Els nens de Xavi

Pels camps de Primera i Segona RFEF hi ha desenes de jugadors boníssims. Futbolistes que probablement tenen igual o més qualitat que molts companys que són a Primera. Però triomfar al futbol és complicat. Hi ha múltiples factors que hi intervenen. Sort, lesions, confiança, tocar de peus a terra, entorn propici, cultura de l'esforç, saber fugir de temptacions... i tenir un entrenador que aposti per tu. Ara fa un any, durant la innegociable cervesa posterior als partits de futbol 7 a la part alta de Barcelona, vaig descobrir que un dels nois amb qui havia compartit equip havia jugat al Barça. Era dels que havien sigut bons. Dels escollits. Tota la vida al màxim nivell compartint vestidor amb alguns dels futbolistes que van marcar època al Barça, els de la generació del 87. Però va arribar el moment de la veritat i l'entrenador de torn en va preferir un altre. Mala temporada. Canvis. Cessions. Fins que abans dels 30 havia deixat el futbol i estava jugant una de les mil lligues de futbol 7 que hi ha al nostre país. I com aquest noi, milers. Tenir un entrenador que confiï en tu en el moment clau pot marcar la diferència entre guanyar-te la vida i ser, per exemple, internacional o acabar en un camp de gespa artificial davant cinc-cents aficionats. On estarien Busquets o Pedro si Guardiola no els hagués repescat per al seu filial?

Xavi ha de tenir les seves pròpies apostes. Crear futbolistes. Modelar-los des de juvenils. Els seus Busquets i Pedro. La quinta de Xavi. El context t'empeny a ser valent. La Lliga de l'any passat t'allibera d'urgències. El grup és una barreja interessant entre veterans consagrats que han d'aportar lideratge i joves afamats amb capacitat de créixer. A sobre, les limitacions econòmiques et porten inevitablement a escollir aquest camí. Abans de portar un futbolista de nivell mitjà, que no et marqui diferències, Xavi hauria de saber treure el màxim rendiment d'un futbolista jove del planter que coneix la casa i s'identifica amb el club: convertir-lo en titular. De moment, tot i que va debutar amb Koeman, Balde se li ha d'atribuir a ell. I el resultat és espectacular. Evidentment, no es tracta de fer demagògia, ni tots serveixen ni pots tenir un equip fet només per gent jove del planter. Però, preveient que caldrà estrènyer-se el cinturó, no només perquè vindran revolts, Xavi hauria de convertir un parell de futbolistes del B en jugadors de la primera plantilla. O almenys consolidar Nico i Abde. La història ens ho diu: quan s'ha apostat per aquest model s'han obtingut els millors resultats.

La batalla entre la Kings League i el futbol català per l’exclusivitat dels jugadors