Munir somriu al Camp Nou dos anys després
El madrileny no marcava com a blaugrana des de l’agost del 2016, a la Supercopa d’Espanya
BarcelonaDos anys de cessions després, Munir va tornar a viure la sensació de marcar un gol amb la samarreta del Barça. L’atacant madrileny va anotar la diana de l’empat davant l’Athletic en el tram final del partit, desviant amb un toc de primeres des de dins de l’àrea petita una gran assistència de Messi amb la dreta. El davanter tot just feia tres minuts que havia saltat a la gespa, però en va tenir prou per marcar el seu 11è gol oficial com a jugador del Barça.
Munir va celebrar el gol amb un gest de ràbia amb el puny, pel delicat moment del partit, però també com a reivindicació personal: el madrileny segurament va recordar una sensació que havia oblidat. No la vivia des del 14 d’agost del 2016, en el triomf per 0-2 al Sánchez Pizjuán, en l’anada de la Supercopa d’Espanya contra el Sevilla. Poques setmanes després Munir es va veure obligat a acabar sortint cedit del Barça, rumb a un València que va intercanviar el madrileny per Paco Alcácer, que va seguir el camí contrari. Coses del futbol, Munir es va estrenar com a golejador a Mestalla marcant precisament contra el conjunt blaugrana. Com a valencianista va anotar 7 gols al llarg dels 36 partits que va acabar disputant la temporada 2016-17.
Dues cessions ben aprofitades
Un any després, Munir va tornar a trobar-se amb el mateix escenari, sense minuts i amb una competència afegida, la d’Ousmane Dembélé, que el va obligar a marxar novament en qualitat de préstec a l’Alabès. A Mendizorrotza es va convertir, el curs passat, en un dels jugadors més determinants dels vitorians: 14 gols i 7 assistències en 37 partits al llarg de la temporada 2017-18. Aquest cop sí, Munir es va sentir protagonista i no un revulsiu més. Ernesto Valverde va preferir-lo a ell com a peça suplent del davanter de referència en detriment de Paco Alcácer, que es va veure obligat a marxar al Borussia Dortmund.
Aquest curs, malgrat tot, el madrileny només havia disputat 82 minuts repartits en tres partits, contra el Betis, el Valladolid i el Leganés. Davant l’Athletic en va sumar 10 més per tornar a marcar al Camp Nou, cosa que no aconseguia des del 12 de març del 2016 en la golejada blaugrana (6-0) davant el Getafe. El madrileny, amb aquesta diana, busca demostrar a Valverde que pot servir com a alternativa en atac, on competeix amb jugadors amb més caixet com Dembélé i Malcom. Ahir el tècnic el va preferir a Rafinha per “fixar el lateral en una posició més endarrerida i oberta”. “Amb Rafinha tindríem més equilibri al mig del camp, però volia més temps i vaig preferir que sortís Munir, que combinaria millor amb Messi quan aquest caigués a la banda dreta. Al final, els davanters sempre es relacionen bé amb el gol dins l’àrea, on hi havia força merder”, va afegir el tècnic. Amb els minuts d’ahir, Munir va tenir temps per completar cinc passades i firmar l’empat en l’única rematada de què va disposar.
L’atacant ho té clar: per guanyar-se els minuts necessita generar coses i demostrar que està preparat per aportar solucions en qualsevol moment.