"Ningú ens prepara per suportar tanta pressió": la gran motxilla de ser nedadora

BarcelonaL'any 2013 Barcelona acollia per segona vegada els mundials de natació. Hi participava una jove Jessica Vall (1988), que amb 24 anys es llançava a la piscina en la seva primera experiència mundialista. Deu anys després, amb cinc mundials aconseguits, espera fer-ho per última vegada a Fukuoka (Japó). "Aquest mundial, el del Japó, serà l'últim", diu a l'ARA. A la concentració de la selecció estatal coincidirà amb una altra catalana, l'Emma Carrasco. La lleidatana, de només 17 anys (2005), viurà el primer mundial de la seva carrera. "Afronto aquesta oportunitat amb il·lusió, i més si la puc compartir amb la meva ídol", explica l'Emma. Amb tot, afirma que no vol seguir el seu camí. "Sempre que algú està a prop de retirar-se, se li busca un substitut, i no ha de ser així. Faré el meu camí", assegura convençuda l'Emma.

"Aquest és un dels grans problemes que té la natació, aquí", afirma la Jessica. El seu nom ha anat lligat a una de les millors generacions de la història de la natació catalana i espanyola. Al seu palmarès, una medalla de bronze als mundials de Kazan (2015) i dues plates als europeus de Londres i Glasgow (2016-2018) encapçalen una llarga llista de triomfs i rècords estatals en la disciplina de braça. El nom més sonat de la seva generació és el de Mireia Belmonte. "Jo he viscut com algunes noies joves se les ha etiquetat ràpidament 'com la nova Mireia', i això no pot ser, és una pressió a la qual no estan preparades", afirma.

L'Emma sap perfectament del que està parlant. "A mi ja em comparen amb grans noms, però intento no fer-ne cas. Si et centres a fer el mateix que la Jessica o la Mireia et poses una pressió a sobre enorme i deixes de gaudir", reconeix. Totes dues convenen que és un error que ve d'arrel, tant per l'esport en si com per la concepció que es té d'aquest esport als mitjans. "Ens agrada molt que es parli de la natació a la premsa, però sempre que es fa se'ns posa una pressió extra que només gestionem durant 10 dies", diuen.

Vall i Carrasco són la viva imatge del canvi generacional que viu la natació catalana. "El sacrifici no es concep com el que era abans. Sí, hi ha quatre o cinc nedadores joves que venen fort, però no hi ha una massa de grans promeses", valora la Jessica. Un canvi de dinàmica que creu que s'hauria de corregir des de la base, ajudant a compaginar la natació amb els estudis. A l'Estat hi ha dos centres d'alt rendiment, a Barcelona i Madrid, però creuen que no és suficient. "Aquesta millora tindrà resultats a llarg termini, però els hauríem de veure ja, perquè si no quedarem enrere", diuen. De la mateixa manera, incideixen en la necessitat de concebre de manera diferent la natació. "Ens centrem més en les medalles que en els resultats com a conjunt de nedadors. Fins ara ho hem centrat tot en un sol nom i això ha de canviar", rebla Vall.

Un esport sense sortides

El model de professionalització de la natació a l'Estat està endarrerit en comparació amb altres països. Per a Vall, la clau és inspirar-se en altres models per encunyar-ne un de propi. "Hi ha estructures com la d'Itàlia on hi ha molts centres d'alt rendiment arreu del país, i on donen alternatives laborals una vegada acabes la carrera esportiva", comenta. "Jo he tingut la sort que he crescut entrenant amb gent que s'ha esforçat al màxim per fer-ho, i que m'han servit d'exemple. El problema està en el fet que ho hem de fer sense ajudes, i això no hauria de ser així", explica l'Emma.

Per millorar aquesta situació, la Jessica va assistir fa uns dies al senat espanyol, on va fer una ponència sobre la situació de l'esport femení i l'esport de base. "No hi ha res més gratificant que pugui fer en aquest moment de la meva carrera", diu, emocionada. Un dels seus principals reptes és acabar amb el fet que s'hagi de dependre de la sort a la natació: "No pot ser que nosaltres siguem on som perquè hem estat al lloc adequat en el moment adequat. La natació necessita més suport perquè la sort no existeixi", diu la Jessica. "M'encantaria que se'm recordés pel que he pogut aportar al meu esport. Quan guanyes tens una oportunitat de ser un altaveu i és necessari per millorar la natació", afegeix.

L'Emma somriu mentre la Jessica acaba la frase. "Per a nosaltres són molt importants els valors que transmeten nedadores veteranes com ella. Tant de bo pogués arribar on ho ha fet ella i aportar aquests valors a nedadores més joves, seria tot un orgull", diu la nedadora de 17 anys. Amb tot, incideix que es mantindrà en el seu camí, sense voler emular les carreres de nedadores com la Jessica o la Mireia Belmonte. "Tant de bo ho faci. Si supera els meus rècords serà que va per bon camí, i millor que ho faci algú de la casa", assegura, rient, la Jessica. Els seus rècords, com explica, són efímers, seran batuts i desapareixeran. El llegat que deixa a noies joves com l'Emma, però, serà etern.