El Tiburón Pedro Acosta es proclama campió de Moto3
El pilot de KTM enceta el palmarés com una llegenda
BarcelonaPedro Acosta ja té el seu Mundial. El pilot de KTM ha revolucionat la categoria petita en el seu primer any al Mundial i s'ha proclamat campió del món amb una victòria espectacular. "L'última volta me l'he passat plorant. Al començament de la temporada no tenia equip i KTM m'ha donat una família. Van confiar en aquell nen que semblava que no arribaria a res", ha dit entre llàgrimes Acosta un cop ha baixat de la moto amb el seu nou casc de campió al circuit d'Algarve (Portugal). El Tiburón de Mazarrón és el segon pilot més jove de la història a guanyar el títol, amb només un dia de diferència amb Loris Capirossi, que ho va fer el 1990.
El de Mazarrón sortia catorzè i el repte era majúscul. El líder el Mundial havia de protagonitzar una remuntada titànica, fita que ja havia completat en diverses ocasions aquesta temporada. El primer objectiu era fer una bona sortida i recuperar posicions com més ràpid millor. Acosta ha seguit el pla al peu de la lletra i ha aconseguit escurçar distàncies amb Dennis Foggia (Leopard), líder de la cursa i màxim rival per al Mundial, i col·locar-se a quart. A onze voltes del final, el Tiburón de Mazarrón ha aconseguit situar-se a roda de Foggia i li ha anat ensenyant la moto volta a volta, però sense arribar a superar-lo. Mentre passaven els quilòmetres, Jaume Masia, company del box d'Acosta, s'ha anat apropant a la dupla capdavantera.
Un campió rebel
La tasca de Masia era ser l'escuder lleial que tot rei necessita. Amb més ritme que Acosta, el d'Algemesí ha canviat l'estratègia sobre l'asfalt i ha superat el seu company d'equip i amb solvència Dennis Foggia per col·locar-se primer. El pilot del Leopard ha hagut d'obrir-se per no caure, i en aquells pocs centímetres Acosta s'ha colat acompanyant el seu company d'equip al capdavant de la cursa. Amb els dos pilots de KTM davant, la victòria semblava decidida per a Acosta, que només necessitava mantenir el ritme amb l'assegurança de tenir Masia com a guardaespatlles. De sobte, però, tot s'ha enfonsat. Quan anava segon per darrere del seu company d'equip, Acosta ha aixecat el cap i s'ha girat per observar els seus perseguidors. Quatre motos, entre ells Foggia, l'han superat en un sospir. Tot tornava a començar per a la desesperació dels mecànics al box de KTM.
Si una cosa és Pedro Acosta com a pilot és rebel. El jove pilot no abaixa els braços, sempre inconformista i amb fam de victòries. A principi de la temporada no es plantejava com un objectiu real proclamar-se campió del Mundial, però de mica en mica ha anat lluitant, guanyant i resistint contra els grans noms de la categoria petita. Amb aquest esperit de gladiador, Acosta s'ha tornat a enganxar a Foggia al capdavant de la cursa. La lluita tornava a repetir-se a quatre voltes per al final. Revolt a revolt, Acosta ha anat pressionant i posant contra les cordes Foggia, i en l'última volta s'ha col·locat primer, instants abans que Darryn Binder escombrés Foggia i esborrés qualsevol possibilitat que se li escapés el Mundial al Tiburón de Mazarrón. D'aquí, directe cap al títol i la bogeria.
Pedro Acosta és campió de Moto3. Amb llàgrimes als ulls, abraçant-se al seu assistent personal, Paco Mármol, i pescant el casc de campió amb referències als seus orígens al port de Mazarrón, el pilot de KTM es feia creus de ser campió. Primer any a la categoria petita, primer títol a la butxaca.
Primer any, primer títol
La seva llegenda va començar a intuir-se al GP de Qatar. En la seva primera cursa del Mundial va acabar segon, després de deixar perplexos tots espectadors i de fer despertar al pàdoc. Ningú se l'esperava, però Acosta va aparèixer del no res per posar cap per avall el Mundial de Moto3. En la segona cursa ja va guanyar i es va abonar al primer esglaó del podi. El de Mazarrón ha guanyat sis curses aquesta temporada –tres de les quatre primeres de manera consecutiva–; sis curses que l'han catapultat cap al trofeu. En la segona part del Mundial, però, va tenir més dificultats i es va sentir més incòmode sobre la moto, i fins i tot va patir caigudes greus que van fer saltar totes les alarmes. Ell sabia que liderava la classificació i que les tres últimes curses eren decisives davant l'assetjament de Foggia. Acosta, però, no pensava deixar escapar el títol que enceta la seva llegenda.