El títol mundial d’escacs segueix sota el domini de Magnus Carlsen
En el desempat el noruec derrota Fabiano Caruana per la via ràpida
BarcelonaEl noruec Magnus Carlsen va revalidar ahir el títol de campió mundial d’escacs després de superar el nord-americà Fabiano Caruana en el desempat final per la vida ràpida (3-0). D’aquesta manera, Carlsen segueix defensant el seu regnat: és el campió del món d’escacs des de l’any 2013. Per la seva part, Caruana, que somiava amb retornar el títol mundial d’escacs als Estats Units, s’ha quedat a les portes de la fita en una final que es va decidir al desempat després de 12 empats en les partides lentes prèvies, alguna de més de 7 hores.
Va ser la segona vegada consecutiva que Carlsen va retenir el títol gràcies a la seva velocitat d’anàlisi en el desempat. Fa dos anys també va derrotar per aquesta mateixa via el jugador rus Serguei Kariakin. El d’ahir va ser el desè desempat que jugava en onze anys i, com en tots els anteriors, va liquidar el seu rival amb gran facilitat. La ment i la destresa de Carlsen van superar un Caruana que no va saber reaccionar. El noruec es va imposar en les tres primeres partides ràpides del desempat, sense necessitat d’una quarta. Aquesta modalitat consisteix en partides de 25 minuts per a cadascun dels jugadors i un increment de 10 segons per a cada jugada, un format en què un partida de 70 moviments pot durar un màxim de dues hores.
La història de Magnus Carlsen és la d’una vida lligada als escacs. Per una decisió (amb bon criteri) dels seus pares, el noruec va deixar d’anar a l’escola als 12 anys per dedicar-se professionalment als escacs i prioritzar-ho a l’escolarització tradicional. El campió escandinau, que demà farà 28 anys, de petit ja tenia una memòria excepcional: coneixia totes les banderes del món i s’entretenia jugant hores i hores al Lego o fent puzles. Malgrat aquesta decisió dels seus pares quan Carlsen va complir els 12anys, mai el van forçar a estudiar escacs.
L’estil de joc del noruec quan començava era molt impetuós: entregava material, sacrificava peces per tenir millor posició i guanyava atacant en partides curtes. Quan va veure, però, que jugant d’aquesta manera no es podia guanyar els grans jugadors de l’elit, es va reconvertir en un jugador més posicional, de partides més llargues, per aconseguir trobar els petits detalls de les posicions i acabar guanyant en finals complexos i cuinats des de la paciència. Va deixar de ser un jugador tàctic per passar a convertir-se en un de més estratègic.
Hi ha qui acusa el campió d’avorrit
La maduresa i l’evolució de Carlsen també s’expliquen a partir dels diversos professors d’escacs que ha tingut. A la llista dels que han tingut Carlsen de pupil hi ha Garri Kaspàrov, que va ser campió mundial des del 1985 fins a l’any 2000. L’estil del noruec, però, no té gairebé res a veure amb el del rus. Carlsen té un estil més delicat, com era el de José Raúl Capablanca o el d’Anatoli Kàrpov. Malgrat el seu innegable domini del Mundial d’escacs durant l’últim lustre, Carlsen tampoc s’escapa de les crítiques. Hi ha qui l’acusa de tenir un joc farragós i avorrit i que això li permetrà seguir sent el campió del món, com a mínim, durant un parell d’anys.
A Carslen també se l’ha acusat de tenir poc tacte per diversos episodis. Ja sigui per comentaris sobre els seu rivals abans de les finals o, per exemple, quan l’any 2013 va allargar una partida més del compte fins a forçar una posició de taules quan ja era campió i aquesta maniobra no li feia falta. Les crítiques també han perseguit el jugador noruec en aquest últim Mundial. Se l’ha acusat de defraudar els aficionats per tenir un estil de joc poc ambiciós en les últimes partides i per haver estat poc resolutiu en la primera, quan Carlsen no va acabar guanyant tot i tenir un clar avantatge després de 115 jugades i 7 hores de joc.
Al final, però, el seu pragmatisme ha tingut una recompensa mil·limètrica, ja que, si les principals fortaleses de Caruana eren les partides lentes i la creativitat, Carlsen se les ha empescat per arribar, en general, a posicions equilibrades i deixar-ho tot per a les partides ràpides o semiràpides, en què el noruec és i se sent clarament favorit. Hi ha una dada que ho exemplifica. En escacs, el sistema per avaluar els jugadors mundials és el sistema ELO, un forma de puntuació similar al rànquing ATP del tennis i que serveix per indicar el nivell del jugador. Si en l’avaluació de partides lentes la diferència a favor del campió és de 3 punts, en les partides ràpides és de gairebé 100 punts, 2.880 punts per al campió i 2.789 per a l’aspirant, Caruana.
Malgrat els esforços del multimilionari americà Rex Sinquefield per posar tots els mitjans possibles a disposició del seu compatriota Caruana -entre els quals el millor programa d’escacs actual: Alpha-Zero- per dur el títol als Estats Units, l’aspirant ha acabat derrotat per Carlsen, igual que fa dos anys Serguei Kariakin, l’anomenat Mozart dels Escacs. De moment, Carlsen segueix regnant en el món dels escacs sense un rival clar a la vista. Qui sap si ho serà el xinès Ding Liren.