phelps. La HBO ha estrenat The weight of gold, un documental que mostra la cara B de l'èxit esportiu. El 23 vegades medallista olímpic és el gran reclam d'un producte audiovisual en què també apareixen altres esportistes destacats. "Tots dèiem 'Ningú ens ajuda' i 'Nosaltres només som només productes'. Les nostres històries són semblants, els nostres pensaments són semblants i crec que això és probablement la cosa més fascinant per a mi. Em pensava que cada esport era diferent i, per tant, cada individu seria diferent, però hi ha entre quinze i vint històries al documental que van completament en contra d'aquesta afirmació", assegura el nedador.

"Em veia com un simple nedador i no com un ésser humà", admet Michael Phelps. El campió olímpic comparteix els seus problemes de salut mental en aquest documental, del qual també és productor executiu. Shaun White, Apolo Ohno, Lolo Jones, Sasha Cohen i Bode Miller complementen la seva visió i analitzen els desafiaments mentals a què es van enfrontar després dels Jocs Olímpics. Paraules com depressió i suïcidi hi apareixen amb naturalitat. Phelps considera que el 80% dels atletes tenen problemes mentals després d'una cita olímpica.

No tothom sobreviu a la duresa extrema de Baltimore, a la falta d’esperança que s’hi respira, però Phelps se’n va sortir. Els seus pares, una directora d’escola de secundària i un policia retirat, van saber allunyar-lo de la brutícia (no només física) i la decadència dels carrers. Influenciat per les seves germanes i necessitat d’activitats físiques per controlar la seva hiperactivitat, va trobar el seu hàbitat ideal a les piscines, on ben aviat va començar a destacar fins a convertir-se en el nedador olímpic més jove en gairebé set dècades. Però la seva història no és tan divertida com els aficionats s'havien imaginat.

Un confinament difícil

Després de penjar-se 23 medalles d'or olímpiques, Michael Phelps va confessar en un article a ESPN que li agradaria ser "un altre". I és que, segons va explicar, la pandèmia del coronavirus li estava afectant la salut mental. Fa temps, Phelps va reconèixer que patia depressió i estar confinat no va millorar la situació. "La pandèmia és un desafiament que no m'esperava. Això d'estar-se tancat a casa genera moltes incerteses. I preguntes, moltes preguntes. Quan s'acabarà? Com serà la vida quan tot això s'acabi? Estic fent tot el que puc fer per estar segur? La meva família està segura? Tot això em torna boig".

Mentre va estar confinat a casa va discutir més que mai amb la dona i va tenir moments en què no va voler ser ell. "Hi ha moments en què no vull ser jo. Tant de bo pogués ser Johnny Johnson, una persona qualsevol. A nivell d'emocions sempre estic al límit, sempre estic a la defensiva", va confessar.