"Només hi ha una manera perquè els esports minoritaris ens fem escoltar"

BarcelonaNo ha passat ni un mes des que a la capital del Vallès Oriental es van encendre les bengales blanc-i-blaves per celebrar una gesta d'aquelles que resten a la memòria col·lectiva durant anys. El Balonmano Granollers masculí accedia als quarts de final de la European League després d'una remuntada per recordar davant l'Aarhus danès. "Nosaltres sempre sortim a totes, encara que siguem un club amb menys recursos", deia a aquest diari després de l'eliminatòria el capità de l'equip, Antonio García. Qui els hauria dit aquell dia que arribarien a la final four de la competició, després d'eliminar el Flensburg als quarts de final, portant el club a unes semifinals europees per segona vegada a la seva història. Amb tot, l'alegria no s'acabava aquí. El cap de setmana passat, el primer equip femení arribava a la final de la Copa de la Reina, una fita que no s'aconseguia en molts anys. La va perdre contra el Bera Bera basc (31-25).

"Som una ciutat que viu l'handbol, això ens fa ser diferents", remarca Alfred Serra, president de l'entitat. Va accedir al càrrec fa poc més d'un any, amb noves idees per potenciar el club. "Ens vam proposar crear una base sòlida per al creixement de l'entitat, així com fer créixer la massa social", apunta. L'Infern Granollerí, grup d'animació que acompanya l'equip als partits al Palau d'Esports, ha encès la flama d'una passió que es viu a tota la ciutat, corresposta amb assistències de rècord que s'han vist durant aquest any, amb més de 4.000 persones omplint les grades.

Aquesta passió es transmet als més petits, alguns amb la il·lusió d'arribar al primer equip en un futur. "No podem aconseguir un poder econòmic com el del Barça, però sí que podem cuidar la massa social que tenim i que ens fa diferents", afirma el president. El club presumeix d'un dels millors planters de tot Catalunya i també de tot l'Estat, sempre present en els campionats de més renom. "És el nostre orgull. De moment, no podem mantenir jugadors que han de marxar perquè necessiten créixer, cosa que entenem. Però si podem promocionar nous jugadors des de baix, és la nostra essència", raona. Amb tot, competir esportivament es fa cada vegada més difícil davant de clubs amb més múscul econòmic. "La singularitat de l'handbol no està reconeguda enlloc. En l'àmbit local, l'Ajuntament ens dona suport i ho agraïm, però fora d'aquí no tenim més ajudes. Les necessitem per poder créixer", sentencia.

L'únic club amb disciplina masculina i femenina competint a l'elit

"Som un club diferent, tenim el masculí i el femení competint a l'elit i això suposa un esforç", recorda Serra. Arran de la complicació econòmica de mantenir dos equips al màxim nivell, des del Granollers demanen més ajudes, una petició a les quals s'afegeixen les jugadores del primer equip. La capitana, Ona Vegué, encara té el cap a Màlaga, on van aconseguir arribar a la final de la Copa de la Reina. "Hem demostrat que podem donar èxits al club", diu. Tot i no endur-se el trofeu, reconeix que el triomf ha estat arribar fins allà. "Hem d'assolir coses així per enganxar la gent i ensenyar que nosaltres també fem coses grans", explica.

Malgrat que és un fet a valorar, des del primer equip femení insisteixen que no s'hi val només a comparar-se amb els nois. "És un bon punt de partida comparar les nostres situacions, els dos equips som a la primera categoria estatal. Però a partir d'aquí hem de buscar la igualtat, no s'hi val només dir mira que bé, els dos equips estan amunt", apunta Vegué. Hi ha aspectes com el sou en què les jugadores encara cobren dues o tres vegades menys, segons afirma la capitana. "És cert que s'estan millorant coses, però encara hi ha aquest salt entre els dos equips que per nosaltres és molt dur".

Amb tot, l'estructura del club, segons transmeten les jugadores, és una de les millors a tot l'Estat. "Desplaçaments, viatges o instal·lacions, tot això és genial. Falten detalls econòmics on el club no arriba per falta d'ajudes externes", remarca Nicole Wiggins, portera titular de l'equip que marxarà quan s'acabi la temporada, després de cinc anys. "Aquí he millorat molt, però hi ha un moment en què no pots anar més enllà. Soc portera a la selecció i a l'Europeu em feien llançaments que mai havia vist", afirma. Amb destí a Niça, marxa de l'equip que l'ha vist créixer. "M'encantaria tornar-hi quan, d'aquí a uns anys, hi hagi millors condicions, però per això s'han d'aconseguir resultats, és l'única manera que tenim els esports minoritaris de fer-nos escoltar", diu a l'ARA.

La Nicole deixarà la capital del Vallès Oriental, on explica que fins i tot l'animaven pel carrer. "La gent et pregunta, s'emociona amb tu, viuen amb nosaltres la passió d'aquest esport", explica. El seu lloc serà cobert per alguna jugadora, qui sap si més jove o més gran, que viurà la seva mateixa situació. El mateix passarà amb les altres jugadores i jugadors que competeixen a l'elit, però que no poden gaudir d'un esport professionalitzat al complet. Però a Granollers no es rendeixen. L'handbol continua ben viu.