“No vull ser un nou Ronaldinho”

BarcelonaAquest any serà decisiu per a Leo Messi. Caixa o faixa. Durant la temporada passada l’argentí va caminar molts mesos pel llindar del precipici, fins al punt que va madurar la decisió d’abandonar el Barça i buscar un nou camí. La decisió estava presa. Per molts i variats motius va ser un any molt difícil per al davanter de Rosario, que va explicar al seu cercle més íntim les sensacions que tenia. “No vull ser un nou Ronaldinho”, va sincerar-se l’argentí, que va viure de molt a prop l’ocàs del seu amic, una figura en la qual es va emmirallar i que va esquerdar-se d’un dia per l’altre.

El davanter té “pànic” -segons expliquen al club- que un dia el Camp Nou es giri contra ell i el xiuli. Això l’aterra. De fet, en l’últim partit de Lliga del curs passat, contra l’Atlètic de Madrid, ja es van començar a sentir alguns tímids xiulets, silenciats pel xiuxiueig nerviós de la majoria de l’afició. Messi no vol que això vagi a més, i sap que aquest any ha de recuperar el temps perdut.

El subcampionat al Brasil, amb la dolorosa derrota contra Alemanya, ha servit per alliberar Messi. Tot i que el Mundial seguirà sent una assignatura pendent, i un motiu perquè no es pugui desfer de l’ombra pesant de Diego Armando Maradona, el blaugrana s’ha retrobat amb els seus compatriotes. Al mateix Brasil, i sobretot un cop de tornada al seu país, el de Rosario va sentir l’escalfor de la gent. No hi ha retrets, la samarreta albiceleste ja no és una llosa.

Ja amb la pilota aturada, el jugador ha estat tres setmanes de vacances amb la seva família. Messi va decidir marxar de l’Argentina i refugiar-se en l’escalfor mediterrània per recuperar forces. Avui arrenca el seu gran repte, recuperar el ceptre perdut durant l’última temporada. “Vindrà endolladíssim”, assegura una de les persones que millor el coneixen dins el vestidor.

Pren una decisió

Un llarg any que el porta a decidir marxar del Barça

El curs passat va arrencar amb la dolorosa renúncia de Tito Vilanova com a entrenador del Barça. Va ser una pèrdua important per a Messi -molt lligat a Tito-, per a qui l’arribada del seu compatriota Gerardo Martino no va suposar cap bàlsam. Després del sotrac de Tito van venir les lesions, que ja el van afectar en la pretemporada, i els problemes amb Hisenda, que el van obligar a entrar als jutjats de Gavà per declarar. “Estava com un flam”, explica una de les persones que treballen amb l’argentí. Ni al camp ni fora del camp Messi trobava la pau necessària per seguir sent número 1. Els continus problemes al bíceps femoral feien que tingués “por a recaure”, assenyalen des del vestidor, i, lluny del Camp Nou, se sentia perseguit, utilitzat per Hisenda com a exemple per escarmentar els contribuents durant la campanya de la renda. Messi no somreia, se sentia estrany en el que havia sigut casa seva des dels 13 anys. “Estava absent”, explica una de les persones que millor el coneixen a la Ciutat Esportiva. “Tenia clar que marxava i es va deixar anar”, afegeix per explicar el seu rendiment durant el curs passat.

“La paternitat també l’ha canviat”, sostenen als despatxos del Camp Nou. El novembre del 2012 Messi es va convertir en pare, i l’arribada del Thiago va suposar un nou escenari. De fet, al Barça està estesa una teoria sobre l’evolució que ha patit Messi últimament: ha hagut de madurar a passos agegantats, s’ha fet gran de sobte, ha deixat enrere una vida dedicada només a la pilota i ha topat amb la realitat.

A finals de temporada, encara amb la Lliga en joc, Messi no havia manifestat les seves intencions. Tot i això, les sensacions que transmetia inquietaven la junta. Josep Maria Bartomeu va aprofitar les circumstàncies i va intentar solucionar un problema molt més important del que intuïa llavors.

Apareix Tito

Les dues converses que aturen l’adéu de Messi del Barça

Deu dies abans de la mort de Tito Vilanova, el 25 d’abril, el tècnic va tenir una conversa telefònica amb Bartomeu. “Què puc fer?”, va dir-li al president, que, amb el temps, va interpretar que Tito s’estava començant a acomiadar dels seus. Bartomeu va explicar-li les sensacions que arribaven de Messi, i li va demanar que parlés amb l’argentí. El dissabte 19, el dia abans que el Barça guanyés 2 a 1 l’Athletic al Camp Nou amb un gol de falta de Messi per capgirar el marcador, el futbolista va trobar-se amb Tito. Feia només uns dies que Bartomeu li havia demanat el favor. La conversa entre l’empordanès i el de Rosario va durar més de dues hores, gairebé fins a les 11 de la nit. Com va explicar el periodista Bernat Soler, Messi va reconèixer que tenia decidit marxar, que no estava a gust amb l’equip. En la conversa va aparèixer l’exemple de Ronaldinho i el temor a ser xiulat al Camp Nou. Tito li va deixar clar que s’equivocava i el va intentar convèncer perquè canviés d’idea.

