Elena Fort, vicepresidenta del Barça: "Si cal prendre accions ho farem. Però bé. No com ells van fer amb nosaltres"

BarcelonaElena Fort (Barcelona, 1970) afronta la seva segona etapa com a directiva del Barça. Aquesta advocada especialitzada en dret urbanístic parla de l'Espai Barça i de la modificació dels estatuts quan falten dos dies perquè se celebri l'assemblea de compromissaris blaugrana.

El president la va definir com l’assemblea més important dels últims anys.

— Com a mínim és essencial i rellevant per marcar les línies de futur del club. I potser sí que és la més rellevant de les dècades modernes. Es parla molt de la modificació dels estatuts, tot i que és només una reforma puntual. Crec que el punt més essencial és el de l’Espai Barça. Perquè no només ha de ser el pilar fonamental de la recuperació del club, sinó que també ha d’establir les bases del futur del Barça.

¿Realment és tan urgent, fer l’Espai Barça?

— És molt preocupant com a entitat veure que un equip com el Llevant, amb el pressupost que té, té un camp que està millor que el nostre. O l'Athletic Club. És un altre nivell i un altre pressupost, ja ho sé. Però nosaltres anem molt endarrere a nivell d'instal·lacions.

En el referèndum del 2014 es deia 600 milions. Bartomeu va dir 815 ara fa un any. I vostès eleven el finançament màxim a 1.500 milions.

— No és que hàgim apujat el preu, sinó que hem fet un exercici de transparència absoluta. El projecte tenia moltes mancances. Era sorprenent. Per exemple, no es preveien els marcadors. Només a nivell de tecnologia, el diferencial era de 100 milions. I altres coses, com la sostenibilitat. La qüestió fonamental és que els costos no eren reals. Això es veu clarament si es compara amb altres estadis. Wembley, que té menys espectadors, va costar 1.200 milions. També el del Tottenham. El del Madrid volta els 900. Per tant, és evident que no es podia fer un nou Camp Nou i un nou Palau amb 600 milions. Era impossible.

Quan van dir que modificarien el projecte tothom s’esperava una pujada, però no sé si com aquesta.

— Nosaltres tampoc ens ho esperàvem, sincerament. Hauria sigut més fàcil fer el mateix que ells [la junta de Bartomeu]: abaixar el preu perquè la gent no s’espantés. Però no diríem la veritat. De fet, tinc la sensació que si van trigar tant a fer l'Espai Barça va ser perquè no sabien com fer-s'ho per explicar a la gent que els costos serien molt més alts del que els havien dit.

Aquesta setmana hem sabut que es van disputar 21 partits al Camp Nou amb risc per als aficionats, i que la junta tenia constància de problemes a l’estadi des del 2012. Què en pensa?

— Podem parlar de números, però això de l’estadi és el que més indigna. Ho diu tot, de la seva gestió. A mi és la situació que més m’ha impactat des que vaig entrar al club. Vaig tenir un xoc, quan ho vaig llegir. De seguida vam ordenar que s’arreglés. Si calia deixar de pagar sous, que es deixessin de pagar. Però el Camp Nou no podia tenir patologies que fins i tot posaven en perill els treballadors del club que són habitualment a l’estadi.

Volen començar les obres l’estiu vinent. Ja tenen acabat el projecte?

— S’ha d’acabar de polir, sobretot per la part del Palau, perquè ens vam trobar amb la sorpresa que només hi havia fet un projecte bàsic. Pel que fa a l’estadi, essencialment mantenim el que s’ha fet. Els de Nikken són gent important. És evident que han fet bona feina. Això sí, hem fet un canvi clau a l’interior per evitar que 12.500 socis haguessin de passar de primera a tercera graderia. Per a nosaltres era una línia vermella.

No s’haurà de moure ningú, doncs?

— Una obra d’aquestes característiques sempre pot comportar alguna incomoditat, és molt difícil quedar-se a zero, en som conscients. Però nosaltres ho volíem minimitzar al màxim. Entre això i l’informe de patologies vam arribar a la conclusió que el millor era actuar sobre la tercera graderia, que es farà nova i, de passada, permetrà posar més espai d’hospitality.

