Neymar i el seu possible retorn: ¿Voluntat real o pura estratègia negociadora?

BarcelonaNomés unes hores després que l'ARA informés sobre els últims moviments de Neymar en relació al seu futur immediat, i concretament sobre els missatges del seu entorn per transmetre als nous responsables del Barça que posaria facilitats per tornar al Camp Nou per retrobar-se amb Messi, el canal francès Téléfoot ha insistit que el brasiler i el PSG tenen acordada la renovació fins al 2026 en les mateixes condicions que va firmar el 2017 quan va decidir canviar Barcelona per París. És a dir, a canvi d'uns 40 milions d'euros per temporada. Aquesta versió, alimentada també des d'altres mitjans francesos, la va avançar fa un mes i mig Qatar Today, una publicació ben connectada amb la propietat àrab del PSG, que ha ampliat recentment els acords amb Di María i Bernat i busca fer el mateix amb els seus dos millors futbolistes, Neymar i Mbappé, que finalitzen contracte el 2022.

En paral·lel a les negociacions per renovar el jove davanter francès, que figura a l'agenda del Reial Madrid, el president del club parisenc, Nasser al-Khelaïfi, i els seus col·laboradors treballen des de fa mesos per aconseguir que Neymar, que acaba de fer 29 anys, es quedi a París. També han temptejat Messi per arrodonir una davantera de somni al Parc dels Prínceps, però fins a aquest moment el 10 argentí prioritza escoltar l'oferta del nou president del Barça, Joan Laporta, per decidir si renova amb el club de la seva vida o bé canvia d'aires. És davant d'aquesta incertesa on cal situar els últims moviments de l'entorn del brasiler, que és tan capaç d'avançar verbalment un acord amb el PSG com d'obrir converses amb el seu antic club per estudiar la viabilitat d'un retorn que es va estar a punt de produir l'estiu de 2019, ja amb Antoine Griezmann pagat a preu d'or a la plantilla i amb excompanys oferint rebaixes de sou a l'expresident Bartomeu que fessin sostenible la tornada.

Per tant, en la línia del que va publicar l'ARA dissabte, que Neymar remeni la cua per tornar al Barça no treu valor a les negociacions que va encetar fa mesos amb la propietat del PSG. Que congeli les converses a l'espera de veure què fa Messi, amb qui ha dit per activa i per passiva que es vol retrobar en un mateix vestidor, no significa que les estigui trencant quan encara queden mesos perquè s'obri el mercat de fitxatges i les competicions no s'han resolt. De fet, de la mateixa manera que els gestors blaugranes reben amb esperit constructiu la voluntat del brasiler –el consideren una gran oportunitat mentre no signi la renovació–, també saben que l'interès mostrat pot ser una forma de pressionar el PSG per rubricar una renovació més avantatjosa. No seria la primera vegada que Neymar sènior juga a dues bandes per acabar lligant l'acord més beneficiós per als seus interessos.

Paralitzar negociacions, no trencar-les

El precedent més recent d'aquesta particular forma de funcionar és precisament la fuga de Neymar a París l'estiu del 2017 a canvi de l'import de la seva clàusula de rescissió, 222 milions d'euros, una xifra pactada en virtut de la renovació que el brasiler va signar a finals del 2016 com a blaugrana. Mesos després de comprometre's amb l'expresident Bartomeu fins al 2021 a canvi d'una millora substancial de condicions, Neymar i el seu pare i agent van negociar en silenci amb el PSG per protagonitzar l'operació més cara del segle i deixar el Barça carregat de milions però amb un pam de nas. A més, van denunciar l'entitat blaugrana per intentar percebre els signing bonus, però la justícia va desestimar el procediment el juliol passat i els va obligar a compensar el Barça amb 6,7 milions.

Tots aquests enrenous, sumats al cas Neymar 1 i a la causa encara oberta amb l'empresa brasilera DIS, porten bona part del barcelonisme a veure amb mals ulls el possible retorn del santista, que fins que no signi l'ampliació amb el PSG no deixarà de sonar per desembarcar altre cop al Camp Nou. El seu desig de jugar amb Messi, a qui veu més dins que fora del Barça després d'imaginar-se'l amb ell a París, segueix vigent. I Laporta, malgrat la preferència per Haaland per reforçar la davantera, va ser l'únic dels tres candidats a la presidència que no el va descartar.