L’endemà, Bartomeu va rebre una trucada del tècnic. “Vine’m a veure, ràpid”, va deixar-li anar sense prolegòmens. El Barça rebia l’Athletic al cap d’unes hores i Bartomeu va posposar la visita per a després del partit. L’empordanès li va explicar la conversa de la nit anterior. Dos dies més tard, dimarts, el president va desplaçar-se a les oficines que Messi té a la Diagonal, a prop de l’estadi, i va explicar-li el projecte esportiu que tenien entre mans, sense donar noms però posant sobre la taula la figura de Luis Enrique i la profunda remodelació esportiva prevista.

Dijous, el dia abans de la mort de Tito, Bartomeu va tornar-se a trobar amb el tècnic, ja a l’Hospital Quirón, sempre amb la mirada fixada en els camps d’entrenament de les categories inferiors de l’Europa. “L’has fet feliç”, va dir-li la Montse, la dona de Tito, quan Bartomeu marxava i deixava el tècnic al costat d’Aureli Altimira, un dels seus inseparables juntament amb Jordi Roura.

Tot i el paper decisiu de Tito, Messi encara va tenir moments de debilitat en el tram final de curs. Sobretot contra l’Atlètic, amb la Lliga en joc. El seu pare i el seu germà van tenir uns incidents amb alguns aficionats que van agreujar la sensació que tenia l’argentí que ja no és intocable.

Reptes i incerteses

Recuperar l’estabilitat i perdre l’obligació del gol

Aquest matí Messi tindrà el primer contacte amb Luis Enrique. Ell, Javier Mascherano, Dani Alves i el lesionat Neymar aniran a la Ciutat Esportiva per iniciar el nou projecte i sumar-se a la feina que fan de fa setmanes els seus companys. L’argentí busca l’estabilitat perduda i el primer lloc on la pot aconseguir és al terreny de joc, de la mà de l’asturià.

Al Camp Nou asseguren que Messi veu amb bons ulls el fitxatge de Luis Suárez, un futbolista que viu pel gol, insaciable de cara a porteria. “Està encantat amb Suárez perquè l’allibera de la pressió del gol”, assegura una veu autoritzada. Durant aquests dos últims anys l’argentí ha sentit una pressió asfixiant pel gol. “Cada temporada se li exigien els gols de l’anterior”, afegeixen. Les mateixes veus admeten, però, que caldrà una “feina psicològica” intensa per equilibrar la voracitat dels dos futbolistes. Aquí, apunten, pot ajudar-hi el psicòleg que Luis Enrique ha portat a la primera plantilla, Joaquin Valdés. Amb els dos jugadors cal treballar la “generositat”, un aspecte en què va intentar aprofundir Tito Vilanova, que transmetia constantment a Messi la idea que havia de reconvertir-se com a futbolista, fer un pas enrere per afavorir el col·lectiu, ja que d’aquesta manera ell mateix en sortiria beneficiat.

Recuperar la millor versió de Messi és un dels grans reptes de Luis Enrique. En això hi intervindran també les qüestions extraesportives que han fet trontollar Messi durant els últims mesos. De moment, i de manera inesperada, l’argentí segueix imputat per un suposat frau fiscal. A l’entorn del futbolista hi ha una barreja de “frustració i indignació”, segons reconeixen, per com avança un capítol que s’esperava que es podria aparcar i que només afectés el seu pare, Jorge. El jugador, per fer front a aquestes situacions, ha decidit professionalitzar més el seu entorn i buscar els millors assessors per resoldre tots els entrebancs que van sorgint. Els 320 metres quadrats que té d’oficines a la Diagonal, amb un despatx amb vistes al Camp Nou, són un exemple del pas endavant en aquest sentit.

Un any per convence’s

Messi ha de buscar suports en què recolzar-se dins del grup

Al vestidor del Barça no hi ha consens sobre el futur de Messi. Les veus optimistes es barregen amb les dels que consideren que “serà el seu últim any” al Barça. “No se sent protegit per aquesta directiva -apunten-, ni tampoc per Zubi”, i afegeixen un motiu més per explicar la seva posició sobre l’horitzó de l’argentí: “No és normal que el Leo o l’Alexis hagin de tirar del Pepe Costa -l’home totterreny dins l’ staff - per anar a fer un tomb”. És la peculiaritat del Barça, format per molts jugadors de casa, que fan pinya entre ells, i als quals els nouvinguts entren a poc a poc. Messi és un cas a part, ja que trobava molt de suport en Pinto i Cesc, que ja no són al Camp Nou, i ara haurà de buscar nous referents. Mascherano pot ser un puntal, assenyalen, però només dins del vestidor, pel seu caràcter casolà.

Leo Messi comença avui a complir la promesa que va fer a Tito. Vol recuperar el tron perdut i allunyar el record feridor del Ronaldinho crepuscular.