No tota la culpa és d’Eusebio

GironaLa incapacitat de reacció que s’ha vist als despatxos de Montilivi i de Manchester és preocupant. Eusebio és l’ase dels cops i ha quedat assenyalat, però no se’l pot culpar de tot. Els millors i gairebé únics reforços per respondre a la plaga de lesions han sigut dos futbolistes que l’any passat eren juvenils i el seu destí era Peralada. Eusebio ha encaixat les crítiques als seus jugadors i les ha assumit amb naturalitat com a pròpies. Hem normalitzat tant el fet que tot passava per ell que ens hem oblidat que l'entrenador no deixa de ser una peça d’un tauler immòbil.

La sensació és que no s’ha fet prou, que hem vist morir un malalt que s’ha acomiadat de Primera. D’oportunitats per reaccionar n’hi ha hagut trenta-vuit. Ara ja és tard. La imatge del club queda tacada. Ningú dels que manen ha sortit a parlar i l’afició encara espera respostes. Cap discurs convincent. Cap fet destacable. Cap prova tangible. Això sí, tothom va córrer per intentar anar a Miami.