El naufragi
En un naufragi com aquest, la probabilitat de salvament es torna ben minsa. Aquí, tothom s'empassarà aigua a glops. Per arrencar, esment per a aquells que, imitant l'orquestra del Titanic, volien impedir que el barcelonisme s'adonés de la magnitud de la tragèdia, resumida en deu anys de gestió erràtica i fratricida. Massa temps d'inèrcia amb el club a la deriva i en mans dels futbolistes, esplèndidament pagats però tan egoistes com diu el tòpic. Fàcil d'imaginar que bona part del periodisme, còmplice dels culpables, continuarà emparant-los mentre estenen les habituals cortines de fum. No en valdrà cap perquè d'aquesta rebrà tothom. Messi, el millor futbolista de la història, volia continuar en el seu club i ningú li ha procurat la manera de fer-ho.
A mesura que païm la desgràcia, ens adonarem que ha sortit per la porta falsa, sense homenatge, ni reconeixement, ni trobar-li la manera d'acabar la seva trajectòria de manera elegant, conseqüent, digna. A partir d'ara, que s'obre un desolador panorama de transició, encara en viurem de tots colors. Començant per la resposta dels aficionats quan tornin a l'estadi i es trobin orfes de lideratge, sense els gols i la màgia de l'insubstituïble i la paradoxal continuïtat d'aquells que cobren massa per tan poc rendiment.
¿O algú esperava que Messi seguís per amor a l'art sent qui és i veient el que veu quan repassa el vestidor? Per als avida dollars, convé recordar que el Barça ingressava el doble del que costava Leo, pel cap baix. Prou feia concedint una rebaixa que no ha fet camí solidari. Després d'anunciar el paorós dèficit de l'últim curs i suggerir que l'auditoria serà un malson aterridor, a Laporta no li quedarà altra opció que demanar responsabilitats als predecessors quan no volia mirar pel retrovisor.
És, segurament, el pitjor moment en la història centenària del club. Un concepte ben greu quan intueixes que aquest desastre és només la primera pàgina d'un llibre encara per escriure del qual no sabem el volum ni la durada. Gens importa el Gamper d'aquest diumenge, gens importen les maniobres de Tebas. En la pèrdua de moral, d'imatge, de potencial i de tantes altres derivades, la primera víctima es diu Barça, després Leo i al darrere hi va tothom, sense distincions d’ismes. En aquest naufragi no queda gaire surant on aferrar esperances. Potser un horitzó llunyà en La Masia, malgrat que sabem que el barcelonisme no té paciència. Si volen cremar la ràbia, cap fred per saber distingir els autèntics causants de la tragèdia.
