Natalia Rodríguez, una de les millors atletes catalanes de la història, es retira
Ho anunciarà aquesta setmana en una roda de premsa a Tarragona
TarragonaNatalia Rodríguez (Torreforta, 02.06.79) anunciarà aquesta setmana la seva retirada. L'atleta tarragonina ha prolongat sis anys la seva carrera des del seu fugaç moment de glòria, el 23 d'agost del 2009, a l'estadi Olímpic de Berlín, va passar en dos minuts de ser campiona mundial de 1.500 a estar desqualificada. "He tingut molts malsons. Sempre vaig voler deixar-ho enrere, que no fos un fre per a la meva carrera esportiva, però som humans i allò va ser una experiència molt dura", ha confessat a l'agència EFE dos dies abans de la seva compareixença en l'Ajuntament de Tarragona per formalitzar la seva retirada.
Rodríguez es retira amb el rècord d'Espanya de 1.500 (3.59.51), deu títols nacionals a l'aire lliure i quatre en pista coberta, un bronze mundial (Daegu 2011) i un altre europeu (Barcelona 2010), a més d'un títol continental (Torí 2009) i una plata mundial (Doha 2010) en sala, però sobretot amb aquell or mundial 'in péctore'.
Havia guanyat la final de Berlín amb un temps de 4.03.36 però una ensopegada amb l'etíop Gelete Burca, quan la catalana intentava passar per dins en entrar en l'última corba, li va costar un títol que, segons la seva enorme superioritat en la recta, probablement hauria guanyat de tota manera. El públic de l'Olympiastadion va protestar per la maniobra de Rodríguez, induint els jutges a decretar la seva desqualificació. La bahrainiana Maryam Yusuf Jamal, va revalidar la seva corona als despatxos.
Un any després d'haver estat sisena a la final olímpica de Pequín amb una preparació insuficient després de la seva maternitat –també havia estat dues vegades sisena als Mundials–, Natalia, amb 30 anys, s'havia entrenat sense contratemps i havia recuperat completament la confiança, a punt per respondre a qualsevol perfil de carrera. "Tinc la consciència molt tranquil·la. He corregut bé, no he comès cap falta. A 150 metres Gelete s'obre una miqueta, deixa espai i decideixo avançar per dins. Quan va veure que jo anava a passar es va tancar, em va desplaçar cap a fora, hi va haver un petit contacte, ella va caure i això és tot", explica.
Quatre reclamacions es van combinar per fer caure les il·lusions de la tarragonina. A més d'Etiòpia, van presentar recursos Bahrain, la Gran Bretanya i els Estats Units, tots a la recerca d'aconseguir medalles per a les seves atletes.
El president de la Federació Espanyola va exculpar Natalia: "Va ser una acció involuntària. Com a conseqüència de les circumstàncies, l'etíop (Gelete Burca) va caure i va ser molt espectacular. Després, la reacció del públic, que considerava favorita Burca. Van donar la culpa a Natalia com si hagués estat deliberat". També el britànic George Gandy, exentrenador de Sebastian Coe i per aleshores tècnic de Lisa Dobriskey, que va ascendir al segon lloc després de la desqualificació de Natalia, va exculpar l'espanyola: "Tenia prou forat per passar. Burca també va estirar el braç un parell de vegades. La desqualificació va ser injusta".
El 7 de març d'aquell mateix 2009, any i mig després de donar a llum la seva filla Guadalupe, Natalia va acabar segona a la final dels 1.500 dels Europeus en sala de Torí, però passant el temps es va convertir en campiona: la russa Anna Alminova va ser desqualificada per dopatge. Era la primera medalla internacional absoluta per a Natalia.
Des que va començar a competir en categoria absoluta no havia passat del sisè lloc. El va passar en els Europeus de Munic 2002 i en els Mundials d'Edmonton 2001 i Hèlsinki 2005. També en els Jocs Olímpics de Pequín, i fins i tot en els Mundials júnior del 1998. El destí li va reservar una revenja a mitges. El 2010, a l'Aspire Dome de Doha, Natalia va trobar alleugeriment a la seva desgràcia de Berlín amb la medalla de plata: no va guanyar –ho va fer l'etíop Kalkidam Gezahegne–, però va batre Gelete Burca. "He guanyat Burca, que era la meva espineta, i estic molt contenta", va dir.
El bronze del Mundial de Daegu 2011 va ser la millor marca espanyola de tots els temps, que ja mai va recuperar el seu sorprenent nivell del 2009. En els Jocs de Londres 2012 va caure en sèries i en els Mundials de Moscou 2013 a les semifinals. Les lesions la van turmentar i després d'un any en blanc, ha resolt posar fi a la seva carrera després de tractar braç a braç amb les millors del món. Natalia podrà ara acabar els seus estudis de fisioteràpia i aportar la seva experiència a l'organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017.