El futur de Messi. Aquest és el nou tema de conversa estrella a l’entorn del Barça. Després del rendiment decebedor dels últims partits, després de descobrir un Messi desanimat, displicent i bloquejat que no ha estat capaç d’ajudar l’equip a fer una bona temporada, s’han disparat els rumors. Un clàssic del club. Rumor número u: la junta directiva estaria valorant la possibilitat de traspassar Messi. Rumor número dos: Messi estaria disposat a marxar perquè ja en té prou. Jo de tu no faria gaire cas de cap dels dos rumors.
El vestidor està trinxat, el joc i els resultats han estat molt pitjors del que s’esperava, i en calent hi ha moltes persones interessades a generar mala maror. Potser seria més útil i intel·ligent (i també molt més complicat) intentar resoldre el misteri que més inquieta la institució: per què el rendiment de Messi ha caigut en picat les últimes setmanes? L’explicació més simplista i segurament més injusta és que el Mundial s’ha convertit en el principal objectiu de Messi i que la resta li importa un rave. Vaja, que s’estaria reservant. No m’ho crec. Hi ha una altra via d’investigació que creu que és el joc de l’equip el que perjudica Messi. Seria culpa de Martino no haver trobat solucions tàctiques per evitar que Messi es perdi en el sistema defensiu dels rivals. Llàstima que aquesta versió no aconsegueix explicar ni la falta d’espurna ni la falta escandalosa de ganes de treballar que ha demostrat últimament el jugador. També hi ha una altra línia d’estudi que apunta als diners. Messi no ha renovat, Neymar cobra una calerada i a sobre Javier Faus va fer enfadar l’estrella. Seria una reacció tan poc professional de Messi que tampoc no m’ho crec.
Jo no sé què li passa a Messi. No en tinc ni idea. Sí que sé que el rendiment que ha tingut contra l’Atlètic de Madrid i el Reial Madrid en dos partits en què hi havia molt en joc no és admissible. I dir-ho no crec que hagi de ser considerat un anatema. Que Messi sigui el millor jugador que hem vist molts, que hagi estat la clau per entendre el Barça sublim dels últims anys, no vol dir que sigui una figura sagrada, infal·lible i intocable. I que ara no estigui gens bé tampoc vol dir que ja se l’hagi de retirar de la circulació. Traspassar Messi seria una aberració. Negar que alguna cosa passa i deslliurar el crac de qualsevol responsabilitat és amagar el cap sota l’ala. El Barça ha de ser capaç de trobar el terme mitjà entre la crítica necessària a un jugador en hores baixes i el respecte a una trajectòria de traca i mocador. L’equip s’ha de reconstruir. S’ha de canviar d’entrenador i s’han de traspassar uns quants pesos pesants del vestidor. I amb Messi com a pal de paller refer una plantilla que recuperi les ganes de treballar i competir per guanyar-ho tot. Per aconseguir-ho, Messi ha de voler i poder. Per començar a posar els fonaments del nou Barça, el club i el jugador tenen el deure de resoldre un cas que té el potencial per empastifar-ho tot.