Pedro Acosta (Mazarrón, 2004) és un nen entremaliat. Amb el somriure a la cara i l'expressió múrria va irrompre fa un parell de mesos al Mundial de Moto3 per capgirar-ho tot. Sigui amb una remuntada maratoniana o liderant els últims girs, el Tiburón de Mazarrón ha aconseguit endur-se tres Grans Premis consecutius per situar-se com a líder del Mundial. L'any del seu debut a la categoria petita de les dues rodes, Acosta es postula a principal candidat a aixecar el títol. Ja no només pel fet de guanyar, sinó per la manera com ho fa. Abans del Gran Premi al Circuit de Catalunya d'aquest cap de setmana, el jove pilot de KTM-Ajo atén l'ARA per reflexionar com ha sigut la seva irrupció en el pàdoc.
El cap de setmana passat va ser molt dur per a tots els pilots. Com el vas afrontar tu?
— És una cosa que no vull tenir present i necessito centrar-me de seguida en aquest cap de setmana. Jo no acostumo a pensar gaire així, i prefereixo oblidar-ho. Va ser la cursa que més desconcentrat he estat i cal intentar concentrar-nos més en aquesta.
És el teu primer any a moto 3 i ho fas batent tots els rècords. ¿T'esperaves aquesta arribada al Mundial?
— Al final, quan hi ha professionals i genis, tot és més fàcil. Ha sigut una adaptació ràpida, però cal que seguim treballant perquè últimament estem abaixant el llistó. Hem de seguir millorant.
El teu debut al Mundial va ser una revelació. Vas passar a davant de rookies com tu, però també de veterans de la categoria.
— No era normal guanyar tantes curses al principi. El que en realitat em tocava era patir i mirar els podis des de la tele. Vam aconseguir sortir bé des del principi i, malgrat que ara ens estem quedant una mica enrere, tampoc estem perdent tant. La carreres que he perdut han sigut les que més coses m'han ensenyat, i això és el que m'emporto.
¿Et provoca certa frustració quan no pots pujar al podi?
— A Le Mans va ser molt estrany! Veure-ho des de la tele era... pf! Em deia a mi mateix que a mi aquí a baix no m'agrada ser-hi [riu]. Le Mans i Mugello han sigut els dos circuits on més he après, i això m'ho enduc. Ara que venen tres circuits positius per a mi abans de l'estiu, i les dues curses a Àustria després, segur que ens ajuda l'experiència que hem agafat.
En quins aspectes notes que has guanyat més experiència i has crescut més?
— Sobretot en la pinya amb l'equip. Jo sempre he sigut una persona molt tancada, però la relació que hem tingut ha sigut molt bona. Això ajuda molt a fer que la feina sigui més fàcil.
Ets una persona que sempre riu i fa bromes, però sobre la moto cal canviar el xip.
— A mi m'agrada ser així perquè és com millor m'ho passo. Sobre la moto cal anar amb calma. Si algun dia no entrem a la Q2, ja em buscaré la vida per arribar a les primeres posicions el diumenge.
Com et definires com a pilot?
— Soc agressiu, i últimament estic començant a pensar en la moto. Fa dos anys em fotia cada hòstia que era curiós [riu], i m'agrada portar al límit el reglament.
Sempre vas al límit en totes les situacions. És un pensament conscientment o és instint?
— No ho penso. Al final, si haguéssim de pensar-ho tot, això no tindria gràcia. És com les caigudes. Si no caus... per què correm? Això ha de tenir algun límit, i els límits s'han de trobar. Però millor que sigui als entrenaments [riu].
Últimament caus bastant...
— Porto unes setmanes... [riu] Quatre caigudes a Le Mans, una en els testos privats a Montmeló, una altra a Mugello... Semblava una baieta! [riu]. Jo sempre he sigut de caure molt, però porto una ratxa que deunidó. La caiguda de Le Mans en cursa la vaig poder salvar, i la dels entrenaments a Itàlia em va ajudar molt a veure on eren els límits del circuit. Jo veia els mecànics i estava per anar a ajudar-los a arreglar la moto!
A Mugello vas passar de líder a tretzè quan faltaven dues voltes per al final. Què va passar?
— És la falta d'experiència. No vaig saber posicionar-me per entrar a l'última volta. Anava al davant durant tota la cursa i, de sobte, a la penúltima volta vaig posar-me tretzè o així. Ara faria les coses diferents, però el que vaig fer ja està fet. Em servirà d'ara endavant.
Vas líder al Mundial amb 52 punts de marge. ¿Et comences a creure que ets on ets i que tens moltes opcions de guanyar el Mundial l'any del teu debut?
— Ja ho veurem! Encara som al juny i el Mundial acaba al novembre a València. Si es pot, bé, i si no, no passa res. M'ho prenc amb calma.
Molta gent t'anomena "el nou Marc Márquez". ¿Això et genera una pressió extra? ¿Creus que ho ets?
— No. La gent pot pensar el que vulgui, però cadascú és qui és, i ara el que cal és estar concentrat en la feina que hem de fer.
A Montmeló tens moltes opcions d'aconseguir punts, ja que ets dels més ràpids del circuit.
— És un circuit que m'agrada molt, i en els tests que vam fer aquí fa unes setmanes vaig estar molt còmode. Haurem de començar a poc a poc; de moment, entrar a la Q2. Si no ho aconseguim, ja m'espavilaré per tenir ritme i poder estar al davant a la cursa.