No prendre mal i guanyar el relat
Ja queda poc. Aquesta nit s’acabarà el que semblava interminable: tres derbis en una setmana i mitja. És una bona notícia. I malgrat que encara queda un capítol, ja podem fer un balanç que, de passada, ens pot ajudar a encarar aquest darrer capítol. Ho podem analitzar des de dues perspectives: l’esportiva i la del relat.
Des del punt de vista esportiu -i suposant que no hi hagi miracle- els pericos ens podem donar relativament per satisfets. Guanyar-li un punt al Barça és molt meritori i que t’elimini de la Copa és del tot previsible. No vull insistir en un argument tan obvi com contundent: un jugador del Barça guanya més que tota la plantilla de l’Espanyol.
El gran partit, però, s’ha jugat en el terreny del relat, en el de com s’explica aquest triple enfrontament, la personalitat dels dos clubs i la naturalesa de la rivalitat. La diferència d’altaveus de l’un i l’altre fa impossible que els pericos guanyem aquesta dimensió. Encara que sigui per una qüestió de volum, ells dominaran perquè costa que les nostres veus se sentin. Però hem aconseguit petites victòries. No ens han pogut ignorar, no els ha quedat més remei que parlar de nosaltres, han tornat al derbi els que l’havien oblidat: amb el fanatisme de qui no cal citar, amb la sana rivalitat d’un Bassas o d’un Jordi Borda, amb el paternalisme d’un Villatoro que ens incita a menjar caviar quan el nostre problema és poder comprar pa. També hem deixat en evidència la retòrica dels valors. No entraré en el debat sobre qui s’ha comportat amb menys esportivitat. En tot cas, n’hi ha uns que fan bandera dels valors. I què vols que et digui.
Descartant el miracle, avui tenim molt més a perdre que a guanyar. En el terreny esportiu, en forma de sancions, lesions i cansament. En el terreny del relat, allargant una càrrega emotiva més enllà del que toca. Amb tots els ulls posats en cadascun dels nostres jugadors i aficionats. Avui ha de ser un partit de baixa intensitat -jo el jugaria amb mig filial-, d’un desinterès irònic. Perquè si ens excitem massa, ens farem mal. I sobretot, perquè només és futbol.
