El Barça sent l’olor de sang a Mendizorrotza
Els blaugranes, que no retallen distància amb el Madrid, llancen un avís a l’Alabès de cara a la final de Copa però perden Aleix Vidal per una lesió greu
BarcelonaEls astres no es van alinear com demanava Mauricio Pellegrino per poder fer mal al Barça, tal com va passar al Camp Nou. El conjunt de Luis Enrique, novament amb una defensa de circumstàncies, va golejar sense pietat el que serà el seu rival a la final de Copa, l’Alabès. Quan el Barça sent l’olor de sang és un depredador insaciable: a la primera meitat va ser capaç de menjar-se el rival a través del joc col·lectiu i va anar madurant el duel a poc a poc contra un rival que no va pressionar alt. A la segona, el va devorar gràcies a la velocitat del trident. El 0 a 6 de Mendizorrotza no va permetre retallar distàncies amb el Madrid i va tenir un regust amarg per la greu lesió al turmell dret d’Aleix Vidal als minuts finals.
Com va passar a Sevilla contra el Betis, el Barça va sortir a Vitòria amb una defensa gens habitual, amb Vidal i Digne a les bandes, i Umtiti i Mathieu a l’eix de la defensa. Malgrat els canvis, el conjunt català, ordenat pel retornat Busquets, va dominar el partit en tot moment, i només una escapada potent de Theo per la banda dreta va requerir la intervenció amb el maluc de Ter Stegen, vital en l’un contra un. El lateral local, com si fos un tren d’alta velocitat contra un de mercaderies, va deixar en evidència Digne, lent i poc contundent com a últim home, atropellat pel potent jugador francès de l’Alabès. Va ser l’única jugada dels bascos en atac, un oasi enmig d’un desert tenyit de blaugrana.
Aquest cop el Barça no estava davant l’escenari habitual d’aquest 2017, de rivals anant a buscar-lo a la seva pròpia porteria. Ahir l’Alabès va protegir-se a prop de Pacheco i això va permetre que el conjunt de Luis Enrique governés el duel amb comoditat, esperant el seu moment per desequilibrar la balança. Després de múltiples ocasions fallades, Luis Suárez va encertar en la definició i va superar un fins llavors incommensurable Pacheco. Va ser una jugada llarga de tot l’equip, d’esquerra a dreta, que va accelerar Aleix Vidal amb una tensa passada al primer toc, a l’espai entre els centrals i el porter, perfecte per a l’aparició de Suárez. El Barça havia fet el més difícil i només tres minuts més tard va sentenciar el duel. Error de Theo -protagonista en tot el que va passar ahir- a l’hora de treure la pilota jugada, Suárez va contactar amb Messi però el porter local va posar el puny per allunyar el perill, amb la mala fortuna que la pilota va anar contra el cap de l’uruguaià i va acabar als peus de Neymar, totalment sol i amb el porter fora de lloc.
Amb el 0 a 2, el Barça podria haver començat a pensar en el transcendental partit de dimarts contra el PSG, però el pas endavant dels locals va ser una invitació al trident per augmentar el festí. L’Alabès va sortir dels vestidors amb el dibuix modificat, posant una defensa de cinc per atacar amb dos laterals llargs. La idea de Pellegrino va funcionar durant el primer quart d’hora i va aconseguir castigar el Barça al contraatac, atacant sempre l’esquena d’Aleix Vidal. Però les dues envestides de l’Alabès, que li haurien permès entrar al partit, van acabar en res, primer per culpa de Christian Santos -que va rematar sol per sobre de Ter Stegen- i després per la intervenció providencial de Digne. Si a la primera part el francès havia quedat en evidència davant Theo, a la segona va corregir bé a l’espai i va evitar el xut del davanter serbi Aleksander Katai.
La velocitat del trident
L’Alabès va desaprofitar les dues ocasions per complicar la vida al Barça, i els catalans van respondre amb virulència, aprofitant que el rival es va partir en dos. El 0 a 3 va ser obra de Messi, que després de recuperar ell mateix la pilota va creuar un xut ras i creuat per batre Pacheco. Quan al Barça no se’l va a buscar i ajunta línies en camp contrari, si els blaugranes pressionen fan molt mal als rivals i penalitzen totes les seves pèrdues.
En cinc minuts van caure els tres gols restants. Primer va ser Alexis en pròpia porta. Després Rakitic va aprofitar un nou rebuig afortunat per col·locar la pilota a l’esquadra. I, finalment, sense temps per recuperar-se, Suárez va caçar una aturada del porter local a Neymar.
Com va dir Luis Enrique, l’última mitja hora “va sobrar”. Minuts d’escombraries que van permetre al tècnic reservar jugadors pensant en el duel de Champions. El Barça va acabar amb Digne i Mathieu fent parella de centrals i Sergi Roberto de pivot, després que Busquets provoqués la groga que li permetrà descansar contra el Leganés. Minuts que no havien de servir per a res, però que van castigar durament Aleix Vidal, la gran mala notícia d’ahir a Vitòria juntament amb l’esbatussada entre seguidors als voltants de Mendizorrotza.
Dimarts, contra el PSG, se sabrà si el que va passar ahir a Vitòria va ser un punt d’inflexió o l’excepció a la regla: l’Alabès va ser el primer dels últims vuit equips que no va pressionar el Barça i ho va pagar amb escreix.