Quin sentit té augmentar l'aforament a 105.000 espectadors quan amb 99.000 no s'omplia el Camp Nou?

— També cal pensar que tenim 12.000 persones a la llista d'espera. Que en alguns partits concrets no s'omplirà? És evident. Però hem de mirar cap al futur. La Superlliga, o el format que sigui, ens ha de portar a una nova dimensió del futbol.

Si es cobreix tot l’estadi, les diferències entre tribuna i lateral desapareixeran. ¿Això farà pujar el preu?

— No ens ho hem plantejat, sincerament. Ho farem un cop estigui acabat el camp. De totes maneres, la nostra política és no pujar de manera indiscriminada els abonaments. Poden ajustar-se, però el soci no ha de pagar els plats trencats.

Què va passar amb William T. Mannarelli, el màxim executiu de l’Espai Barça?

— Que es va valorar la seva feina i es va decidir que no continués.

¿Sospiten d’una mala gestió o que hagués comès alguna negligència?

— En les reunions de l'equip de l'Espai Barça vam detectar coses que no ens van agradar i ara serà el torn del forensic. Però fins que no tinguem el resultat no en farem cap valoració.

Però sap més coses de les que diu...

— Fem les coses amb responsabilitat. Un directiu del Barça no pot anar llençant acusacions de coses que pensi o li semblin. Ha de ser un tercer, una persona neutral, qui faci les valoracions.

Són molt prudents, quan parlen de la gestió del passat. Fins i tot alguns els acusen de no tenir ganes de fer una acció de responsabilitat.

— La gestió de la junta anterior va ser nefasta. Però les accions que s’hagin d’emprendre no poden ser un tema de ganes o no. Això ho hem de deixar de costat.

Però el cos què li demana?

— Precisament es tracta d’això, de no deixar-se portar per qüestions personals. Ja hem dit, i ho repetim, que quan tinguem totes les coses tancades i clares prendrem les decisions que toquin. Si s'ha de fer, ho farem. Però bé. No com ens van fer a nosaltres.

Sobre la modificació dels estatuts. No li sembla excessiu que cada directiva del Barça els hagi retocat, ni que sigui una mica?

— No ho penso. És necessari que tota norma jurídica es vagi actualitzant. A més, nosaltres fem modificacions puntuals però que no afecten l'estructura dels estatuts. Tot i que pensem que es podrien replantejar, perquè estan basats en una estructura de club antiga i no del segle XXI.

En quin sentit?

— Els processos electorals, per exemple. La manera com s'ha de votar, l'organització de les assemblees... Això és un tema que requereix temps. Es podria fer un procés de reflexió entre tots els socis per parlar-ne. Ara bé, si es fes, seria a llarg termini, no pas de manera imminent.

Alguns grups d’opinió demanen votar en contra de derogar temporalment l'article 67, el que regula el deute. Com ho veu?

— He tingut converses amb membres d'aquests grups i m’han confessat que no eren conscients de les conseqüències. Ara aquest article és impossible de complir. Impossible vol dir impossible. Per tant, si no es deroga temporalment, aquest club està abocat a noves eleccions. Això suposaria inestabilitat, que és tot el contrari del que necessita ara mateix el Barça. Nosaltres vam ser escollits per un període de cinc anys, i el que demanem és que ens facin confiança.

Ells diuen que suposaria donar-los un xec en blanc.

— Nosaltres tenim un aval de 125 milions. Ens hi estem jugant el nostre patrimoni! Ja hi ha normatives paral·leles que regulen les despeses del club. Francament, estic molt sorpresa que hagi generat tants dubtes.

Al final la votació no serà conjunta.

— No volem generar cap mena de controvèrsia. Votarem els estatuts punt per punt o per blocs, el que la gent se senti més còmode. No tenim gens de por de fer-ho d'aquesta manera. Si s'havia plantejat una votació conjunta era per un tema de timing, res més. Però en aquest article concret, sí que serà separada.