L'un per l'altre

Florentino Pérez és un president que, més enllà de gestionar el club, també li agrada participar en les decisions esportives i comunicatives. La prova més evident és que el Reial Madrid no té ni secretari tècnic ni director esportiu. Florentino està convençut que els futbolistes són la part més important de qualsevol equip i d'ells depèn el guanyar o perdre. L'entrenador pràcticament l'únic que ha de fer és posar els millors i fer-los jugar. Per això sovint no entén que no siguin titulars els jugadors, segons ell, més bons de la plantilla: Gareth Bale, Karim Benzema, i Cristiano Ronaldo en el seu dia, havien de jugar sempre. Bé, podien descansar per rotacions, però en els partits importants sempre havien d'estar a l'onze inicial. Perquè la gent vol veure les estrelles, vol veure els cracs, i per tant aquests són els que han de jugar. I perquè cobren molts milions i se'ls han de guanyar.

Florentino Pérez sempre ha menystingut la figura de l'entrenador. Ha pensat que és un mal necessari del futbol. Però, com tota regla, aquesta també té la seva excepció: José Mourinho. El portuguès és l'únic entrenador a qui realment ha respectat, s'ha cregut i ha admirat el president blanc. A Florentino Mourinho li va fer veure que els partits no només es guanyen al camp sinó que també es poden començar a guanyar des de la sala de premsa i des dels mitjans de comunicació. Mourinho és el complement perfecte del futbol que entén Florentino Pérez. Perquè l'entrenador mateix és l'estrella.

Mourinho l'ajudava en totes les campanyes que calia fer. La maquinària blanca té un altaveu molt potent a la premsa però necessita que el club també incentivi el missatge que vol transmetre. I, evidentment, no ho pot fer el president, que gairebé no parla en tot l'any. I el portuguès no només ho feia sinó que ho corregia i augmentava. I Florentino el troba a faltar molt, i segurament a la inversa. Perquè quan Mou va deixar el Madrid també va veure que aquest altaveu tan potent no el té cap més club al món. Que allà on ha anat, a diferència de quan estava al Madrid, gairebé ningú li ha comprat el relat.

I ara s'escau una bonica coincidència: tots dos estan novament en el moment adequat i en el lloc adequat. José Mourinho sense equip després de ser cessat al Manchester United, i Florentino sense entrenador, perquè Santiago Solari –relleu fins a final de temporada de Julen Lopetegui– no ha acabat de convèncer. ¿Això vol dir que Florentino fitxarà Mourinho? Qui sap. De ganes no n'hi falten. I Mourinho està boig per la música. Però és arriscat. I, sens dubte, una opció que no descarta el president del Madrid, que per fi tornaria a tenir un entrenador per confiar-hi cegament. L'un per l'altre.