Ningú desafia la lògica tan bé com el Girona (1-0)

GIRONAEls temps de descompte, a Girona, fan venir malsons. Hi ha aficionats que, tot i haver passat anys d’algun partit concret, encara es desperten a mitjanit amb una suor freda. I quan sembla impossible que torni a passar, es repeteix. Una vegada i una altra, no s’acaba mai. A Mallorca va ser al minut 92, en què un gol d’Amath amagarà la bona feina feta per l’equip gironí, que va estar a punt de guanyar i va acabar marxant amb les mans buides.

La presència de Sylla, que va enviar Aday al lateral, va ser l’única novetat envers l’equip que va guanyar l’Espanyol. Si la fórmula va funcionar contra el líder, ¿per què canviar? L’inici va fer creure que tot seguia igual, perquè el porter Juan Carlos va veure’s obligat a recordar que l’exhibició de l’altre dia no va ser casualitat. Només van ser petits avisos, d’acord, però amb la dinamita ofensiva del conjunt balear val més no fer broma. El Girona, amb la disciplina que li aporta Francisco cada cop més visible, esperava pacientment el seu torn. Qualsevol escletxa volia ser aprofitada.

Una indecisió entre Sastre i Reina gairebé avança els gironins, que començaven a portar el partit allà on volien. Va ser l’opció més clara d’una primera part en què el Mallorca es va aproximar més, però no va ser eficaç. Després del descans Monchu va ser el primer a provar-ho. Ja estava apareixent Samu Saiz, fi en el desequilibri. Seriós tàcticament va atrevir-se a anar endavant i les ocasions queien pel seu propi pes: Sylla va exigir Reina i Bernardo va rematar fora de cap. Els locals, amb espais, tampoc negaven les seves intencions, i Juan Carlos va desviar un bon xut de Sánchez. Van ser minuts intensos, en què estava en joc alguna cosa més que tres punts. Tots dos volien reputació. Sylla i Bárcenas van tornar-ho a intentar, però Reina es va fer gegant. I va arribar el minut 92, esclar. El maleït minut 92.