Pecco Bagnaia torna a guanyar i prolonga la dictadura de Ducati

BarcelonaAprendre dels errors és la base de la vida. Saber identificar les mancances, fer autocrítica i buscar solucions. Aquesta és la tasca que havia de fer Pecco Bagnaia de cara a aquesta temporada. L'any passat va acabar sent traumàtic per a l'italià després de perdre el Mundial en l'últim cursa per un error pilotant la seva moto. La frustració va ser enorme i el dolor pel fet de creure's culpable d'haver posat una nota agredolça a una temporada trepidant el van dur a fer un pas endavant. Calia ser millor per endur-se el Mundial que se li havia escapat entre els dits. Ara aquest Pecco dubitatiu ja no hi és. Amb una maduresa sobre la moto només reservada als més grans, encadena la seva quarta victòria consecutiva, fita mai aconseguida per un pilot de Ducati, just a casa seva, a Misano.

Bagnaia és d'aquells pilots que té sempre a la cara un somriure, però també una mirada profunda i desafiant. Sempre pensant, preparant i rumiant es mira l'asfalt com si davant tingués un difícil problema per resoldre. Aquest repte, però, per a ell no és pas un càstig. Necessita l'asfalt, la velocitat i l'adrenalina, com qualsevol pilot que es juga la vida cada cap de setmana fent el que més estima. Aquest amor pur cap al motociclisme el va heretar del seu pare i el seu tiet, tots dos pilots amateurs. Amb ells va descobrir tot un món. El seu caràcter afable i tranquil es transforma quan es posa el casc. Amb només 25 anys, a Misano ha tornat a reafirmar la seva candidatura a ser un dels pilots amb més projecció del Mundial. A casa seva, davant de la seva gent, s'ha sobreposat a una sanció i als seus rivals per travessar la línia de meta en primera posició.

Quan s'han apagat els semàfors, les Ducatis han sortit com una exhalació. Miller ha aconseguit mantenir el liderat tot i la pressió d'Enea Bastianini i Pecco Baggnania, que ha robat el tercer lloc a Mario Bezzechi en el primer sospir. Amb peus de plom, però com una piconadora, el ritme ha sigut delirant. Pocs pilots han pogut mantenir-lo i alguns han començat a caure com peces de dòmino. El primer a lliscar per la grava ha sigut Pol Espargaró, que ha tingut un cap de setmana per oblidar amb doble caiguda –una dissabte i l'altra diumenge–. Com ell, Jack Miller ha quedat en fora de joc. El de Ducati, que era el líder de la cursa, ha perdut la part davantera de la moto i ha caigut en el segon gir del Gran Premi. Malgrat que ha pogut tornar a la pista, ho ha fet ben lluny de la lluita pel podi.

Amb pas ferm

Després d'uns primers girs en què el nombre de pilots en pista ha quedat reduït de manera considerable, Bagnaia s'ha col·locat en la posició noble, però sense poder obrir espai amb els seus perseguidors. Maverick Viñales, que està en el millor moment de la seva carrera des que va recalar al box d'Aprilia, ha mantingut una resistència estoica fins que Enea Bastianini ha dit prou. El jove pilot, que ocuparà una Ducati oficial la temporada que ve, està pletòric.

Qui no cap dins el mono és Pecco Bagnaia. L'italià, far de Ducati, continua batent rècords de la marca italiana. Amb una cursa superba, s'ha assegurat la seva quarta victòria consecutiva, fita inèdita a Ducati. Acompanyat per Enea Bastianini, el seu futur company, i Maverick Viñales al podi, Bagnaia ha tornat a fer sonar l'himne italià un cop ha onejat la bandera de quadres.

Els seus rivals al Mundial cada cop es fan més petits davant la dinàmica aclaparadora del de Ducati (181 punts a la general). Fabio Quartararo, encara líder de la general (211 punts), ha arribat cinquè, just per davant d'Aleix Espargaró (178 punts).